2/12/08

L'homenatge de Carles Hac Mor

ACCIÓ INEXISTENT I FETA

Entra A, i diu al públic: "ACCIÓ INEXISTENT! Veieu? Aquesta acció no es pot fer, és una acció fallida, per impossible, ja que no existeix, tot i que, de fet, ja l'he feta. Ha estat això que heu vist i sentit". I quan dóna per acabada l'acció, B, que és al costat d'A, diu, en català: "UNA ACCIÓ SORPRENENT NO FETA I FETA! Faig seure el públic en rotllana, al voltant meu, i em poso al mig del cercle, amb els braços encreuats. I al cap de tres minuts, de sobte, em faig invisible". Tot seguit, ho repeteix en ucraïnès; i en acabat, diu a A i al públic, en català: "No, no es pot fer, no. Tens raó. Tot i això, n'he fet una altra, d'acció, la que acabo de fer". I llavors A diu: "Al capdavall, l'acció, l'hem feta tots, inclosos els espectadors. Per tant, ens hauríem d'aplaudir tots plegats". I A aplaudeix perquè tothom aplaudeixi. I després dels aplaudiments, B hi objecta: "Tanmateix, a mi em sembla que, a fi de comptes, qui ha fet l'acció és aquesta noia". I assenyala una noia del públic que li sembla eixerida. I A en dedueix: "Aleshores, ella ens hauria d'aplaudir a tots nosaltres". I incita la noia a aplaudir a tothom. La noia aplaudeix i, per acabar, grans aplaudiments de tothom, amb algun "bravo!".

Carles Hac Mor, escriptor, Catalunya.
Moltes gràcies, Carles.

1 comentari:

vpamies ha dit...

Gràcies, Carles. Estem fent una acció entre tots que d'aquí uns dies podrem aplaudir. Tan de bo ens poguéssim trobar tots en rotllana i sentir l'escalf de tantes veus tan diverses!