5/1/09

L'homenatge de Jordi Gomara

Aquí us deixo el meu darrer tema musical que forma part de l'homenatge a Joan Brossa impulsat per Abloccedari al qual tinc l'honor d'haver estat convidat a participar. El meu homenatge ha consistit en musicar tres poemes "antisistema" de Joan Brossa -que trobareu a continuació- en una sola cançó. No sé si ho he aconseguit, però he tractat d'imprimir, si més no parcialment, a la meva cançó aquell esperit de Joan Brossa eclèctic o multidisciplinar, transgressor, "neosurrelaista", provocador, revolucionari, fins i tot grotesc a vegades. Aquesta cançó no vol ser definitiva, es troba en període d'estudi. No us estranyi pas que, d'aquí a un cert temps, en faci una altra de més definitiva, si és que hi ha quelcom que ho sigui, o, si més no, en faci una segona versió, o una tercera, o una quarta, o l'amplii, o la descompongui en diverses parts; també pot ser com un joc, com a ell li agradava. En tot cas, ara es tracta d'una maqueta més aviat, i així us la vull presentar:


Lletres: Joan Brossa Música: Jordi Gomara Instrumentació, orquestració, sonorització, mescles, interpretació musical i veus: Jordi Gomara
Vallromanes, nadal de 2008
Enregistrat el dia 5 de gener de 2009


PASSA UN OBRER (Joan Brossa)

Passa un obrer amb el paquet del dinar.

Hi ha un pobre assegut a terra.

Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.

L'Estat és una gran paraula.

DESPATX (Joan Brossa)

La màquina
és una combinació de peces
(barres, molles, palanques)
que serveix per a escriure.

És ben cert
que el qui treballa
amb l'esperit d'un altre
o amb una mà pagada
no obtindrà mai bons resultats.

Avui els núvols semblen
formes d'homes i d'animals
que es mouen.

Ja he vist
que a terra hi havia una taca.

LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ... (Joan Brossa)

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.


NO SÓN NECESSARIS (Jordi Gomara)

(Endavant, una vegada més i prou...)

...NO SÓN NECESSARIS...!!!!
Gràcies, Jordi