L'homenatge de Núria Candela

Llegint i rellegint, recordant poemes teus, se'm fan molt presents aquests versos:

"Després que flamejà el planeta Terra,
la vida dormitava en un abisme;
mig esbossat en filaments de plantes,
jo ja existia.
Més tard, curt i petit, ja era un home;
més tard, gran i poblat, sempre ascendia.
I no em puc extingir. Ara em passsejo
per Barcelona."

A veure si demà t'hi trobo.

Núria Candela, intèrpret, guionista i directora de recitals de poesia, Catalunya
Gràcies, Núria