16/1/09

L'homenatge de RodaMots

Cada dia un mot brossià
setmana del 12 al 16 de gener del 2009

*** El proppassat 30 de desembre va fer 10 anys que va morir Joan Brossa. El darrer mot que vam enviar el 2008 ja era brossià: bambolina. Amb una mica de retard, ens afegim a la iniciativa de l'Abloccedari en homenatge a Joan Brossa amb els cinc mots que veurem aquesta setmana. Per cert, que dilluns vinent farà 90 anys del dia que va néixer. ***

petjada
(f)
Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat. Seguint aquestes petjades arribarem segurament a trobar-lo. Es veien les petjades de l’óssa Hvala damunt la neu. [Etimologia — De petjar, d'un llatí vulgar pedicare, derivat de pes, pedis, 'peu'.]

Les petjades dels bous eren així:

.....C. .. ..C... ..C. .....C
... ...C... ...C.. ....C.. .. .C

A l'altra banda devia estar
la quadra.
Joan Brossa, «Camí»

planyívol -a (adj)
Que demostra dolor, pena, tristesa. Amb una veu planyívola va anunciar que es retirava de la política. [Etimologia — De plànyer, del llatí plangere, 'pegar, lamentar-se'.]

Si et veia en qualsevol indret, t'assenyalaria a tu.
Si eres indiferent, series el crepuscle.
Si em miraves distretament, series la meva esperança.
La teva presència em sembla la forma més plaent de la mateixa harmonia.
Si la música s'omplia de tu, brollaria un acord greu i planyívol.
Si eres un trèvol, series la clau de l'aurora.
Si eres la suavitat, series el pes de l'aigua.
Si eres la tristesa, series els dies i el temps.
Joan Brossa, «Tu», dins Cant (1954)

bec (m)
1 Part dels maxil·lars dels ocells revestida d'una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d'arma d'atac i de defensa. 2 Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Un bec de tovalló. Els becs de la lluna. [Etimologia — Del llatí beccus, mot d'origen gal.]

Els núvols vénen apilotats.

Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
Un altre en faig d'igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.

Ah, Llibertat!
Joan Brossa, «Comiat»

arreplegar (v)
Agafar o recollir d'ací i d'allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les, per guardar-les, per apropiar-se'n. Arreplegueu la paperassa del despatx. Van estar arreplegant dades per escriure el llibre. [Etimologia — De replegar, de plegar, del llatí plicare, 'plegar', derivat de plectere, plexum, 'entrellaçar'.]

Bon meló a la lluna hi ha
per a fer-ne un bon sopar.
—Avisa baix en Miró
per poder-la arreplegar.
Joan Brossa, «L'any 1893 va néixer en aquesta població un fill a qui per nom van posar Joan Miró», dins Romancets del Dragolí (Barcelona: Edicions 62, 1986 [1948])

galta (f)
Part de la cara que s'estén a cada costat des de sota l'ull a la barbeta. D'algú que té les galtes ben plenes diem que és galtut o galtaplè. Hi ha diverses maneres de referir-se a les galtes molt plenes: galtes de pa de ral, de pa tou, de pa torrat, de farro, de formatge, de trompeter... [Etimologia — Del català antic gauta, d'un preromà indoeuropeu gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d'un indoeuropeu gonunta, d'on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de 'galta' o 'mandíbula'.]

Per dissimular les llàgrimes que li queien
galtes avall va tancar el paraigua i va rebre
la pluja a la cara.
Joan Brossa, «Per dissimular les llàgrimes...», dins Ollaó! (Barcelona: Alta Fulla, 1989)

Ulls,
pestanyes i celles.
Llavis, galtes
i ungles.
Orelles,
dents i mentó.
Cos, cabell
i mans.
Bust, front
i espai entre els ulls.
Cintura,
sexe i peus.
La lluna
ha estat transformada en dona
per efecte del meu
cant.
Joan Brossa, Cau de poemes (1960)

Jordi Palou, Rodamots
Gràcies, Jordi

1 comentari:

menta fresca ha dit...

Planyívol,
preciós!
Gràcies per no para de fer aportacions a aquest blog de Brossa.