La sextina cibernètica

un poema proveta

[...] l'originalitat compositiva de Joan Brossa es posa de nou de manifest amb la realització de la Sextina cibernètica. Per estalviar-nos comentaris que incidirien en el que uns altres ja han dit, acudim una vegada més a l'opinió del poeta i, sobretot, a la insubstituïble de l'especialista en sextines Josep Romeu.

Joan Brossa diu:

De textos compostos amb ordinador ja n'existien, però tots eren en prosa o en vers lliure. En el meu cas es tractava d'incorporar-hi la mètrica i la tria de les paraules-rima [...]; parodiant els termes genètics en podríem dir poema proveta.

Una informació més precisa sobre la insòlita aventura viscuda pel poeta, i sobre la dificultat i la complexitat d'aquesta classe d'expressió poètica, ens la transmet l'ajustat i ric comentari del professor Romeu [aquí hi trobareu el comentari sencer]

A l'ordinador, li ha estat fornit mig centenar de mots-rima, tots ells substantius i bisíl·labs, com és de llei, dels quals, per a a questa peça, n'ha triat sis [galtes, cendres, canyes, portes, tasques i roques]. I sempre dins d'un mateix nombre d'opcions, trenta-nou gerundis, també bisíl·labs llevat d'un [...]; trenta-sis substantius, tret d'un pronom i d'un adverbi [...]; trenta-nou verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu, bisíl·labs i plans [...]; i trenta-nou formes gramaticals diverses la funció de les quals és d'enllaçar els verbs amb els mots rima [...]. Amb la cinquantena de mots rima i la quarantena de mots de cada sèrie, una vegada llesta la programació, l'ordinador podia arribar a compondre aleatòriament, en pocs minuts, milers de sextines diferents, això sí, amb una construcció sintàctica semblant, en part, a causa de la mètrica. No en calien tantes. El poeta i els tècnics n'hi han demanat una vintena, de les quals Brossa ha escollit aquesta* per contraposar-la a les del llibre. La seva idea no era d'obtenir un seguit de sextines amb computadora, sinó una de sola i sense retoc de cap mena.

La mecànica, com és natural, determina l'elementalitat del procés.

Però la provatura és d'un extraordinari interès, perquè [...] hom ha donat a la màquina tot de formes gramaticals -gerundis, substantius, verbs personals i elements d'enllaç- en les quals també hi ha la virtualitat d'uns continguts semàntics i expressius que cal desentranyar i sotmetre al xoc, sovint violent, de les unes amb les altres. [...] Aquest és un fet d'experimentació, mitjançant el qual la cibernètica no ha creat, sinó que ha ordenat unes dades, insisteixo que virtuals, carregades d'intencionalitat i proveïdes d'enormes possibilitats, que l'atzar, de les mans del poeta o del cervell electrònic, pot resoldre [...] dins del camp clos [... ] de la formulació poètica [...]

Es tracta no solament dels primers decasíl·labs rimats aconseguits amb una computadora, sinó, ço que és més important, de la primera parida mecànica d'una sextina amb tot el rigor que comporta el gènere.

Joan Brossa: les sabates són més que un pedestal, Isidre Vallès i Rovira. (Alta Fulla, 1996)

* Sextina cibernètica

Collint l'argent bufo desfet de galtes

Dormint als sots menjo en obrir les cendres

Ventant la pols lligo per atzar canyes

Topant amb tots tallo maror de portes

Sumant el fum resto mirall de tasques

Trobant la nit torno al costat de roques

Cosint les mans tardo i obro les roques

Sentint herbei peso rodó de galtes

Vivint al vol trobo corrents les tasques

Menjant la font xuclo camps enllà cendres

Venint del gep mato vora les portes

Duent el bosc buido i rodo les canyes

Ratllant l'estiu llimo guillat per canyes

Volent l'afany ballo sense més roques

Veient el prat llenço i pinto les portes

Buidant la fam rego per dins les galtes

Alçant el mar punxo traient les cendres

Ballant avui crido després de tasques

Lligant els daus entro a veure les tasques

Jaient als mots toco tanmateix canyes

Desfent l'espai fujo i deixo les cendres

I fent errors giro perdut per roques

Triant aiguats passo després les galtes

Plegant l'ocell munto camí de portes

Rimant el foc trinxo sentint les portes

Donant un gest penso collir les tasques

Bevent la llum menjo. Però són galtes

Traient un plat poso guia a les canyes

Tapant el gos penjo, per tant, les roques

Tenint la ment tombo ben lluny les cendres

Sembrant els mots taco només les cendres

Obrint el blat busco sense les portes

Mullant el llamp clavo més que mai roques

Perdent el gall llisco davant les tasques

Seguint el vol miro voltat de canyes

Mirant l'avet pico i plego les galtes

Guixo galtes i amant no seran cendres

Toco canyes entrant vestit per portes

Salvo tasques. Vencent muden en roques.

Aquesta sextina fou composta amb un ordinador electrònic, programat per Josep Font, Jordi Bastardes i Santiago Farré, al centre de càlcul d'AGMA, de Vilafranca del Penedès.

Joan Brossa, Vint-i-set sextines i un sonet, Edicions 62, Barcelona 1981.