30/12/08

L'homenatge de l'Eloísa Otero

JOAN BROSSA, a partir de una lectura de RÀFOLS-CASAMADA

Escalera de corazones

juguen a cartes

vola un colom

algú camina

els mots són signes són llum

rebombori de plats

ocells i paraules

el poema té una forma,

un toc al cor del cant

no camí incert

el poema s'escapa

mentre BROSSA

finestra oberta

travessa l'espai

(entre guspires

ha posat una mica de pols)


Eloísa Otero, Isla Kokotero
Gràcies, Eloísa!

1 comentari:

F. Bastelo ha dit...

que madrugadora! ole la elo