12/2/09

El Brossa més íntim

Un dinar amb els amics

S’ha convingut que, quan els còmics enterrin la lluna pels terrats, la Pepa remenarà les brases, o enganxarà cartells, mentre jo em vestiré de notari. La Fina de can Forés i el senyor Cardona d'El Ingenio regaran llurs botigues i tiraran fanals a la claveguera. El mar i tot mudarà de disfressa!
Per tot això, i per moltes altres sorpreses, em sembla garantit l’èxit d’aquests festeigs de primavera.
Joan Brossa, Una primavera al Tinell, març de 1980

Els galls solen ser les víctimes habituals de les diades. A mi regaleu-me coses que no siguin de menjar. I així mateix ho escric mentre els meus amics posen l’olla al foc i amaneixen la feina. Miraré de donar un tomb a la clau. Muntant un ruc passa un capellà sota un paraigua vermell i tots comprenem que a la vida els dolents no sempre són personificats pel dimoni.
Joan Brossa, Quan, del Marduix, l’amor no en fuig, solstici d’hivern de 1981
Dinar de Josep Cardona al Montseny, acompanyat per la seva filla Rosa i el seu net, en Brossa, la Pepa, els Marduix, Comediants i altres amics, 1980.
Fotografies de Jaume Maymó

Jo, Teresa, amb una truita a la francesa i, si tinguessis un platet de seques bullides amb un raig d’oli, ja en tindria prou. Sobretot, la truita que sigui d’un ou. Per postres, un plàtan.
Joan Brossa: escenes d’infants, per Beth Galí, AVUI, p. 38, 21-1-1999

A mi m’agraden els menjar senzills. M’agraden molt les patates amb mongetes i els espigallets. Els espigallets són els sonets de la culinària.
Joan Brossa, oblidar i caminar, per Jordi Coca, SERRA D’OR, núm. 279, p. 44, 1-12-1982

Documentació i redacció, Jaume Maymó
Gràcies Jaume