Us envio un poema per sumar-me a l'homenatge a Brossa, fet especialment per a l'ocasió.
Cançoneta
Verema del silenci
i de l’atzar: a pas d’eruga.
Tot el desig s’esmuny
quan la fada es despulla.
El mag que fibla el temps
té la dona estrafeta.
L’august passeja, trist,
pel museu dels cecs.
Rambla amunt, Rambla avall,
han tancat l’estafeta.
La vida? Un guix a la xarranca.
Totes les cartes duen
un príncep barbamec:
espasa i sol, faquir que salta
Lluís Calvo, poeta, escriptor i assagista, Catalunya.
Gràcies, Lluís.
Gràcies, Lluís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada