17/12/08

L'homenatge d'Oscar Guayabero


Quan estava acabant d'estudiar disseny a l'Escola Massana, vaig patir la coneguda crisi sobre el valor de la professió que hem escollit. Havia decidit no dedicar-me al disseny. No trobava cap interès en generar objectes un darrera l'altre només perquè un industrial en fes diners. Recordo que vaig fer un viatge a Madrid, potser per ARCO i vaig visitar el Centre d'Art Reina Sofia. Hi ha havia una exposició de Joan Brossa i em va deixar captivat. Vaig anar-hi tres dies seguits. Jo no coneixia la seva obra i no entenia com a l'escola no en sabíem res. A partir d'aquell moment vaig entendre que els objectes eren un vehicle potent per a transmetre poesia, critica, alegria o pensament. Vaig començar a fer matussers poemes objecte, mentre m'anava endinsant en l'obra de Brossa. Aquell va ser el punt d'inflexió, vaig desar tot el que havia fet a l'escola i vaig provar de trobar nous camins per a la generació d'objectes. Era conscient de que no feia art, no en sabia prou. Anava prou perdut. Va resultar que diferents dissenyadors d'aquella generació, Emili Padrós, Curro Claret, Martin de Azua, Victor Juan, etc, compartíem admiració per Brossa i en les nostres peces hi era ben present. Poc després vaig tenir la sort de conèixer-lo i de fer-li una entrevista; amb la seva mirada intel·ligent, tot i l'edat, em va clissar de seguida, "la premsa escrita esta bé, tot el que és important surt tard o d'hora, per això no miro la televisió". Al cap dels anys segueixo aprenent coses dels seus objectes però sobretot de la seva poesia. Un dia Carles Santos, mentre li feia una entrevista per una petita publicació, em va dir que qui més li havia ensenyat a tocar el piano era Brossa, no pas per la tècnica sinó per la manera de mirar-se el mon i l'acte escènic. No se pas si jo podria dir el mateix però de ben segur que sense aquella exposició de Brossa a Madrid, jo m'hagués dedicat al disseny. Finalment no he acabat dissenyant objectes, faig un munt de coses al voltant del disseny i en totes elles el record de l'enginy i la capacitat narrativa d'en Brossa m'és de gran ajuda, però sobretot, quan tinc dubtes sobre escollir o no una feina recordo la seva actitud de resistència.
Vet aquí un petit homenatge que li vaig fer en aquell moment.


Làmpada fum: homenatge A....


Oscar Guayabero, curador/paradissenyador, Catalunya.
Gràcies, Oscar.

Cap comentari: