30/12/08

L'homenatge del Pere

AAAH, BROSSA!

BRRoooSSSSAAAAA! Quan vaig saber que es muntava un homenatge amb motiu de l’aniversari de la seva desaparició carnal no m’ho vaig pensar gens ni mica: jo hi volia participar!

-RES, m’hi poso ara mateix- vaig decidir. Dit i fet: un vídeo!

-OOOHHH, atura’t, atura’t –vaig reflexionar més tard-. Què coneixes tu de Brossa? I vaig recordar que ben poca cosa. Sabia que era poeta i paleta, que havia tingut unes conviccions fermes sovint volgudament o innocentment oblidades o negligides. Recordava que una amiga meva havia viscut al pis del costat (o de dalt o de sota?) i em donava notícies de la seva vida, més de la domèstica que de la intel·lectual: que si avui mentre pujava uns llibres a la prestatgeria..., etc.

-SAPS què? Deixa’t d’històries i concreta.

S
UPOSO que en un altre moment tindré temps de llegir l’extensíssima obra de Brossa, vull dir els versos, els suaus i els cantelluts.

A
RA ja faig amb un fragment d’un poema seu (apareixeran gaires poemes en aquest homenatge?) i amb els dos minuts i mig de vídeo, en què, com tants altres, jugo amb la lletra A, i amb un fragment d’un poema dedicat a la Maria Mercè Marçal, perquè, torno a recordar-me, per si de cas, que ell també escrivia poemes sense imatges visuals. Ai, que em faig un embolic entre versos i poemes i visuals i... En fi, que ho desbrossi cadascú que jo no sé com fer-ho.

SUMARI ASTRAL

I

En forma humana
i habitat pel llenguatge,
tiro els daus
i obro els llibres.
Ningú no balla convençut.
Els braços només aixequen
per copejar amb les mans,
no pas per traçar cap signe.
Observo els detalls del foc
pintat per semblar una cara.
Tothom es trepitja.
Decortiquen els fruits i no se’ls mengen.
Les bandes són del color del caos,
i la serp és la mestressa dels vivents.
La sal no evita que es podreixi el mar,
ni les lletres corresponen a la feina.
La prova és que el poder fa d’únic centre
i al món es produeixen artificis
que pacten totes les conclusions (i menes
d’especulació) que ens caldria abandonar.
La força de les roques no pensa.

Escric signes i lletres
en una pell de bou.
Trasllado al pensament l
a terra, el cel i l’aigua
i tiro sorra sobre un mirall
per observar-hi dibuixos capritxosos
o per traçar-hi una lletra.
Any darrera any,
esgarrapo la terra amb les ungles
per poder tallar l’ombra
que m’avança i penetra les arrels.

Joan Brossa. Sumari Astral. Edicions 62-Empúries
(El llibre es va acabar d’editar i relligar el 31 de desembre de 1998, l’endemà de la mort del poeta)

Quant el vídeo, demano disculpes al mestre pel fons de música de jazz que a ell “ni fu ni fa”, però que és una de les meves cançons preferides i vaig trobar que tenia un títol adient, que traduït seria més o menys: Ha, ha, aquest camí té forma de A!



Pere, Saragatona
Moltes gràcies, Pere