8/12/08

L'homenatge d'Ester Xargay

.
ACÒNIT amb Joan Brossa

Fera sense pedestal
tora amb sumari astral

Saltamarges sibil.lí
fa lliure el saltamartí


ESCANYALLOPS EN SEXTINA

Planta cara amb el seu blau?
Tants jocs florals amagaran la flor
que tants ha occit el seu bulb salvatge.
Tot poderós sotmès a la seva aigua,
substància s’empassa verinosa:
corrupte, morirà fora de joc.

Faites vos “je” enjeux o joc.
Les xifres ballen. Lliscaran pel blau?
Al roig d’endevinalla verinosa:
acònit. Si és nombre serà flor,
mot-abisme o mot-rima per l’aigua
i arrels ben xopes d’un atzar salvatge.

L’apòstrof d’allò salvatge.
L’un i l’altre, tots dos colors en joc
s’eclipsen de raó pura de l’aigua.
Limpidesa tacada d’atzur. Blau?
Mala negada! Amb l’ànima en flor
el fruit farà la feina verinosa.

No voluntat verinosa.
S’escorre sang blava en lòbul salvatge.
¿Roja, raja la mort del llop, la flor,
tora de camí ral que escanya al joc
rogenc i dialèctic terror blau?
Discurs sonor amb gramàtica d’aigua.

La viu-viu en sol i aigua.
Mot-pou de llibertat deu verinosa.
¿Abecedari Brossa, dau al blau?
Clau: és Vivàrium l’antídot salvatge.
Amb fullaraca n’avivarà el joc,
tot redimint herbes folles en flor.

Florir al verb de la flor
com l’aiguabeneitera para l’aigua
que s’esperita amb l’aiguardent del joc.
Redimits versos d’herba verinosa
d’herbari mal adjectivat salvatge.
Interrogant: ¿és perenne, el blau?

Si mai mal blau rau al cor de la flor,
el mot salvatge es filtrarà dins l’aigua,
que verinosa para taula al joc.


Ester Xargay, poeta i traductora, Catalunya.
Gràcies, Ester.

1 comentari:

vpamies ha dit...

Ester, no sé si es perenne el blau. Però entre tanta imatge negra i vermella, aquest blau destaca com una illa en l'oceà. Gràcies per participar!