30/12/08

L'homenatge de Víctor Pàmies

Ablogcedari Brossa

Tornem amb els Apunts simultanis. Aquest cop ens mou una efemèride: el traspàs, ara fa 10 anys de Joan Brossa, l'artista polièdric, el creador plàstic multidisciplinar.

Hem volgut jugar amb les lletres, com ell feia, i bastir un abecedari amb els títols de tots els blogs que s'han adherit al joc. El resultat el veureu al llarg del dia d'avui. Espectacular, segur!

La meva humil participació l'he volgut enfocar des de l'àmbit que més em crida Brossa: l'autor transgressor, que jugava amb les paraules, amb els espais i les formes.

Un parell de frases encadenades, amb l'alfabet com a segell de gernació:

Arribo Bé Cada Dia. És Fer Grans, Il·lusions Ja Lluitades. Morir Novament O Patir Quan Res Serà Trivial. Una Vida Xorca Y Zelosa.

Avui Brossa. Cada Dia Estem Fruint, Gaudint. Hem Il·lustrat Ja La Memòria Nua, Obra Poètica Que RSerà. També Una Veu Xarona Y Zigzagada.

Potser n'hauríem de dir escales pangramàtiques?


I, per vincular-ho una mica amb la paremiosfera, un breu recull de dites i frases fetes amb brossa:
  1. Aquestes noces duen aquest brossat (es diu referint-se a les conseqüències, generalment desagradables, d'haver-se ficat en un lloc o en una situació perillosa)
  2. Com la Neta d'en Brossa, que matava els polls amb la llossa (no ens ha arribat qui pot ser aquesta Neta d'en Brossa)
  3. En abril, cada brossa en cria mil (desaconsella treure les males herbes durant aquest mes)
  4. Fer niu de tota brossa (aprofitar-ho tot)
  5. Fer nosa com una brossa a l'ull (importunar)
  6. La brossa a l'ull d'un altre (és l'equivalent a la paja en el ojo ajeno castellà)
  7. Més val tenir una brossa a l'ull que un ull a la brossa
  8. Per l'abril abriló, bon brossat formatge millor
  9. Quan el maig és arribat, formatge i brossat (és el temps més indicat per elaborar formatge)
  10. Se m'ha ficat una brossa a l'ull
  11. Si no hi haguera animals, qui s'havia de menjar la brossa?
  12. Tota brossa fa paret.

Víctor Pàmies, Raons que rimen

1 comentari:

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt bé, Víctor! Molt bé la doble entrada... La primera part la trobo molt poètica, molt lúdica. Una faceta que desconeixia en tu i que m'ha semblat collonuda. La segona part, la del Parèmies, era igualment necessària. I és igualment preciosa. Salut!