L'homenatge de l'Albert Moreno

L'Abloccedari Brossa és una iniciativa sorgida d'un grup de blocaires que volen ara, deu anys després de la mort del poeta fer-li un petit homenatge. La idea és publicar tots simultàniament el 30 de desembre (dia de l'efemèride) un apunt als nostres blocs sobre Brossa, cadascú segons el tarannà del seu bloc.

Aquest bloc té com a temes principals la Geografia i la Història de Catalunya i especialment els aspectes didàctics i divulgatius d'aquestes disciplines. Però en aquest bloc també té cabuda els Voluntaris per la Llengua i les seves activitats al conjunt de Catalunya i especialment a Roses i a la resta de l' Alt Empordà. Evidentment l'homenatge a Brossa: poeta, dramaturg, dissenyador gràfic, conreador de les arts escèniques, de la màgia i admirador de la persona de Frègoli; i del món del cinema forma part de la nostra Història més avantguardista, trencadora i moderna.

La poesia Tots els rics que reprodueixo a continuació retrata l' actitud majoritària de la burgesia catalana de la postguerra, amb honroses excepcions: Josep Espar i Ticó, Ermengol Pessola, Lluís Carulla...

Tots els rics

Tots els rics, tots els benestants,

que han vist encendre's els ulls del poble
s'han adherit a la ganga impura
del règim que ha atacat Catalunya,
però l'ha deixada mercadejar a l' engròs.

No han emigrat les posicions:
han ofert els balcons i les finestres de llurs cases,
han consolidat la col.laboració
amb els destructors de Catalunya
- aquest règim de la xiulada universal.

Tals espadats fan feresa!
Han tallat pins seculars per a millor gaudir del preu.
Informes multituds aixequen les muralles.
¿Com podran tots els rics i benestants
celebrar com a festa la derrota castellana?

Joan Brossa
A partir del silenci
Antologia Polimòrfica
Edició a cura de Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors
pàgina 266

La poesia de Joan Brossa sorgeix d'una catalanitat desacomplexada. Joan Brossa fou simpatitzant o militant -no ho ser amb certesa- del PSUC. Segons Pepe Ribas en el seu llibre "Los 70 a destajo" el tarannà de Joan Brossa era alternatiu , poc ortodox i de difícil classificació ideològica. Pepe Ribas en l'obra abans esmentada no enten que el dogmatisme i fins i tot estalinisme del PSUC acceptés de bon grat una persona tant singular com Joan Brossa.

Països Catalans

Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l' aiguat vindrà el vermell;
aquí ,que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d' un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!

Joan Brossa
A partir del silenci
Antologia Polimòrfica
Edició a cura de Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors
pàgina 62

Els entra-i surts de Brossa
Noms propis: Joan Brossa
Joan Brossa o la revolta poètica
Joc de mans

Albert Moreno, El bloc de l'Albert

Gràcies, Albert