Ara que fa deu anys i ja no et ploro
tornaré a jugar, cercaré una lletra
i l'ometré, no em deixaré sotmetre
al càntic d'un ocell ni de cap lloro.
Agafo per les banyes fort el toro,
vigilo que no em foradi la uretra
i començo a escriure la caplletra
perquè si no ho faig ben segur que em moro.
Et dic aquest sonet escarransit,
maldestre i tal volta entremaliat
però intento que no sembli un acudit,
si pot ser poc farcit d'actualitat,
que sigui popular, gens erudit,
i tal volta un homenatge embrossat.
Francesc, Franz
Gràcies, Francesc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada