30/12/08

L'homenatge de Júlia Costa

.


LA : sisena nota, SEXTINA
PAN: deu dels boscos, de vegades identificat amb el FAUNE
X: lletra que simbolitza la incògnita, el MISTERI, la MÀGIA
A: Inici de TOT. L'inici humà s'esdevé a la PANXA, i en ella es conserva un punt central i d'intercanvi vital, EL MELIC.
DEL: preposició que indiCA PUNT DE PARTIDA, CAUSA, MOTIU i moltes coses més, únida íntimament a l'article masculí EL, que en català precedeix els noms en el llenguatge col·loquial 'EL BROSSA', 'DEL BROSSA'...
BOU: animal mític, l'A invertida és el seu SÍMBOL

PANXA DEL BOU: Indret mític on fa estada de forma temporal un dels personatges més emblemàtics de les rondalles catalanes, en PATUFET. Mentre Jonàs, el bíblic, o Pinotxo, l'italià, romanen al ventre d'una balena, PATUFET, símbol de l'ésser desvalgut que supera la seva petitesa, ho fa a la panxa del BOU, animal mediterrani per excel·lència, símbol terrenal de força i resistència. En català s'utilitza col·loquialment 'FER PANXA' quan la porció d'un tot es desvia de la vertical, sortint enfora.

POEMA

En Pinxo va dir en el Panxo: 'Vols que et punxi amb un punxó?'
I el Panxo va dir en el Pinxo: 'Punxa'm, però a la PANXA, NO!


REFLEXIONS SOBRE EL TEXT (NO US OBLIDEU DE LLEGIR LA LLETRA PETITA):

Els Pinxos sempre han suposat que els Panxos s'alegren de les seves punxades... De vegades els Panxos han d'acceptar que els Pinxos els punxin UNA MICA, per això cal insistir... A LA PANXA, NO!!! Algun dia en Panxo punxarà en Pinxo, tot arriba.

Liu-Ja Tascó i D'Horcec

Júlia Costa, La panxa del bou
Gràcies, Júlia

Cap comentari: