22/12/08

L'homenatge de Xavier Bru de Sala

És estranya la teva capacitat, Joan, de no deixar de ser-hi. A tants com han passat i els hem de fer tornar de tant en tant, per por que deixin de ser-hi, i tu, en canvi, sempre present, a prop, viu, aigua amunt.

Ho deu fer això de transitar, per l’art sense coturns, amb la pròpia llibèrrima inventiva per drapot de bandera, amb els principis estètics tan sòlids i generatrius, tan radical, amb aquesta rara simplicitat. Ho deu fer això, o vés a saber quin dels trucs que et vas endur per quedar-te més bé. Com t’ho fas per ser tan pròxim, entre gent tan propensa a oblidar?

Com que el teu foc sempre és nou, pervius entre els teus, tan propensos a fer foc nou, perquè quan fan foc nou, t’hi troben i t’hi trobaran, de manera que és i serà nou perquè serà el teu foc. Per anys que passin!

      Xavier Bru de Sala,12.08

Xavier Bru de Sala, escriptor, Catalunya.
Gràcies, Xavier

1 comentari:

Magnus Valor ha dit...

Cert. I afegeixo que el fet de ser-hi encara és resultat de les seves arts màgiques!