Per navegar pel bloc

índex de participants (256)

A l'ombra de Bosch Gimpera / A peu coix / Abraham Clotet / ADG-FAD / Adriana Ferran / Albert Aragonés / Albert Gusi / Albert Lladó / Alejandro Thornton / Amics arbres - Arbres amics / Ana Lindner / Ana Verónica Suárez / Antaviana / Antoni Albalat / Antoni Mercader / Aprendre llengües / Aquari / Ara mateix enfilo aquesta agulla - L'avançada de l'art / Ara mateix / Ariadna al laberint grotesc / Artur Galofré / Arturo San Agustín (el pianista del Ritz) / Assum Ferrando / Balances Oktoberfest / Bandera Negra / Barcelona Antiga - Llocs, Costums i Tradicions / Base de badades / [bauen] / Bé i avant / Biblio pasquins / Biblioaprenent / Bloc d'en Francesc Puigcarbó / Bloc de Filosofia, Geografia i Història / Bloc de lletres / Blog de libros y bitios / Bloguejat / bloQG / Brisalls de mar / Brossa Espai Escènic / Café en gra / Carles Cano / Carles Hac Mor / César Reglero / Claudi Puchades / Claudio Trindade / Clemente Padín / Companyia Poètica Rapsòdia / Comediants / Consuetudinàrium / Cristian Porres / Cromets #poètics / Crònica de la creació d'un estat propi / Cuca Canals / chào ông viêt nam / David Gálvez Casellas / David Ymbernon / De res, massa / Des del meu mar - desde mi mar / [Des]enfocada / Descric / Diari d'un llibre vell / Diari d'un mag / Diari d'una àvia primerenca / Diari MEF - MEF a diari / Diccitionari / Diego Mir / Dipofilopersiflex / Discreto lector / Dixit / Dolces cadenes / Domingo Chinchilla / Eduardo Barbero / Eines de llengua / Eixabuirant / El acorazado Potemkin / El basar de les espècies / El bloc d'en Pedrals / El bloc d'un de Reus / El bloc de l'Albert / El bloc del director (ILC) / El blog de Jordi Cervera / El blog de l'o.r.i.n.a.l. / El llibreter / El meu caos / El meu país d'Itàlia / El pèndol de les petites oscil·lacions / El pensador / El punt volat de la ela geminada / El rastre de Clarisse / El vampir de Molins / Eloísa Otero / Els dies i les dones / Emigdi Subirats i Sebastià / Emili Bou / Enric Borràs bloc - El llamp / Epístoles i pistoles / És l'hora d'hissar els somnis / Escola Cooperativa el Puig d'Esparraguera / Escoltar.cat / [Espai Claudàtor] / Ester Xargay / Eulàlia Sariola / Flux / Fragmentos - Escritos dispersos e imagens esparsas / francesc.gelabert.cat / Francisco Fresno / Franklin Fernández / Franz / Gamoia / Gazophylacium / Gemma blog / Gemma Pasqual i Escrivà / Germinal Maymó / Glòria Bordons / Gravetat infinita / Gregorio David i Virginia Sofia / Hatshepsut / Hausson / Helena Rubió / Hermann Bonnín / Hilda Paz / Himajina / Ibán Ramón Rodríguez / ICV - àmbit de cultura / Imatges i paraules - Pictures & Words / In varietate concordia / Inaudita.org / Indústries i caminars / Isabel Banal / Isla kokotero / Ítaca 2000 - el quadern de bitàcola / J.M. Calleja / (((j))) / Ja ho sap en Titivil? / Jaume Ayza / Jaume Maymó / Joan M. Minguet Batllori / Jordi Casamajor / Jordi Torres / Jorge Santiago Perednik / Josep Güell / Josep Igual / Josep Ll. Pol / Josep Maria Garcia i Pérez / Josep Maria Mestres Quadreny / Josep Sou / Josepmiquel Servià / Julia Otxoa / KAP / L'Anna diu / L'hidroavió apagafocs / L'home dibuixat / L'hora del lector / L'individu / La Garrofa de Mont-roig / La lectora corrent / La lletra d'un himne / La núvia d'Europa / La panxa del bou / La poesia en el campo expandido / La vida literària / Làndoa / Les aigües turbulentes / Les recettes de Marie-Henriette / Lo carrer del riu / Llibres llegits i per llegir / Lluís Calvo / llunÀtic / Maduixaaaa / Magnetic road / Mails per a Hipàtia / Malerudeveure't / Manel i Ferran Costa / Marc Vicens / Marià Cerqueda / Maria Ll. Borràs / Mariano Zuzunaga i M. Elena Carné / Martí Sáiz / Matilde & Yvonne CAT / Menta fresca, alfàbrega, marialluïsa... / Mirant per la finestra / Mon Pons / Montse Maresma / Museu de Valls / Nau Argos / Nàufragiobrer / Notícias de três linhas / Nova col·lecció de moments / Noves flors / Núria Candela / Oi? / Omar Omar / On the air / Opuscle / Oscar Guayabero / Ovnis e isoglosas / Palumbus Columbus / Panfleto Laetus / Per a lectura i decoració / & Piscolabis Librorum / Plagueta de bord / Platxèria / Poema picado / Poesia infantil i juvenil / Poesia-pau / Poesilha / Poesía visual y otras poesías / Portfolis / Post-its sacados de la papelera / POUM a Vallromanes / Prendre la paraula / Procsilas / Quico Ventura / Rafa Murciego / Ramón Rodríguez / Raons que rimen / Reflex irreflexiu / Reflexions en català / Remote Viewers / Ricardo Mojardín / Ricardo Ugarte / RodaMots / Salms / Saragatona / Sega de mots / Sergi Rucabado / Sobre llibres / Sopa de poetes / Susana Alastruey / Té la mà Maria / Temps d'incertesa / Tens un racó dalt del món / The Daily Avalanche / Tinta xinesa / Tomàs Camacho / Toni Prat / Totxanes, totxos i maons / Ucronies / Ullcluc Col·lectiu Fotogràfic / Un que passava / Un racó del meu petit món / Una finestra a l'horitzó / Vent d Cabylia / Vent del Nord / Verbàlia / Vicente Pastor / Víctor Obiols / Víctor Verdú / Vilaweb / Vinícius Lima / Violette Moulin / Viviana Sasso / www.terricabras-filosofia.cat / Xarel_10 / Xavier Bru de Sala / Xavier Tort.

etiquetes

amics de J.B. / artistes / audios de J.B. / blocs / cinema / citacions de J.B. / enciclopèdia / experts / fotografies de J.B. / il·lustracions / itineraris brossians / J.B. a les escoles / Jaume Maymó / jocs / l'abloccedari als mitjans / multimèdia / màgia / música / música visual / organitzadors / poema objecte / poemes de J.B. / poesia / poesia visual / retrats / sextina cibernètica / teatre / televisió / textos / vídeos de J.B. /

cercar al bloc

De mort meva, de Francesc Mompó

Se’m van morint els ulls de mort meva i en l’encalç de les imatges acotonades al delerós recer es trenca el present en gleves sens afany. Transgressor convidat m’assec a la taula del fum i vogesc els colors de la paraula, sempre a l’abast i fugissera, per pèlags arestats de records i projectes; i cada esbós de badia flairada pel clivell estén, urca, de ses esculls, el misteri i la petja. Fet de consciència em repose i em navegue sota l’escorça del tast d’ull i mà, fit en la pedra tallada mentre se’m van morint els ulls de mort meva en un present fet estralls.

Joan Brossa amb Francesc Mompó (dreta)

i Manel Rodríguez-Castelló (esquerra)

Imatges cedides per Francesc Mompó d'una estada de Brossa al País Valencià a principis dels anys 90. També hi apareixen Pere Bessó, Jaume Pérez Montaner, Francesc Collado, Begonya Mezquita, entre d'altres.

Merda!

Joan Brossa i Joan Miró

–Joan sempre deies que la teva paraula de comiat seria “merda”. No sé si ho has fet. Tant se val! la dic jo per tu: MERDA !

Joan Brossa, El diamant al capvespre, avui, 27-12-83

Joan Miró, M.Lluïsa Borràs i Joan Brossa el 30 de novembre de 1979 a la fundació Miró, fotografiats per Jaume Maymó

En Miró era el pintor que més admirava en aquells moments. Em sembla que el vaig conèixer en una trobada a casa de Joaquim Gomis i, quan el vaig veure, recordo que li vaig preguntar de seguida en quin estat estava quan pintava, “però vostè quan pinta es posa en un estat de vigília o al.lucinatori?”, i ell em respongué “no, no, jo no necessito prendre drogues ni res, quan agafo els pinzells i em poso davant d’una tela, entro en trànsit”.
entrevista a Joan Brossa, EL MÓN, núm. 162, 31-5-85

Documentació i redacció de Jaume Maymó
Gràcies, Jaume

És l'hora de vestir-nos per no arribar tard a la funció

Joan Brossa fa jocs de mans

L’il·lusionisme, conegut sota els noms diversos de màgia blanca, jocs de mans, escamoteig i prestidigitació, és l’art i la ciència de mentir per entretenir. Es tracta de l’única matèria en què resulta més fàcil d’enganyar l’intel·ligent que no pas l’ignorant; perquè l’intel·ligent no s’oposa a la il·lusió i, en canvi, l’ignorant veu en els jocs un repte a la seva intel·ligència.

Joan Brossa, El País, 29 de desembre 1985

Brossa fa jocs de mans a la pista del Circ Cric, en un sopar d'amics, el 15 de juny de1981. Fotografies de Jaume Maymó
(ens voleu ajudar a identificar als participants en aquesta nit màgica? ens plaurà posar-hi els noms!)

El Circ Cric és el primer intent reeixit de regenerar l’espectacle circense a Catalunya, el primer circ que neix en els ambients de renovació de la dècada dels setanta, un decidit pas endavant per a la definició d’un circ català que s’expressa en català i amb un llenguatge escènic contemporani.

Cal insistir en el fet que el naixement del nou circ català va comptar amb el suport i l’apadrinament d’alguns personatges lligats a l’alta cultura, entre els quals i de manera molt especial, els activíssims Xavier Fàbregas i Joan Brossa, que, cada un des del seu camp d’acció, tant van saber estimular els artistes interessants del moment. També J. V. Foix i Joan Miró, espectadors privilegiats dels inicis del Circ Cric…
Brossa va fer una reivindicació constant d’allò que en deia arts parateatrals, àmbit al qual va atorgar una transcendència cultural que molts sectors de la cultura catalana interpretaven com una excentricitat quan no una provocació.

Jordi Jané i Joan M. Minguet, Per una poètica del risc, L’art del risc, KRTU, 2005

Documentació i redacció de Jaume Maymó
Gràcies, Jaume

El Brossa més íntim

Un dinar amb els amics

S’ha convingut que, quan els còmics enterrin la lluna pels terrats, la Pepa remenarà les brases, o enganxarà cartells, mentre jo em vestiré de notari. La Fina de can Forés i el senyor Cardona d'El Ingenio regaran llurs botigues i tiraran fanals a la claveguera. El mar i tot mudarà de disfressa!
Per tot això, i per moltes altres sorpreses, em sembla garantit l’èxit d’aquests festeigs de primavera.

Joan Brossa, Una primavera al Tinell, març de 1980

Els galls solen ser les víctimes habituals de les diades. A mi regaleu-me coses que no siguin de menjar. I així mateix ho escric mentre els meus amics posen l’olla al foc i amaneixen la feina. Miraré de donar un tomb a la clau. Muntant un ruc passa un capellà sota un paraigua vermell i tots comprenem que a la vida els dolents no sempre són personificats pel dimoni.

Joan Brossa, Quan, del Marduix, l’amor no en fuig, solstici d’hivern de 1981

Dinar de Josep Cardona al Montseny, acompanyat per la seva filla Rosa i el seu net, en Brossa, la Pepa, els Marduix, Comediants i altres amics, 1980.
Fotografies de Jaume Maymó

Jo, Teresa, amb una truita a la francesa i, si tinguessis un platet de seques bullides amb un raig d’oli, ja en tindria prou. Sobretot, la truita que sigui d’un ou. Per postres, un plàtan.
Joan Brossa: escenes d’infants, per Beth Galí, AVUI, p. 38, 21-1-1999

A mi m’agraden els menjar senzills. M’agraden molt les patates amb mongetes i els espigallets. Els espigallets són els sonets de la culinària.
Joan Brossa, oblidar i caminar, per Jordi Coca, SERRA D’OR, núm. 279, p. 44, 1-12-1982

Documentació i redacció, Jaume Maymó
Gràcies Jaume

Una finestra oberta

Joan Brossa i els putxinel·lis

Una finestra pot ser convertida en un teatre de putxinel·lis.

Joan Brossa, Cent de tant, 1967

"Qui és capaç de capgirar una muntanya només punxant-se una sabata? Quin instrument esclafa les preguntes numerades i jutjades? Se m'escapa el pensament a mitja veu, i heu de respectar la meva emoció. Enduts pel sol, pobles enllà, saltar obstacles i vèncer negatives ha estat la resolució del poeta Joan Baixes i de Teresa Calafell, gran manejadora de suggeriments. Saben discutir amb el mar i lluitar contra les rates. El joc primitiu dels espectacles que munten és com la força natural que mou la terra. D'aquí estant, d'un cub, en fa una bola el menys avesat a la metamorfosi. Una barba serveix per a tots. Els petits no renuncien als grans i, plegats, resten embadalits al tombant d’una ziga-zaga. Perquè, peixos ancestrals, els ninots mai no envelleixen . Totes les impressions esdevenen poemes. I la paraula no perd pas la devoció. Quin enfilall de troballes ens lliga a la infantesa, a la closca! La humanitat se submergeix a la seva memòria. Cap taula negra no fa via vers la llibertat. Peró més enllà de les aparences, l'afirmació és efecte d'un esforç que no para. Diríeu que l'arbre de la vida rau a l'origen d'aquest art.Els guants són els putxinel·lis. Els autors mateixos modelen i pinten els ninots, i el teatre és una finestra que mira al bosc i a les banderes. Ningú no se sent foraster en aquesta casa. El ferro roent escarritxa dintre l'aigua. Del tresor que porten els fruits, en participa tota la joia del món. Al punt on la carta de navegar assenyala un abisme, Joan i Teresa fan veure que són cavalls, i el cercle de la simpatia que s'estableix té una branca musical. L'espai sembla una escola còmica. On actuïn, Pierrot i Colombina fan malbé les mentides, i la comèdia s’inflama encara que els ulls dels titelles siguin botons. El paper es desfà dins una galleda d'aigua i si hi barregeu farina obtindreu una pasta suau. L'amor subvenciona aquest teatre de putxinel·lis. Però també deixa camp lliure als càstigs que imposa el poble. Si la societat ensopega, i els principis no s'equilibren, escolteu bé aquest entusiasme que pota a comprendre que, les joguines, no les hem de maltractar. La funció que han inventat cal que esquinci totes les glasses o equivocarà la seva missió veritable i assentarà els fonaments d'una consciencia corcada."

Joan Brossa, Besamants als putxinel·lis Claca, 1971

En aquells anys et podies aturar per la rambla, aquell gran escenari urbà i ara turístic, i participar a les primeres aventures dels fràgils personatges de La Fanfarra, que després es van refugiar en un petit local al costat mateix del born, El Malic.

Cartell de Titelles Marduix. A la fotografia, l'Eugeni Navarro, de La Fanfarra actuant al carrer.

A dalt de Montjuïc, a la fundació del pintor de les constel·lacions, els Marduix presentaven la seva gran família, creada de paper mâché en el taller de Sant Esteve de Palautordera. Tampoc podem oblidar la cara de sorpresa i la fruïció de Brossa davant del striptease de la sensual Teresa dels claca, quan es treia el guant vermell d’una de les seves mans. Molt millor que la Rita Hayworth.

“Les varietés, els putxinel·lis i les ombres xineses tornaran a tenir l’eloqüència dels pollastres.”
Joan Brossa, De les set vides dels Quatre Gats, agost de 1978

Documentació i redacció, Jaume Maymó
Gràcies, Jaume; i a Germinal per la il·lustració!

La cantatriu

Joan Brossa i Anna Ricci

A les ACCIONS MUSICALS Brossa desmitifica la figura romàntica de l’intèrpret i reivindica la figura de la cantatriu que es transforma en un personatge de carn i ossos i surt a l’escenari a actuar.
Anna Ricci, una de les intèrprets d’aquest país que més ha treballat en el camp de la investigació musical, s’adapta a la perfecció a la imaginació desbordant de Joan Brossa.

Acció musical, de Joan Brossa a Zeleste, 1980
Fotografies Jaume Maymó

GUIÓ APÒCRIF DE L’ACCIÓ MUSICAL

ACTE ÚNIC

Entra per l’esquerra la cantatriu en vestit de nit vermell.
Passa per davant del piano i s’acosta a una gramola. Hi posa un disc. L’escolta un moment i s’en va cap al piano.
La cantatriu encén una cigarreta. Agafa una baralla de cartes. Fa un solitari tot tirant les cartes, una a una, damunt les cordes del piano.
Mira al públic irònicament.
La cantatriu s’en va pel pati de butaques.
Aplaudiments!

Dotada d’un talent excepcional i d’una sensibilitat afinadíssima, Anna Ricci podia expressar-se magistralment en el camp de la lírica clàssica i en els camins inexplorats de la recerca innovadora i, de totes maneres, tot ho feia aparentment fàcil i a l’abast de la humanitat que li era propera.

Albert Mallofré, Homenatge a Anna Ricci, Foyer del Gran Teatre del Liceu, 20 de juny de 2001

Documentació i redacció Jaume Maymó
Gràcies Jaume

Benvingut, Lindsay!

Joan Brossa i Lindsay Kemp

“Lindsay Kemp, gran admirador de Miró, ha manifestat que actuar a la Fundació Miró serà un fet important a la seva vida, i no cal dir que la nostra joia, una vegada vençuda la misèria d’uns obstacles, ha arrenglerat muntanyes, perquè sabem la importància de l’esdeveniment i sempre hem cregut que un fet així forçosament havia de néixer. Amb parets tan clares la nit no progressa!
Senyores i senyors: El fanal de Lindsay Kemp ha vençut l’embut de les ombres, i el peix es disposa a saltar. El teló s’aixeca! Que les flors ragin al pou del Teatre!

Actuació de Lindsay Kemp a la Fundació Miró, 1980
Fotografies de Jaume Maymó

La personalitat de Lindsay Kemp és un calidoscopi que sorprèn. En el nostre món teatral, enfosquit a corre-cuita pels babaus del passat, les funcions van en orri entre la boira. La faràndula no guarneix el terrat ni fa neteja. Es perden els diumenges.
Lindsay Kemp de seguida va saber arraconar la boira amb l’escombra del seu art, fet d’olors, colors i sons, a més de seny i d’una encrespada audàcia de cossos en lluita.
Cada obra continua el fil poètic. Kemp esdevé una institució completa: autor, director, escenògraf, actor, mim, ballarí, sap com posar mil i un miralls a la verdor del seu equipatge. Sempre el mateix penyal vigila la seda.
Regne per regne, sembla que Lindsay Kemp tingui un parentesc en el temps amb aquell altre inventor teatral vertiginós, Leopoldo Frègoli, creador del transformisme i rei del cop de teatre i la sorpresa.”
Joan Brossa, maig de 1980 (ANAFIL, Edicions 62, 1987)

Documentació i redacció Jaume Maymó
Gràcies Jaume

Joan Brossa compromès

¡¡ La Festa !! de treball 1982

A La Festa de treball del 1982, que se celebrà a Montjuïc, a la recta de l'estadi, Joan Brossa va estar llençant octavetes al públic des de la barqueta d'un globus aerostàtic, tot recordant temps passats.

L'octaveta era, en temps franquistes, un mitjà subversiu, informatiu i de mobilització social que tan podia cridar a una vaga com convocar una manifestació de protesta o de reivindicació política. A l'entrada o sortida de les fàbriques, als barris i a la universitat, es repartien a mà o volaven llençades al cel, "tot sembrant sense por dels ocells".

Les de La Festa de treball, eren octavetes amb un poema: el Saltamartí.

Una mostra més de la poesia quotidiana que, en tots els àmbits la vida, Brossa va practicar i ens va ensenyar a descobrir.

LES ARTS D’EN BROSSA

Del circ al melodrama, de l’escultòric viatge de la gran A del velòdrom a la subtil sensibilitat del haiku, de les odes i sextines al cartell del carnaval, de la perfecció del sonet a la literatura computeritzada, la poesia de Brossa dóna la volta a tot i la situa més enllà dels hàbits mentals coneguts.

Antoni Tàpies, 1986

Documentació i redacció de Jaume Maymó
Gràcies, Jaume