homenAtge A joAn brossA

Des de la invitació que vaig rebre per part de l'incombustible Víctor Pàmies que no he fet altra cosa que posar-me un prisma als ulls per veure les coses a través d'una nova òptica -bé, només de tant en tant, no fos cas que m'estampés... És per això que a mitjans de novembre, quan estava de viatge a Mèxic, vaig estar una setmana sencera caminant per sota d'aquestes as majúscules (un plural acabat en "-as" en català?).
En el llarg trajecte que hi havia entre l'habitació de l'hotel i els restaurants diversos passava per aquests passadissos oberts amb l'estómac buit o ple, en funció de si anava o tornava.
En el llarg trajecte que hi havia entre l'habitació de l'hotel i els restaurants diversos passava per aquests passadissos oberts amb l'estómac buit o ple, en funció de si anava o tornava.


Un dijous d'aquest desembre anàrem a dinar -quina dèria amb el menjar- amb en Jordi, el meu soci. Ho fem cada dijous des de l'any 1994, òndia! Catorze anys ja? Vam anar a una zona comercial que hi ha a tocar de Granollers i ensopegàrem amb un vehicle que em va semblar força Brossià.

4 comentaris:
Ha estat un plaer.
Víctor: Moltes gràcies per haver convidat el nano a participar d'aquest gran homenatge i gràcies per allò que tu ja saps, hi hi hi...
Allò que està a les nostres mans ho podeu donar per fet instantàniament, com el Cola-cao. :-)
El teu amic fidel
:-)
Publica un comentari a l'entrada