25/11/08

L'homenatge de Carles Cano

.
Jo sóc fill d’en Brossa, un fill desconegut i pòstum perquè quan jo vaig començar a fer poesia visual ell feia uns mesos que havia faltat, però fill al cap i a la fi, la poesia visual té aquestes coses. Per a mi és el meu mestre i en certa manera, encara que sone un poc fort dir-ho, el meu pare. La primera exposició que vaig fer es titulava “Poemes Broemes i altres artificis” i d’eixa exposició us envie un poema que es deia “Homenatge a Brossa”. Aquella exposició estava dedicada a les poemes i aleshores vaig agafar una poma i li vaig posar aquest antifaç que és un poema de Brossa. Més tard em vaig adonar que el mateix Joan Brossa havia fet pràcticament el mateix posant-li un antifaç a una poma (el que ara són els premis Max de teatre) casualitats casuals, que quan treballes amb element pareguts de vegades es produeixen. Us envie eixe poema...

Carles Cano, poeta visual, rondallaire, escriptor... País Valencià
Gràcies, Carles.

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Benvingut Carles!

Aquesta reflexió sobre les po(e)mes m'ha fet pensar en l'únic llibre de poemes de Joyce, que ell va titular Pomes Penyeach i que, en versió castellana (en català no el conec) es titula Poemas manzanas. Joyce feia el mateix joc de paraules.

David Gálvez Casellas ha dit...

Un dels meus projectes pel dia 30 era justament un poema visual que jugava amb aquesta idea poma / poema. Com diu en Puigma, no és nova. Jack Kerouac també tenia un recull de poesia que es deia, penso, "Pomes all sizes" ("Pomes assortides / de tota mida"), i que jugava amb la idea de "Poems all sizes". Brometa estranyament similar a la de Joyce, que vol dir 'Pomes a un penic (cadascuna)'.

Salut!

Puigmalet ha dit...

Joyce, Kerouac, Brossa, Cano... Això ja et dóna per fer-ne un article, Davit! I segur que ens en deixem.

vpamies ha dit...

Carles, una associació d'idees fantàstica. D'homenatge a homenatge: les bones obres mai caduquen! Gràcies per compartir-les amb nosaltres!