Gràcies, Domingo.
6/1/09
L'homenatge de Domingo Chinchilla
Gràcies, Domingo.
1/1/09
L'homenatge de Carles Torner
SaltanabíVeu
que porta un verb
a la base i que,
desviada de la seva vertical,
es torna a posar
dreta.
El poema.
Gràcies, Carles!
L'homenatge d'Helena Rubió
CAP A LES DEUS
Sigues del tot fidel
a les petites coses;
no t'és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l'incert, boirós camí
d'aquesta a l'altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.
Joan Vinyoli, De les hores retrobades
Gràcies, Helena.
31/12/08
L'homenatge de Josep Pedrals
Al paner amanit...
1.
Brossa tot sol és un moviment literari.
Brossa és un cor amb tots i cada un dels seus integrants.
Ho dic amb coneixement de causa:
érem molts a recitar-lo i cadascú trobà el seu Brossa;
a mida i estil.
Era un cul de mal seient? El cul d'en Jaumet?
Cul tura? Home natja?
2.
Brossa conté totes les arrels de l'espectacle.
Brossa és audiovisual profund i d'impacte.
Ho dic amb coneixement de causa:
teníem els seus textos i les seves instruccions per a posar-los en solfa;
a mida i estil.
Era un peix que es porta l'oli? L'oli en un llum?
Oli garquia? Capit oli?
30/12/08
L'homenatge de Biel Mesquida
(poema precipitat)
Col·locava els meus llavis damunt el teus
en cada imatge dels moviments que feies,
i anàvem per un caminoi de cada dia sense
tocar-nos, amb les paraules com a lligams,
amb els gests com a danses tàctils del desig,
el teatre era molt vell com els decorats
on interpretàvem aquella funció, els horabaixes.
L'homenatge de Matilde & Yvonne
“La primera lletra de l’abecedari, l’origen, el punt de partida de l’escriptura i la comunicació” J.B.

A d’Adopció, A d’Amor, A d’AcollidA. A grAn, A de mAre. A petitA, A de criAturA, A d’AbrAçAdA, d’Abric, d’AdmirAció, d’AlegriA, A. Art. A d’AmoixAr, d’AcAronAr, d’AfAlAgAr, d’AcompAnyAr, d’Admetre, d’AcceptAr, d’Acolorir, d’AgrAir. A d’ArAm, de mAti, rosA, de segurA, de juAnAntonio i de mArtínez. A de donAr. A d’ApreciAr, d’AmAr, de sospirAr, d’idolAtrAr, d’AdorAr, A de bogeriA, de pAssió, de benvolençA, d’Afecte, simpAtiA, voluntAt, A de tendresA...
A d’estimAr.
Post elaborat per a l'abloccedari, en homenatge a Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort.
L'homenatge d'Enric Borràs
L'homenatge de l'Eloísa Otero
juguen a cartes
vola un colom
algú caminaels mots són signes són llum
rebombori de platsocells i paraules
el poema té una forma,un toc al cor del cant
no camí incertel poema s'escapa
mentre BROSSAfinestra oberta
(entre guspires
ha posat una mica de pols)
L'homenatge del Jordi Pinyol
Aquest 30 de desembre farà deu anys que es va morir Joan Brossa. En motiu de l'efemèride, un grup de blocaires ha posat en marxa el projecte Abloccedari, per homenatjar el poeta visual a través de la xarxa. La voluntat dels promotors és que durant les primeres hores d'aquest matí, tothom qui ho vulgui publiqui un apunt al seu bloc sobre en Brossa.
La ciutat de Reus ja va homenatjar Joan Brossa aquest mes de novembre passat, en incloure diverses referències al poeta en una bona part dels actes de la quarta edició del festival de poesia Taca d'Oli.
Per la meva part, vull fer una modesta aportació a aquest homenatge mostrant-vos allò que, de ben segur, tots i totes hem fet en algun moment de les nostres vides: imitar la poesia visual que vam descobrir a través de Brossa.
Ja fa uns quants anys que vaig fer aquest parell de poemes visuals. La prova la teniu en el fet que estan escrits en un foli amb una màquina d'escriure. Sí, aquells artilugis que fèiem servir en una altra era, anterior a l'aparició dels ordinadors a les nostres vides. Per aconseguir l'efecte visual que volia havia d'anar movent el rodet de la màquina d'escriure amunt i avall, intercalant les lletres i girant el foli, canviant-lo de posició o doblegant-lo per tal d'obtenir els resultats que podeu veure tot seguit (cliqueu a sobre de les imatges per fer-les més grans i veure-les millor).


L'homenatge de Josepmiquel Servià
Pepa Llopis, Joan Brossa i Josepmiquel Servià
El meu petit homenatge, són dos petits poemes que figuren, ja dedicats a ell, en el meu llibre La barca encesa.
ENDEVINALLA
—Per què serveix un rellotge espatllat?
—Doncs, per no saber quina hora és.
CEMENTIRI
Al mateix nínxol reposen
una noia de setze anys
i un vell de noranta-quatre.
Són mare i fill.
Gràcies, Josepmiquel
L'homenatge de l'Artur Galofré
OCTAVA PER AL REI DE LA MÀGIA
Brossa, fa temps que no et sentim piular.
Deu anys són massa per unes sabates
golafres i amb cordó de mal lligar,
i no t’haurà vagat fer fes d’errates
d’aquest sumari astral tan casolà
que estem engiponant si tu no ens grates.
Poeta, va, surt de la bambolina
i fes el truc del Che i la Colombina.
L'homenatge de Victor Da Rosa
5, al carrer de wagner.
equilibra o poema na ponta mas –
aparece na outra:
o ponteiro do relógio de joan brossa
não acerta.
(corte)
o dado desliza pelo chão e
redondo ou cúbico não
equilibra.
(corte)
sem música
o desenho da partitura
a seta se atravessa precisa no aço do espelho – e aparece na outra:
.
L'homenatge de Joan M. Minguet

Gràcies, Joan M.
L'homenatge de Montse Assens
*
Absurd és,
que jo,
que no sé res de tu,
buidi la màgia
d'un capell de copa alta
per obtenir el motiu
del que estic fent.
Absurda seria
si ja no ho fes,
ara que
conec de tu
tot el que sé.
Absurda sóc,
com Absurda és la màgiA
que nimba al poetA
*
*
Reconec que no coneixia l'obra d'en Brossa
i agraeixo l'oportunitat que he tingut de gaudir-ne.
Gràcies, Montse.
L'homenatge de Júlia Costa

PAN: deu dels boscos, de vegades identificat amb el FAUNE
X: lletra que simbolitza la incògnita, el MISTERI, la MÀGIA
A: Inici de TOT. L'inici humà s'esdevé a la PANXA, i en ella es conserva un punt central i d'intercanvi vital, EL MELIC.
DEL: preposició que indiCA PUNT DE PARTIDA, CAUSA, MOTIU i moltes coses més, únida íntimament a l'article masculí EL, que en català precedeix els noms en el llenguatge col·loquial 'EL BROSSA', 'DEL BROSSA'...
BOU: animal mític, l'A invertida és el seu SÍMBOL
PANXA DEL BOU: Indret mític on fa estada de forma temporal un dels personatges més emblemàtics de les rondalles catalanes, en PATUFET. Mentre Jonàs, el bíblic, o Pinotxo, l'italià, romanen al ventre d'una balena, PATUFET, símbol de l'ésser desvalgut que supera la seva petitesa, ho fa a la panxa del BOU, animal mediterrani per excel·lència, símbol terrenal de força i resistència. En català s'utilitza col·loquialment 'FER PANXA' quan la porció d'un tot es desvia de la vertical, sortint enfora.
POEMA
I el Panxo va dir en el Pinxo: 'Punxa'm, però a la PANXA, NO!
REFLEXIONS SOBRE EL TEXT (NO US OBLIDEU DE LLEGIR LA LLETRA PETITA):
Els Pinxos sempre han suposat que els Panxos s'alegren de les seves punxades... De vegades els Panxos han d'acceptar que els Pinxos els punxin UNA MICA, per això cal insistir... A LA PANXA, NO!!! Algun dia en Panxo punxarà en Pinxo, tot arriba.
Liu-Ja Tascó i D'Horcec
L'homenatge de la Victòria

“Observo els detalls del foc pintat per semblar una cara”
“Sense la mort la vida fóra impossible"
Aperduda a la boira
de la teva mancança,
burxo dins el crepuscle
a través de les cendres
per esbrinar les claus
de l’alfabet albat
que va rodolar amb tu
fins el forat obac.
Ensumo l’aigua clara
dels teus somnis astrals.
Comprenc l’enigma
de la cara del foc.
...I no goso cridar
per por que una allau greu
no m’enterri la veu.
Tu ja saps quina gàbia
ens manté presoners.
Sabrem obrir la porta,
lliures, com tu solies fer?
Accepto la certesa
glaçada de la mort,
tanmateix una fita,
talment el zero és
una bona xifra.
Assajo mirar el món
com tu ho faries
i apamar de quin peu
ens calcem tots.
Tu me fas l’ullet
i jugues a les cartes.
Ja no tens vuits ni nous.
Totes et lliguen.
Els cavalls de paper
s'enfilen pels balcons.
L'homenatge del Francesc
Ara que fa deu anys i ja no et ploro
tornaré a jugar, cercaré una lletra
i l'ometré, no em deixaré sotmetre
al càntic d'un ocell ni de cap lloro.
Agafo per les banyes fort el toro,
vigilo que no em foradi la uretra
i començo a escriure la caplletra
perquè si no ho faig ben segur que em moro.
Et dic aquest sonet escarransit,
maldestre i tal volta entremaliat
però intento que no sembli un acudit,
si pot ser poc farcit d'actualitat,
que sigui popular, gens erudit,
i tal volta un homenatge embrossat.
L'homenatge de l'Oriol Vidal
**
*
Sabor a Brossa sobre la sorra,
rosa que esborra
i abrasa tot.............................. Borsa.
visual i polisèmica .............a la
i paradoxal. Ex: ....... s'alça
la Brossa és tresor que
*
*
Germans Anglosaxons Societat Anònima.
(BROS S. A.)
*
**
***
L'homenatge del Marc i el Xavi
(I també homenatjo els meus companys Joan Sala, Víctor Pàmies, Joan Puigmalet i David Gálvez, organitzadors d'aquesta superfesta.)
El nostre (nostre, del Marc Cortès i del Xavi Miserachs, autor de la part gràfica) humil i menut homenatge és una putinejada [amb u, Davit; no és normativa, però la u hi dóna un toc de puteria]. Agafes un poema i el putineges. És com si agafes el poema de Brossa "PAÓ"(*) i dius com a prefaci que amb motiu de commemorar el desè aniversari de permanència dins l’empresa Cementiràlia, personal de la seva quadrilla li dedica aquest calendari en agraïment i com a record de tal diada.
_________
(*) “PAÓ”
Amb motiu de celebrar el cinquanta
aniversari de gerència dins l'empresa
Bonet i Mata, tot el personal de la
seva plantilla li dedica aquest pergamí
en agraïment i com a record de
tal diada.
_________
Doncs apa, el nostre homenatge:

L'homenatge de Trina Milan
o a corretgeta, o a bell indret.
Dolça amigueta, no tinguis por:
ni he d'allunyar-me ni en cap racó
fer-te malícies, o bé el distret
si acàs et cremes o ets a l'indret
on he amagada la teva flor:
si tu ets manyaga jo seré bo.
Dolça amigueta tornem al joc,
la teva escala farà de toc.
Si tu m'atrapes no et besaré,
si jo t'atrapo perdonaré
que no m'estimis. Ja em somriuràs.
Si et cau la trena jo et faré el llaç.
Joan Salvat-Papasseit, Poesies completes.
Llibre: Teatre Complet. Poesia Escènica de Joan Brossa edició de Xavier Fàbregues
Pel·lícula: No compteu amb els dits de Pere Portabella i Joan Brossa
