16/12/08

L'homenatge de Glòria Bordons

Brossa no era home de dietaris ni de narracions. No escriví cap mena de memòries i el llibre Brossa x Brossa, publicat per Lluís Permanyer un any després de la seva mort és la transcripció d'una llarga entrevista en què el poeta parlà sense ordre ni concert sobre la seva vida. Però els blocs d'avui dia són una altra cosa, un nou gènere que a Brossa segurament hagués agradat per les possibilitats interactives que planteja.

També li hagués complagut veure la resposta obtinguda a la crida d’aquest Abloccedari: amics que van conviure amb ell i amics nous que han begut de la seva saba, una explosió de creativitat en tots els camps.

Hi ha tants homenatges en aquesta pàgina que és difícil ser original o diferent. Com a persona que té a Brossa com a pare intel·lectual i que ha fet de la divulgació de la seva obra una tasca vital, voldria contribuir a aquest homenatge amb una petita selecció d'obres que nens, adolescents i joves han realitzat amb esperit entusiasta i lúdic a partir de la seva obra, tot seguint la màxima pedagògica que Brossa havia manifestat el 1990: “Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen”.



Com vaig dir pocs dies després de la seva mort: “Joan Brossa ha estat una part imprescindible de la meva vida, un model a seguir, un amic, un vehicle de coneixences humanes extraordinàries, una font inesgotable de reflexions literàries, artístiques o polítiques, en definitiva una persona amb qui sempre es podia comptar, compartir-hi coses i riure”. I comprovo amb alegria que no només ho va ser per a mi, sinó que ho ha estat i ho continua essent per a molta gent.

Glòria Bordons
Quasi Solstici d’hivern de 2008


recull de treballs d'alumnes "a la manera de" Brossa

Glòria Bordons, filòloga, especialista en Joan Brossa, Catalunya
Moltes gràcies, Glòria. Teva és la clau que ens ha obert tants jardins brossians...

Cap comentari: