30/12/08

L'homenatge de Jaume Josep Llambrich

«Sextina del poeta barbabrut i la seva companya»

Avui és 30, i des de l'abloccedari s'ha impulsat una jornada d'homenatge a Brossa, deu anys després que ens deixés. Des del Basar no podíem faltar a la cita així que hem preparat un podcast amb un dels seus poemes, titulat «Sextina del poeta barbabrut i la seva companya», i l'hem acompanyat per un tema de Triplexity titulat Lise.

Per als curiosos literaris, sapigueu que la sextina va ser inventada per Arnaut Daniel, i que és una estructura poètica que «impausa que los sieis vers de chada coblada s'achaban per sieis rimas dispausadas alternativament segon la combinason 6-1-5-2-4-3. La setesma e darniera coblada, compausada de nonmàs tres vers, deu comportar los sieis mots clau dau poema.»

Que passeu una bona jornada d'homenatge!!!

Sextina del poeta barbabrut i la seva companya

—Si du els botons cordats té les mans brutes,
si seu als balancins el cul li penja,
si el fas anar al barber mostra les ungles
i, si es dutxa amb sabó cada diumenge;
els pantalons li cauen i duu barba.
El seu estudi brut m'omple de pena.

Es creu que anar polit no val la pena
i sempre porta unes carpetes brutes;
la cara amb velles pigues, barbs i barba,
simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
si per ell tots els dies són diumenge.
on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.

Si l'has besat perquè es talli les ungles,
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
No m'acompanya al cine cap diumenge.
Només desitja anar amb les calces brutes,
Quan es treu el jersei mai no se'l penja
i només qui s'esmena mereix pena.
Privat per un destí de coses brutes,
dilluns allarga l'ombra fins diumenge.

Baten espesses mates en diumenge,
i el qui no guarda, mai no alça barba.
De pols i paperassa es tornen brutes
les copes d'un arbrat que creix tot d'ungles.
A banda i banda, al límit de la pena,
al costat d'un budell l'altre tot penja.

Amb en Joan, però, la vida penja
d'un calendari ras sense diumenge;
el crit es torna veu i no fan pena
les fruites que li creixen a la barba
quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
dispersa amb quatre mots les aigües brutes.

No hi ha mans brutes si la salut penja
per dins; les ungles cauen en diumenge,
i fuig la barba, i viure val la pena.


(mp3)


Jaume Josep Llambrich, el basar de les espècies
Moltes gràcies, Jaume

3 comentaris:

Jacme ha dit...

ja veig que no ha sortit la barra d'àudio... ja sé que teniu feina, però si teniu un momentet, podrieu posar un enllaç directe a l'mp3 del podcast?

és este:
http://blip.tv/file/get/Jacme-JoanBrossaSextinaDelPoetaBarbabrutILaSevaCompanya871.mp3

moltes gràcies a vosaltres per tot, i per la paciència!

vpamies ha dit...

Arreglat, Jaume Josep!!

La feina no és excusa per no fer les coses bé. Lamento les molèsties :-)

Jacme ha dit...

moltes gràcies! i tranquil que no passa re!

i una altra volta felicitats per la feina feta!!!