Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blocs. Mostrar tots els missatges

16/1/09

L'homenatge de RodaMots

Cada dia un mot brossià
setmana del 12 al 16 de gener del 2009

*** El proppassat 30 de desembre va fer 10 anys que va morir Joan Brossa. El darrer mot que vam enviar el 2008 ja era brossià: bambolina. Amb una mica de retard, ens afegim a la iniciativa de l'Abloccedari en homenatge a Joan Brossa amb els cinc mots que veurem aquesta setmana. Per cert, que dilluns vinent farà 90 anys del dia que va néixer. ***

petjada
(f)
Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat. Seguint aquestes petjades arribarem segurament a trobar-lo. Es veien les petjades de l’óssa Hvala damunt la neu. [Etimologia — De petjar, d'un llatí vulgar pedicare, derivat de pes, pedis, 'peu'.]

Les petjades dels bous eren així:

.....C. .. ..C... ..C. .....C
... ...C... ...C.. ....C.. .. .C

A l'altra banda devia estar
la quadra.
Joan Brossa, «Camí»

planyívol -a (adj)
Que demostra dolor, pena, tristesa. Amb una veu planyívola va anunciar que es retirava de la política. [Etimologia — De plànyer, del llatí plangere, 'pegar, lamentar-se'.]

Si et veia en qualsevol indret, t'assenyalaria a tu.
Si eres indiferent, series el crepuscle.
Si em miraves distretament, series la meva esperança.
La teva presència em sembla la forma més plaent de la mateixa harmonia.
Si la música s'omplia de tu, brollaria un acord greu i planyívol.
Si eres un trèvol, series la clau de l'aurora.
Si eres la suavitat, series el pes de l'aigua.
Si eres la tristesa, series els dies i el temps.
Joan Brossa, «Tu», dins Cant (1954)

bec (m)
1 Part dels maxil·lars dels ocells revestida d'una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d'arma d'atac i de defensa. 2 Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Un bec de tovalló. Els becs de la lluna. [Etimologia — Del llatí beccus, mot d'origen gal.]

Els núvols vénen apilotats.

Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
Un altre en faig d'igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.

Ah, Llibertat!
Joan Brossa, «Comiat»

arreplegar (v)
Agafar o recollir d'ací i d'allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, per guardar-les, per apropiar-se'n. Arreplegueu la paperassa del despatx. Van estar arreplegant dades per escriure el llibre. [Etimologia — De replegar, de plegar, del llatí plicare, 'plegar', derivat de plectere, plexum, 'entrellaçar'.]

Bon meló a la lluna hi ha
per a fer-ne un bon sopar.
—Avisa baix en Miró
per poder-la arreplegar.
Joan Brossa, «L'any 1893 va néixer en aquesta població un fill a qui per nom van posar Joan Miró», dins Romancets del Dragolí (Barcelona: Edicions 62, 1986 [1948])

galta (f)
Part de la cara que s'estén a cada costat des de sota l'ull a la barbeta. D'algú que té les galtes ben plenes diem que és galtut o galtaplè. Hi ha diverses maneres de referir-se a les galtes molt plenes: galtes de pa de ral, de pa tou, de pa torrat, de farro, de formatge, de trompeter... [Etimologia — Del català antic gauta, d'un preromà indoeuropeu gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d'un indoeuropeu gonunta, d'on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de 'galta' o 'mandíbula'.]

Per dissimular les llàgrimes que li queien
galtes avall va tancar el paraigua i va rebre
la pluja a la cara.
Joan Brossa, «Per dissimular les llàgrimes...», dins Ollaó! (Barcelona: Alta Fulla, 1989)

Ulls,
pestanyes i celles.
Llavis, galtes
i ungles.
Orelles,
dents i mentó.
Cos, cabell
i mans.
Bust, front
i espai entre els ulls.
Cintura,
sexe i peus.
La lluna
ha estat transformada en dona
per efecte del meu
cant.
Joan Brossa, Cau de poemes (1960)

Jordi Palou, Rodamots
Gràcies, Jordi

6/1/09

L'homenatge de Diego Mir

.Diego Mir, dissenyador gràfic, País Valencià
Gràcies, Diego

L'homenatge de Josep Lluís Pol i Llompart

B·R·OSSA


De BroSSa a Girona

El passat 30 de desembre de 2008 es compliren 10 anys sense Joan Brossa. Conegut de tothom, poeta i pensador universal, Brossa té alguns poemes de contingut matemàtic certament memorables. Estic pensant en cartells com l’UUdos, o el poema-objecte Sense atzar. I amb això estant, i jugant amb amb el topònim de la ciutat, veig que es pot descompondre en GIR + ONA. Na Sílvia Margelí em fa saber que aquest joc ja forma part del logo de Girona (el de la fletxa que es penja als cotxes) i del logo del Grup Perímetre, que bé mereixeria una dotzena d'articles en aquest blog.
Si haguéssim d'escollir una lletra que representàs Girona el meu vot seria per la "S" sense dubtar-ho ni un sol moment. Una lletra en forma d'ona i amb un centre d'inversió, no? I és que, clar, aquests dos objectes matemàtics -un gir i una sinusoide- són en realitat el símbol més íntim i vertader poema-objecte de la ciutat sota una mirada brossiana. Girona no seria la mateixa sense el gir de la façana fluvial que es reflecteix sobre l'ona de l’Onyar!

Josep Lluís Pol i Llompart, Matemàtiques a la ciutat de Girona
Gràcies, Josep Lluís.

5/1/09

L'homenatge de Jordi Gomara

Aquí us deixo el meu darrer tema musical que forma part de l'homenatge a Joan Brossa impulsat per Abloccedari al qual tinc l'honor d'haver estat convidat a participar. El meu homenatge ha consistit en musicar tres poemes "antisistema" de Joan Brossa -que trobareu a continuació- en una sola cançó. No sé si ho he aconseguit, però he tractat d'imprimir, si més no parcialment, a la meva cançó aquell esperit de Joan Brossa eclèctic o multidisciplinar, transgressor, "neosurrelaista", provocador, revolucionari, fins i tot grotesc a vegades. Aquesta cançó no vol ser definitiva, es troba en període d'estudi. No us estranyi pas que, d'aquí a un cert temps, en faci una altra de més definitiva, si és que hi ha quelcom que ho sigui, o, si més no, en faci una segona versió, o una tercera, o una quarta, o l'amplii, o la descompongui en diverses parts; també pot ser com un joc, com a ell li agradava. En tot cas, ara es tracta d'una maqueta més aviat, i així us la vull presentar:


Lletres: Joan Brossa Música: Jordi Gomara Instrumentació, orquestració, sonorització, mescles, interpretació musical i veus: Jordi Gomara
Vallromanes, nadal de 2008
Enregistrat el dia 5 de gener de 2009


PASSA UN OBRER (Joan Brossa)

Passa un obrer amb el paquet del dinar.

Hi ha un pobre assegut a terra.

Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.

L'Estat és una gran paraula.

DESPATX (Joan Brossa)

La màquina
és una combinació de peces
(barres, molles, palanques)
que serveix per a escriure.

És ben cert
que el qui treballa
amb l'esperit d'un altre
o amb una mà pagada
no obtindrà mai bons resultats.

Avui els núvols semblen
formes d'homes i d'animals
que es mouen.

Ja he vist
que a terra hi havia una taca.

LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ... (Joan Brossa)

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.


NO SÓN NECESSARIS (Jordi Gomara)

(Endavant, una vegada més i prou...)

...NO SÓN NECESSARIS...!!!!
Gràcies, Jordi

2/1/09

L'homenatge de Daniel Vidal

Hoy hace diez años murió Joan Brossa, un artista en su sentido más amplio no tan conocido como debiera, impulsor de la poesía en dos ámbitos (tal vez más) que creo que han calado profundamente en mi: la poesía visual y la poesía escénica.

Mi conocimiento de la obra de Joan Brossa y, más concretamente, de sus trabajos en estos dos ámbitos proviene de mi época escolar. En lo que entonces era octavo de EGB tuve la fortuna, el privilegio y el placer (aunque no así seguramente lo hubiera calificado entonces) de tener como profesor de lo que se denominaba "Plástica" a Jordi Vallés, un aún menos conocido miembro del núcleo iniciático de la poesía visual y escénica, un personaje extravagante de sensibilidad extraña que despertó mi curiosidad.

laberintRecuerdo su interés en 'iniciarnos' en los secretos del Laberint d'Horta (ámbito sobre el que después descubrí que había escrito un libro) así como en todo el ámbito de la poesía visual. Su faceta escénica (que también la tenía) no formó nunca parte de la clase, aunque sí la realización de teatro. Asimismo era un entusiasta de los museos, cuya visita extraescolar nos era incentivada con mejores notas.

El recuerdo a Joan Brossa en la fecha de hoy promovido, entre otros, por un activo colectivo blogaire y la voluntad de aunar hoy unos cuantos posts en su memoria, no puede sino llevarme también al recuerdo de Jordi Vallés, un apóstol de la obra poético-visual, seguidor de la creatividad Brossiana y un profesor de los que me marcaron profundamente.

Daniel Vidal, Himajina
Gràcies, Daniel!

1/1/09

L'homenatge de Ferran Porta

No me n'hauria assebentat si no fos que, passejant per aquests blogs de Déu, fa un parell de dies vaig llegir sobre la iniciativa. Es tracta d'homenatjar Joan Brossa en el 10è aniversari de la seva mort, sobrevinguda el 30 de desembre de 1998.

Aquí ens coneixem tots, així que no cal que ens enganyem: d'en Brossa només sé que feia una poesia "diferent", visual, i que per això era especialment reconegut. Més enllà d'això, francament, ni idea. Bé, ni idea o... potser alguna cosa més sí que sé, d'ell. I no perquè ho hagi llegit, sinó perquè ho he vist.

Aquesta és la vista que tinc des del meu pis barceloní:

El Tibidabo se m'apareix, màgicament, entre dos edificis que els deus han volgut espaiats perque en Ferran pugui veure el Temple Expiatori, impressionant, il·luminat de nit.

Si fem un zoom...
Un interior d'illa, un espai perquè veïns i visitants puguin gaudir del sol, quan n'hi ha, i d'una certa tranquil·litat. Ah!, i d'àpats comestibles i a bon preu, en el restaurant que queda a la banda esquerra de la imatge.
.
Però us estareu preguntant a què ve tot plegat, oi? Doncs tanquem més la imatge, i...
.voilà!, el Faune d'en Brossa!

No ho tenia previst, per desconeixement profund de la seva obra, però alguna cosa he pogut aportar, finalment, al dia B (de Brossa, clar).

I per cert, sense buscar-ho per internet, algú sap on és, això? Alguna idea? (els qui heu estat a casa meva no podeu jugar-hi, tramposos! ;-)

Ferran Porta, In varietate concordia
Gràcies, Ferran!

L'homenatge de Carles Torner

Saltanabí


Veu
que porta un verb
a la base i que,
desviada de la seva vertical,
es torna a posar
dreta.

El poema.


Carles Torner, La núvia d'Europa
Gràcies, Carles!

L'homenatge de Vicent Partal

Un vell poema de Brossa però sembla que som allà mateix...


"LA PREMSA ESPANYOLA, EN VUIT NOTÍCIES"

1. Extraordinario éxito de una emisión de 5.000 millones de pesetas en cédulas de inversión.

2. Sensación y simpatía universales ante el anunciado viaje del Papa.

3. Se ensalza un importante proyecto luso-español para tender un puente sobre el Guadiana.

4. Fracaso ruidoso de un plan agrario de Kruschef.

5. Checoslovaquia: Catastrófica situación en la energía eléctrica.

6. Málaga recibe jubilosa el brazo incorrupto de Santa Teresa.

7. Gratitud del pueblo norteamericano a España.

8. Las juventudes han ofrecido un honroso homenaje al Ejército


Vicent Partal, Mails per a Hipàtia
Gràcies Vicent

L'homenatge de Glòria Barrobés i Sergi Borges

BROSSAbalances oktoBROSSAfest


B...de Barrobés!!!



B...de Borges!!!



B ...de BROSSA!!!




Els Balances Oktoberfest ens sumem a l'homenatge als deu anys de la mort de Joan Brossa promogut per abloccedari ablogcedari Joan Brossa.

Avui 30 de desembre de 2008 en commemoració dels deu anys de la mort de Joan Brossa ens convertim en BROSSAbalances oktoBROSSAfest

Joan Brossa, un poeta irrepetible.

Foto: "El terrat de les banyes", Poema visual de Joan Brossa.

Glòria Barrobés i Sergi Borges, Balances Oktoberfest
Gràcies als dos!

L'homenatge de l'August Garcia

Ja sé que he fet tard per un dia... però vull afegir-me a l'homenatge a Joan Brossa que des de l'Ablogcedari fan amb motiu del desè aniversari de la mort del poeta i mag de les paraules. A l'escola, sense anar més lluny, el curs passat vam fer servir els seus poemes visuals en una mena de gimcana poètica. Sempre m'ha captivat el poder transgressor de Brossa i la seva capacitat de proposar una "nova mirada" sobre les coses.

Va doncs, per ell i pels que el seguim llegint.

August Garcia, Companyia Poètica Rapsòdia.
Gràcies, August!

L'homenatge de Emigdi Subirats i Sebastià

Joan Brossa en la memòria


"Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica.
Els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt"


"PASSEIG"

Hi ha aspectes parcials
de la realitat que deslligats
del conjunt deformen el
sentit dels fets.

Joan Brossa


L'homenatge de Samuel Sebastián

EN JOAN BROSSA I UNS MITJONS BLANCS, CEL I NEGRES

30.XII.08


Em desperto i dues coses ocupen la meva ment: avui he d'escriure alguna cosa sobre en Joan Brossa doncs és el centenari del seu aniversari i ahir em vaig carregar una pel·lícula sencera. Em dedico a la segona qüestió, la pel·lícula estava completament muntada i per un error vaig esborrar tots els arxius originals, amb la qual cosa estan completament perduts. Després d'estar tot el dia amb una amiga a la qual li dec un món sencer i part de la Lluna, vaig arribar a la conclusió que els arxius de vídeo són els únics que no es poden recuperar, perquè de fet el recuperador va complir bé el seu treball i em va retornar arxius que la meva caòtica memòria havia oblidat, esborradors de novel·les impossibles, diaris poètics mai acabats, vells projectes que tot just ocuparien una hora en la meva vida.

M E M Ò R I A

A T R Ò F I A

La pel·lícula no es pot arreglar. Probablement jo tampoc. I l'escrit sobre Brossa va fluint en la meva ment a manera de jocs de paraules. Recordo que la primera vegada que vaig llegir sobre ell em vaig identificar molt amb la seva manera de veure la vida. Ell com jo sempre sortia sense diners de casa i anava en tramvia, jo prefereixo la bicicleta, però el tramvia té força encant, ho reconec, sobretot si et porta al mar. Baixo les escales, he d'anar al banc i després a un rodatge. En les escales em trobo el meu únic regal de nadal, uns mitjons blancs, celestes i negres... perquè no tornis a passar fred, meu... llegeixo en la dedicatòria. M'entendren. Em pregunto per què blancs i negres i cel, per què. Tots els colors per a mi tenen un significat, el blanc és el meu color de la sort, ho és de tota la vida, en els moments més importants de la meva vida sempre he portat una peça de roba blanca i és una mania que mai em podré llevar. El blau cel...

C E L

V E L

M E L

M A L

M A R

Del cel a la mar, tal vegada en tramvia, passant pel vel, la mel i el mal. Vaig tenir una bicicleta que la vaig pintar de color cel. M'entusiasmava aquell color, tot era celest en aquella època, els llibres, els murs de la meva habitació. Deixo els mitjons en l'escala i surto amb la meva vella bicicleta. M'he deixat les claus, damunt de la taula, al costat del disc dur en el qual vaig esborrar la pel·lícula, el diari d'un malalt d'amor abandonat al costat de les claus de la meva casa. És tot tan absurd. I em sento tan impotent. L'otitis continua bonint-me i miro la balconada de la meva casa, el mateix des del qual Julie em va fotografiar ahir, però les claus no cauen ni del cel ni d'enlloc.

C L A U

C A U

P A U

_ _ _ _ _


Me despierto y dos cosas ocupan mi mente: hoy tengo que escribir algo sobre Joan Brossa ya que es el centenario de su aniversario y ayer me cargué una película entera. Me dedico a lo segundo, la película estaba completamente montada y por un error borré todos los archivos originales, con lo cual están perdidos. Después de estar todo el día con una amiga a la que le debo un mundo entero y parte de la Luna, llegué a la conclusión de que los archivos de vídeo son los únicos que no se pueden recuperar, porque de hecho el recuperador cumplió bien su trabajo y me devolvió archivos que mi caótica memoria había olvidado, borradores de novelas imposibles, diarios poéticos nunca acabados, viejos proyectos que apenas ocuparían una hora en mi vida.

M E M Ò R I A

A T R Ò F I A

La película no tiene arreglo. Probablemente yo tampoco. Y el escrito sobre Brossa va fluyendo en mi mente a modo de juegos de palabras. Recuerdo que la primera vez que leí algo sobre él me identifiqué mucho con su manera de ver la vida. Él como yo siempre salía sin dinero de casa e iba en tranvía, yo prefiero la bicicleta, pero el tranvía tiene bastante encanto, lo reconozco, sobre todo si te lleva al mar. Bajo las escaleras, tengo que ir al banco y luego a un rodaje. En las escaleras me encuentro mi único regalo de navidad, unos calcetines blancos, celestes y negros... para que no vuelvas a pasar frío, mío... leo en la dedicatoria. Me enternecen. Me pregunto por qué blancos y negros y celestes, por qué. Todos los colores para mí tienen un significado, el blanco es el color de la suerte, lo es de toda mi vida, en los momentos más importantes de mi vida siempre he llevado una prenda blanca y es una manía que nunca me podré quitar. El celeste...

C E L

V E L

M E L

M A L

M A R

Del cielo al mar, tal vez en tranvía, pasando por el velo, la miel y el mal. Tuve una bicicleta que la pinté de color cielo. Me entusiasmaba aquel color, todo era celeste en aquella época, los libros, las paredes de mi cuarto. Dejo los calcetines en la escalera y salgo con mi vieja bicicleta. Me he dejado las llaves, encima de la mesa, junto al disco duro en el que borré la película, el diario de un enfermo de amor, abandonado junto a las llaves de mi casa. Es todo tan absurdo. Y me siento tan impotente. La otitis continúa zumbándome y miro el balcón de mi casa, el mismo desde el cual Julie me fotografió ayer, pero las llaves no caen ni del cielo ni de ningún sitio.

C L A U

C A U

P A U


Samuel Sebastián, El meu caos
Gràcies, Samuel

L'homenatge de Josep Ll. Abad


3 -Nasqué i aprengué les lletres- 0

3 -A l'endemà descobrí els colors- 1
0 -Al tercer dia escrigué- 1




30 - 12


Josep Ll. Abad, [Espai Claudàtor]
Gràcies, Josep Ll.!

L'homenatge de Nora Vela

Tot recordant Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort

Joan Brossa, "Fe eclesiàstica", 1994.


Nora Vela, Biblio pasquins.
Gràcies, Nora!

L'homenatge d'Anna Llisterri

.

Fe de rates
On posa: fe de rutes
Ha de posar: fe de rites.
(Joan Brossa)

I això és tot el que puc dir sobre Joan Brossa i els temes d'aquest bloc, i encara perquè m'ho va explicar en Joan de la Base de badades quan em va convidar a participar en la iniciativa de què em vull fer ressò en aquest apunt. (Vaig declinar la invitació perquè, com finalment ha passat, em temia que no tindria temps de preparar res amb cara i ulls.)

Bé, resulta que avui fa deu anys de la mort del poeta Joan Brossa, i a un grup de blocaires se'ls va acudir posar-se d'acord per publicar apunts sobre ell aquest mateix dia. Una idea per col·laborar i divertir-se plegats a la bloc/gosfera, seguint l'esperit del Projecte Polaco d'aquesta primavera. La idea inicial em sembla que era omplir entre tots l'abecedari, però s'hi ha apuntat tanta gent que al final en podran fer set o vuit... Podeu trobar tota la informació, la llista de participants i també diverses col·laboracions que han anat rebent els organitzadors al bloc del projecte (també hi podeu anar fent clic a la imatge): tindreu lectura per a una bona estona. Jo només puc afegir una cosa: felicitats a l'Abloccedari i a totes les lletres!


Anna Llisterri, Per a lectura i decoració
Moltes gràcies, Anna!

31/12/08

L'homenatge del Diccitionari


El Diccitionari no podia faltar a aquest superhomenatge a Joan Brossa. De fet, l'un i l'altre van molt lligats. El millor diccionari de citacions i frases cèlebres del nostre món, tal com defensem els editors del Diccio, és la casa on sortosament ens hem trobat l'equip Ablogcedari. Potser alguna mena de màgia brossiana ens ha fet ajuntar. Vés a saber.

Si aneu a cal Diccitionari hi trobareu disset entrades dedicades al Brossa, la majoria publicades el dia 30.
Si teniu alguna citació o algun poema, ja ho sabeu.

Com a homenatge, us oferim una tria de citacions de Brossa del nostre bloc a deu mans, amb les imatges que hi pengem; la primera citació, tal com surt a cal Diccio.


-Havies d'haver fet una altra fi;/ et mereixies, hipòcrita, un mur a/ un altre clos. La teva dictadura,/ la teva puta vida d'assassí

Autor: Joan Brossa (Barcelona, 13 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta ─que era com més li agradava definir-se─ català.

Citació completa / poema complet:

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,

la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

Font: Poema "Final ", vist a la pàgina Joan Brossa, poeta.

Nota: Avui fa deu anys que va morir Joan Brossa.


I les restants:









Joan Sala, Joan Puigmalet, Víctor Pàmies, David Gálvez i Marc Cortès, de cal Diccitionari

L'homenatge de lo Consueta de Reus

Avui fa justament deu anys que ens va deixar el gran poeta visual, Joan Brossa. Un creador diferent i estimat que ens va sorprendre amb la seva genialitat fins el darrer moment. Un personatge proper i planer, que sempre vaig admirar per la seva senzillesa i naturalitat. Amb certa excentricitat estètica que ens fa identificar ràpidament en Brossa.

Com que la meva dèria és la cultura popular i tradicional, tiraré aigua cap el meu molí. Vull dir el nostre molí agraït i productiu que ens dona mostres de vitalitat admirable en tots els aspecte. L'any vinent celebrarem l'any Amades un altre cop. Cinquanta anys de la seva mort. Encara tenim present, el sentit homenatge en el centenari del seu naixement, fa poc més de divuit anys. El 1990 vam viure un seguit d'actes, mostres, reconeixements, publicacions... per honorar la figura del gran Amades.

Una exposició dita El món de Joan Amades, i també el llibre complet sobre la figura del folklorista, vàren agafar com a imatge una proposta del mestre Brossa. Aquella A granada, amb la bèstia ferotge del Costumari Català. Una imatge impactant que va saber donar-nos el talent de Joan Brossa, que també tenia complicitats molts estretes amb el nostre univers de la cultura festiva, els costums i les tradicions.
Aquesta és la tapa del llibre →
I encara una cosa més intima i personal. Aquell 1990, vam seguir amb molta satisfacció l'any Amades. Vam anar a veure aquesta exposició magnífica a Barcelona. Jo vaig portar cap a casa, un dels cartells de l'exposició, que havia fet i signat el bo del Brossa. Encara avui, gairebé vint anys després, aquesta bonica creació, ben emmarcada i dignificada, presideix una de les parets de casa, i puc mirar-la cada dia. El meu admirat Amades, presentat pel gran Brossa, viuen una mica a casa meva. Soc un pel etnofetitxista i aquests símbols gràfics em fan molta companyia. Son coses meves, però...


En aquest dia d'avui, un bon grapat de blocs, -més de 180- ens hem posat d'acord a publicar un post sobre el Joan Brossa. Jo puc acollir-lo en el meu entorn de la cultura popular i tradicional i encara ficar-hi una mica la cullerada. A sota us fico un muntatge fotogràfic de clara inspiració brossaire. Totes les imatges han estat fetes al meu Reus, un centre comercial farcit d'estimuls alfabètics per carrers, places i ravals. L'arlequinat està però inspirat en un enrajolat propi de les decoracions inferiors de les balconades pairals catalanes i un cert toc decadent.

Amb tota la meva admiració: Joan Brossa, us estimem.
















( ↑ la versió consu.1 d'ahir, i la variable d'avui la consu.2 ↓ )



Lo Consueta de Reus, del Consuetudinàrium
Gràcies, Bona!

L'homenatge de Joan Todó Cortiella

.
Justerini & Brooks Whisky


Joan Todó Cortiella, Palumbus Columbus
Gràcies, Joan

L'homenatge del Jaume










Jaume, Temps d'incertesa
Gràcies, Jaume.

L'homenatge de Josep Pedrals

Al paner amanit...

1.
Brossa tot sol és un moviment literari.
Brossa és un cor amb tots i cada un dels seus integrants.

Ho dic amb coneixement de causa:
érem molts a recitar-lo i cadascú trobà el seu Brossa;
a mida i estil.

Era un cul de mal seient? El cul d'en Jaumet?
Cul tura? Home natja?

2.
Brossa conté totes les arrels de l'espectacle.
Brossa és audiovisual profund i d'impacte.

Ho dic amb coneixement de causa:
teníem els seus textos i les seves instruccions per a posar-los en solfa;
a mida i estil.

Era un peix que es porta l'oli? L'oli en un llum?
Oli garquia? Capit oli?

Josep Pedrals, El blog d'en Pedrals
Gràcies, Josep!