
Brossa és un personatge d'aquells que sobresurten en el panorama literari d'un país per la seva força, originalitat i compromís. Vaig poder saludar-lo en una ocasió quan era jovenet -vull dir, més jovenet que ara- en un centre cívic on jo donava classes i ell va inaugurar una de les seves exposicions de "poemes visuals": autèntiques escultures que et colpegaven l'enteniment. No podies quedar-te indiferent davant d'elles. Em va impactar i des d'aleshores, sempre m'ha interessat. Home solitari, taciturn, anticlerical, antimilitarista, contestatari, tenia un altell a casa seva on els papers omplien el terra en un desordre anàrquic i encantador. Vaig estar a punt de pujar-hi un cop. Sempre m'he rertret de no acompanyar aquell dia als amics que hi van anar a veure'l. Amic de mags i del món de la màgia; la seva poesia té quelcom de màgic, també. Deixeu-vos emportar.
"Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller,
als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses".
Joan Brossa
Li he fet aquest petit homenatge que m'ha servit, entre altres coses, estrenar-me amb un canal propi al Youtube! Qui ho havia de dir, Joan! Segur que tu hauries aprofitat amb encert aquests nous camins que ofereix la tecnologia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada