27/11/08

L'homenatge de Manel i Ferran Costa

.
Ratllant una A

Font de pedra

Manel i Ferran Costa, poetes visuals, País Valencià
Gràcies, Manel i Ferran

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt, molt, bons !!! tots dos poemes...
Aquests són dels que em fa enveja de no haver-los fet jo...

felicitats!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I amb la A ratllada es pot fer una sopa de lletres. UnA micA sosA, però sopA Al cAp i A lA fi.

Anònim ha dit...

Un 10 pel de la font de pedra.
El concepte que m'arriba és embussador(la gota d'aigua no arribarà a caure mai) , però en canvi estèticament és, no ho sé, si pogués el tindria a casa com una escultura.

Anònim ha dit...

Ja he entrat al vostre blog i m'ha agradat molt...us he deixat un parell de comentaris a un poemes objecte...
El de l'escacs, m'ha agradat especialment...

FELICITATS!!!

toni prat
poemesvisuals.com

Anònim ha dit...

Permeteu-me encara que us hi afegeixi un comentari discrepant d'aquest anònim...
Per a mi ans de ser un embussador, és una manera molt eloqüent i sutil de reconèixer que no hi han pedres de "pedra" o més ben dit mortes...
Moltes vegades només cal que ens possin una aixeta/desllurigador per treure'ns coses de dins que mai ningú s'hagués imaginat...

toni prat
poemesvisuals.com