31/12/08

L'homenatge del Diccitionari


El Diccitionari no podia faltar a aquest superhomenatge a Joan Brossa. De fet, l'un i l'altre van molt lligats. El millor diccionari de citacions i frases cèlebres del nostre món, tal com defensem els editors del Diccio, és la casa on sortosament ens hem trobat l'equip Ablogcedari. Potser alguna mena de màgia brossiana ens ha fet ajuntar. Vés a saber.

Si aneu a cal Diccitionari hi trobareu disset entrades dedicades al Brossa, la majoria publicades el dia 30.
Si teniu alguna citació o algun poema, ja ho sabeu.

Com a homenatge, us oferim una tria de citacions de Brossa del nostre bloc a deu mans, amb les imatges que hi pengem; la primera citació, tal com surt a cal Diccio.


-Havies d'haver fet una altra fi;/ et mereixies, hipòcrita, un mur a/ un altre clos. La teva dictadura,/ la teva puta vida d'assassí

Autor: Joan Brossa (Barcelona, 13 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta ─que era com més li agradava definir-se─ català.

Citació completa / poema complet:

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,

la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

Font: Poema "Final ", vist a la pàgina Joan Brossa, poeta.

Nota: Avui fa deu anys que va morir Joan Brossa.


I les restants:









Joan Sala, Joan Puigmalet, Víctor Pàmies, David Gálvez i Marc Cortès, de cal Diccitionari

L'homenatge de lo Consueta de Reus

Avui fa justament deu anys que ens va deixar el gran poeta visual, Joan Brossa. Un creador diferent i estimat que ens va sorprendre amb la seva genialitat fins el darrer moment. Un personatge proper i planer, que sempre vaig admirar per la seva senzillesa i naturalitat. Amb certa excentricitat estètica que ens fa identificar ràpidament en Brossa.

Com que la meva dèria és la cultura popular i tradicional, tiraré aigua cap el meu molí. Vull dir el nostre molí agraït i productiu que ens dona mostres de vitalitat admirable en tots els aspecte. L'any vinent celebrarem l'any Amades un altre cop. Cinquanta anys de la seva mort. Encara tenim present, el sentit homenatge en el centenari del seu naixement, fa poc més de divuit anys. El 1990 vam viure un seguit d'actes, mostres, reconeixements, publicacions... per honorar la figura del gran Amades.

Una exposició dita El món de Joan Amades, i també el llibre complet sobre la figura del folklorista, vàren agafar com a imatge una proposta del mestre Brossa. Aquella A granada, amb la bèstia ferotge del Costumari Català. Una imatge impactant que va saber donar-nos el talent de Joan Brossa, que també tenia complicitats molts estretes amb el nostre univers de la cultura festiva, els costums i les tradicions.
Aquesta és la tapa del llibre
I encara una cosa més intima i personal. Aquell 1990, vam seguir amb molta satisfacció l'any Amades. Vam anar a veure aquesta exposició magnífica a Barcelona. Jo vaig portar cap a casa, un dels cartells de l'exposició, que havia fet i signat el bo del Brossa. Encara avui, gairebé vint anys després, aquesta bonica creació, ben emmarcada i dignificada, presideix una de les parets de casa, i puc mirar-la cada dia. El meu admirat Amades, presentat pel gran Brossa, viuen una mica a casa meva. Soc un pel etnofetitxista i aquests símbols gràfics em fan molta companyia. Son coses meves, però...


En aquest dia d'avui, un bon grapat de blocs, -més de 180- ens hem posat d'acord a publicar un post sobre el Joan Brossa. Jo puc acollir-lo en el meu entorn de la cultura popular i tradicional i encara ficar-hi una mica la cullerada. A sota us fico un muntatge fotogràfic de clara inspiració brossaire. Totes les imatges han estat fetes al meu Reus, un centre comercial farcit d'estimuls alfabètics per carrers, places i ravals. L'arlequinat està però inspirat en un enrajolat propi de les decoracions inferiors de les balconades pairals catalanes i un cert toc decadent.

Amb tota la meva admiració: Joan Brossa, us estimem.
















( ↑ la versió consu.1 d'ahir, i la variable d'avui la consu.2 ↓ )



Lo Consueta de Reus, del Consuetudinàrium
Gràcies, Bona!

L'homenatge de Joan Todó Cortiella

.
Justerini & Brooks Whisky


Joan Todó Cortiella, Palumbus Columbus
Gràcies, Joan

L'homenatge del Jaume










Jaume, Temps d'incertesa
Gràcies, Jaume.

L'homenatge de Mariano Zuzunaga & M. Elena Carné

.

Mariano Zuzunaga & M. Elena Carné, Sant Cugat del Vallès
Gràcies, Mariano i M. Elena

L'homenatge d'Assum Ferrando

Assum Ferrando, astrònoma aficionada
Gràcies, Assum!

L'homenatge de Josep Pedrals

Al paner amanit...

1.
Brossa tot sol és un moviment literari.
Brossa és un cor amb tots i cada un dels seus integrants.

Ho dic amb coneixement de causa:
érem molts a recitar-lo i cadascú trobà el seu Brossa;
a mida i estil.

Era un cul de mal seient? El cul d'en Jaumet?
Cul tura? Home natja?

2.
Brossa conté totes les arrels de l'espectacle.
Brossa és audiovisual profund i d'impacte.

Ho dic amb coneixement de causa:
teníem els seus textos i les seves instruccions per a posar-los en solfa;
a mida i estil.

Era un peix que es porta l'oli? L'oli en un llum?
Oli garquia? Capit oli?

Josep Pedrals, El blog d'en Pedrals
Gràcies, Josep!

L'homenatge de Kweilan

Homenatge a Joan Brossa (1919-1998)

Esclata una tempestat que dispersa
els transeünts. El mosso de la cuina
es refugia en una glorieta i fa
en somnis la travessia al món.

Joan Brossa
Poemes irregulars (1957-58)
(De Poemes de seny i cabell, 1977)


Somnis més enllà de les paraules

Hi ha molts escriptors que han parlat del tema dels somnis. Són un tòpic les històries sobre la realitat i el que està més enllà, no només a la literatura occidental sinó que tots coneixem històries plenes d’imaginació de la literatura oriental també.

Joan Brossa ens feia somniar amb les paraules, ho fa encara quan llegim els seus poemes... Tots podem ser el noi que es refugia d’una tempesta i mentres l’aigua cau i llegim aquests versos som capaços de somniar, d’anar fins a l’infinit i tornar.


Gràcies, Kweilan!

L'homenatge de Josep Sagarra

Una pompa de jabón es una película muy fina de jabón y agua que encierra a una esfera hueca y exhibe una superficie iridiscente. Normalmente las pompas de jabón duran solo unos segundos y luego estallan por sí solas o por contacto con otro objeto. A menudo se usan como objeto de juego para los niños, pero su uso en espectáculos artísticos demuestra que también pueden ser fascinantes para los adultos. Las pompas de jabón pueden ayudar a resolver problemas matemáticos complejos sobre el espacio, ya que siempre buscan la menor área de superficie entre puntos o aristas.

Nuestro Joan Brossa es una pompa de jabón.


Josep Sagarra, POUM a Vallromanes
Gràcies, Pepe!

L'homenatge d'Anna Collado

Avui fa 10 anys que en Joan Brossa ens va deixar. Un grup de blocaires van engegar fa ja unes setmanes, una iniciativa que es culmina avui. L'abloccedari Brossa publicarà avui un enllaç a tots aquells blocs que ens hem sumat a la iniciativa i que, avui, pubiquem un post sobre en Joan Brossa.

Haig de reconèixer que en sabia ben poc de Brossa quan vaig decidir participar. Investigant per internet, he descobert un personatge polifacètic i només per això ja val la pena haver-m'hi involucrat.

En Brossa es definia com a poeta, però les disciplines que va explorar en la seva creació són diverses: poesia (en totes les seves expressions: literària, escènica, corpòria, visual, urbana...), prosa, guions cinematogràfics, llibrets d'òpera i altres textos per a ser musicats, cartllisme, instal·lacions... i segur que em deixo alguna cosa.

M'agrada de Brossa la inimitable forma de jugar amb les lletres. Us poso aquí uns exemples:

Les petjades dels bous eren així:
c c c c
.......c c c c
A l'altra banda devia estar la quadra.

Un poema: Camí


Un poema objecte: Insectari


Una poesia urbana: Barcino
(mira tu quina descoberta... les lletres de la plaça Nova de Barcelona són brossianes!)


Una poesia visual: Clau
(aquest el trobo genial perquè, no són les lletres la clau de totes les coses?)

Anna Collado, L'Anna diu
Gràcies, Anna!

L'homenatge d'en Jaume

Poema Visual Corpori, Joan Brossa (1988)


M’afegeixo a la celebració de l’Ablo(gc)cedari en homenatge a Joan Brossa, amb una obra seua de Poesia i Esculta Urbana: el Poema Visual Corpori, l’Homenatge als caiguts en la Batalla de l’Ebre (1988), que es pot veure a Corbera d’Ebre.










I a la mateix Corbera, al Poble Vell, hi ha un magnífic exemple de poesia urbana, l’Abecedari de la Llibertat.



Jaume, [bauen]
Gràcies, Jaume

L'homenatge de Jaume Subirana

SABORS
Avui, aneu on aneu de la xarxa digital catalanesca i més o menys llibresca, hi trobareu el recordatori que es compleixen deu anys de la mort de Joan Brossa.
Tot plegat surt de l'abloccedari, un esplèndid homenatge d'homenatges i una iniciativa per agrair (als cinc blocaires que hi ha al darrere: Marc Cortès, David Gálvez, Víctor Pàmies, Joan Puig i Joan Sala) i emmarcar.
A mi m'agradaria recomanar-vos "Els entra-i-surts de Brossa", un site que ja té uns anys però que continua sent de primera. Entre una pàgina i l'altra hi trobareu tots els sabors de Brossa, de la z a la a.

Jaume Subirana, Flux
Gràcies, Jaume

L'homenatge de David Figueres

EL SOL DETINGUT

Què fem? On anem?
D'on venim?
Però aquí hi ha una caixa de llapis
de colors.



David Figueres, Els dies i les dones
Gràcies, David!

L'homenatge des del bloQG

.
En el desè aniversari de la desaparició del mag

No ens consta que hi hagi cap parentiu entre el Jaume Brossa i Roger a què, avui fa 90 anys (30 de desembre de 1918), es referia Josep Pla en El quadern gris, i el poeta Joan Brossa i Cuervo. Però és curiós que el primer morís el 1919 a Barcelona, el mateix lloc i any en què naixia Joan Brossa.







*

Avui, 30 de desembre del 2008, fa 10 anys que va desaparèixer Joan Brossa. El bloQG s’afegeix a l’ablogcedari o homenatge a Joan Brossa amb aquest petit truc de màgia que, saltant de Brossa en Brossa, ens permet precisament avui de recordar el Brossa que recordem.

Jordi Palou i Ramon Torrents, bloQG
Gràcies, Jordi i Ramon

L'homenatge de Sílvia Martínez

Brrorrsrrssaaarrrrrr



Programa "A Fondo" de Joaquín Soler Serrano (1978).

Sílvia Martínez, Indústries i caminars
Gràcies, Sílvia.

L'homenatge de Xesca Ensenyat

Tot brossat. Preciós.

PRIMER ESCOLTAU AQUESTA MÚSICA MANLLEVADA A UNA AMIGA. DESPRÉS M'EXPLIC. ÉS UNA MÚSICA QUE VA MOLT BÉ PER ESTAR AMB EN JOAN BROSSA. L'EXPOLI L'HE PRACTICAT AL BLOC CHAÒ ONG VIÊT NÂM

Quin dia més bell amb en Joan Brossa. Quantes coses que han sortit a la xarxa: poemes visuals, poemes amb mots, inèdits, estudis, muntatges teatrals... No ens el podrem acabar; i tenir balquena d'aquest tipus de Brossa és ser multimilionari. Per això ens hem tornat vulgars i grollers. Titllar de brossa en Brossa seria una falta de respecte, si no fos que bravejam. No em direu que bravejar de brossa no requereixi, d'una banda, moral, i de l'altra sentit de l'humor: i això ja sí que és esser més rics que els rics. Però és que a la nostra Brossa només la poden sospirar els que somien, sospiren, cerquen i troben tresors de debò. I no cal dir-se Edmond Dantès ni anar-se'n al Carib amb una pastera per desenterrar-los. Jo ara l'he deixat en repòs (en Brossa) entre Miss Giacomini de Miguel Villalonga, germà d'un tal Llorenç, i 'Problema en Pollensa' de la senyora Agatha Christie: una curiosa manera de traduir al castellà 'The regatta mistery'. I mentre me'n vaig a preparar-me una tassa de te, no trob res de tan adient per concloure l'homenatge que deixar-vos amb aquesta dona del vídeo, que a mi m'ha com transtornada. Posau-la dues o tres vegades. Jo tot lo dia la tenc posada.

Mono de Brossa



Cada vegada que veig una A, encara que no sigui majúscula. Sobretot si és vermella i si està al carrer (pobreta) i fa fred i és el vespre. Una pobre A que s'ha de veure en els porxos de plaça...


Mono de Brossa

Dos esperits travessen l'Eixample acotxats dins d'autobusos que circulen en sentits oposats: el de Joan Brossa i el de Miquel Bauçà. Els monitors que han engegat abans de sortir espurnegen sofregits de ceba. Envien les dones a fer la carrera, i no s'amoïnen si l'autopista mata: ells van a la guerra. Escrots indecisos rugosos, escrots resolts tibants, cama de foc, orella de llebre, cartes de poker, cartes espanyoles, construeixen mecanismes amb paraules i capses: i la més acostumada de les coses es transforma en insòlita si aquests dos la toquen. En Miquel com un indi navaho, en Joan amb la pell més rosàcia. De matinada arriben al Born i entren al bar La Palma. Vidres brillants tornassolats com les escates. Una taula sense potes travessa l'espai i es falca entre parets oposades. En Joan escriu: do, re, mi, fa, sol, la, si

Xesca Ensenyat, L'hidroavió apagafocs
Gràcies, Xesca!

L'homenatge de JRoca

De totes les obres de Joan Brossa que conec, la que més m'ha fascinat per la combinació de senzillesa i contundència és aquesta: Burocràcia (1967)

JRoca, Diari MEF, MEF a diari
Gràcies J.

L'homenatge de Montse

Petit homenatge al poeta Joan Brossa (1919-1998)

El nostre gran artista de la poesia visual. Als nens i nenes els agrada, en dono fe. Com a mestra, m'ha servit en més d'una ocasió, per aprendre a estimar les paraules, jugant amb elles.

El secret consisteix, només, a saber mirar.
Joan Brossa

Montse, Diari d'una àvia primerenca
Gràcies, Montse.

L'homenatge de Montse


La poesia és la clau del futur?

Gràcies, Montse

L'homenatge de Jordi Casadevall i Camps

Brossa: Ah, Llibertat!

Els núvols vénen apilotats

Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo)
Un altre en faig d'igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.

Ah, Llibertat!

Joan Brossa: Comiat

Jordi Casadevall i Camps, Les aigües turbulentes
Gràcies, Jordi

L'homenatge de l'Osser

.
BROSSA
BROSSA
ROSSA
OSSA
S.A.

SOBRAS
OBRAS
BRAS
A

PALETA
ALETA
TELA
POE
TA
PAL


Osser, Cafè en gra
Gràcies, Osser.

L'homenatge de Jordi Martí Font

La (o Sol, o Mi, o Re) Brossa a Palestina, de poc a res (o dos, o fas o sis)


Si el verd es brossa per al Tsahal, cada cop en queda menys per fer música...


Jordi Martí Font, Prendre la paraula
Gràcies, Jordi.

L'homenatge de Xavier Mir

Avui m'hauria agradat fer la meva contribució a l'homenatge blocaire a Brossa en els deu anys de la seva mort. Vull dir que m'hauria agradat dedicar-li un apunt d'altres característiques, estrictament literari. De fet, de ganes de dedicar les meves hores lliures a la cultura no me'n falten. Ho vaig fent en la mesura que puc, però la realitat política no em permet relaxar-me del tot. Per això, em resulta impossible fer-li l'homenatge sense tenyir-lo del to habitual d'aquest bloc. Afortunadament, la catosfera està prou madura perquè altres blocs assegurin la quantitat i la qualitat d'apunts que Brossa es mereix avui. I en realitat, com que els de l'Abloccedari demanen que es faci "'cadascú segons el tarannà del seu bloc i a la seva manera", doncs ves per on, potser ja hi estic fent la meva contribució.

La temptació d'evadir-se de la realitat política entrant en el món de Brossa existeix (i segur que ens hi podem posar ni que sigui una estona avui que la catosfera ens ho deixa tan a l'abast), i més en aquest tram final d'un any tan ple de despropòsits. Despropòsits del PSOE de Catalunya, que el 15 de desembre va carregar-se definitivament allò que pogués quedar del PSC, i despropòsits de CiU, que respon a la proposta de Puigcercós de la pitjor manera que podia fer-ho.

En un comentari a l'apunt d'ahir sobre el grup de Facebook "PSC no, gràcies", en Moisès deixava anar ni més ni menys que trenta-tres perles que configuren el "llibre de servei" dels socialistes al nostre país. I en un altre comentari en J. Gavaldà em deia que "si el "PSC no, gràcies" propugna fer fora el PSC de tot arreu, ERC ho té a la mà ja que dona suport al psoE-C a la Generalitat i a molts ajuntaments, passant per diputacions i consells comarcals...", que és l'altre despropòsit. En última instància, qui té a la mà que el PSOE-C quedi fora del les institucions de govern al Principat és l'electorat. I és aquí on hem de dirigir els esforços. Per això demanava fa uns dies que penséssim tots plegats quins són els punts febles de l'adversari. No hi ha més estratègia que fer veure als qui han votat PSOE els inconvenients d'aquesta elecció perquè perdin suport a les properes eleccions. I, paral·lelament, és clar, acudir nosaltres massivament a les urnes perquè el repartiment d'escons ens sigui favorable.

És amb els resultats de les eleccions a la mà i amb els escons de què cada partit disposa que es fan els acords de govern. I jo prefereixo dirigir els meus esforços a subratllar els punts febles de l'adversari, i no a culpar-ne els del meu bàndol (i quan dic bàndol vull dir els qui volem un estat propi, al marge de partidismes). Ara mateix, Castells diu que no hi ha acord. Doncs què? Com pensen recuperar la capacitat negociadora aquesta gent per poder treure res de bo de l'Estat en què ells sí que creuen? Continuaran amagant l'opció del dret de decidir ni que sigui per tenir alguna cosa per negociar realment amb l'Estat? Ara que ja han perdut tota credibilitat després d'amenaçar amb un vot negatiu als pressupostos desmentit, amb un canvi de relacions inimaginable també desmentir, quin és el proper pas? No tocaria sacrificar Castells? Doncs va!

Xavier Mir, Crònica de la creació d'un estat propi
Gràcies, Xavier.

L'homenatge de l'Albert Badia

.
Cel Plorós, terra riallera


La vida no em sembla una rodona tancada
sinó una espiral. És a dir, cada cosa
anomenada pel seu nom i, pel que fa
a les sirenes, cadascuna canta una nota
en el seu cercle planetari.

(segueix...)




.

Al principi

la matèria i l'energia

de l'Univers estaven concentrades en un punt






Albert Badia, Gravetat infinita
Gràcies, Albert!

L'homenatge de Gemma Pasqual i Escrivà

.
Poema


A tu, qui
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.




Un vídeo al youtube

Gràcies, Gemma

L'homenatge de l'Albert Moreno

L'Abloccedari Brossa és una iniciativa sorgida d'un grup de blocaires que volen ara, deu anys després de la mort del poeta fer-li un petit homenatge. La idea és publicar tots simultàniament el 30 de desembre (dia de l'efemèride) un apunt als nostres blocs sobre Brossa, cadascú segons el tarannà del seu bloc.

Aquest bloc té com a temes principals la Geografia i la Història de Catalunya i especialment els aspectes didàctics i divulgatius d'aquestes disciplines. Però en aquest bloc també té cabuda els Voluntaris per la Llengua i les seves activitats al conjunt de Catalunya i especialment a Roses i a la resta de l' Alt Empordà. Evidentment l'homenatge a Brossa: poeta, dramaturg, dissenyador gràfic, conreador de les arts escèniques, de la màgia i admirador de la persona de Frègoli; i del món del cinema forma part de la nostra Història més avantguardista, trencadora i moderna.

La poesia Tots els rics que reprodueixo a continuació retrata l' actitud majoritària de la burgesia catalana de la postguerra, amb honroses excepcions: Josep Espar i Ticó, Ermengol Pessola, Lluís Carulla...

Tots els rics

Tots els rics, tots els benestants,
que han vist encendre's els ulls del poble
s'han adherit a la ganga impura
del règim que ha atacat Catalunya,
però l'ha deixada mercadejar a l' engròs.

No han emigrat les posicions:
han ofert els balcons i les finestres de llurs cases,
han consolidat la col.laboració
amb els destructors de Catalunya
- aquest règim de la xiulada universal.

Tals espadats fan feresa!
Han tallat pins seculars per a millor gaudir del preu.
Informes multituds aixequen les muralles.
¿Com podran tots els rics i benestants
celebrar com a festa la derrota castellana?

Joan Brossa
A partir del silenci
Antologia Polimòrfica
Edició a cura de Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors
pàgina 266


La poesia de Joan Brossa sorgeix d'una catalanitat desacomplexada. Joan Brossa fou simpatitzant o militant -no ho ser amb certesa- del PSUC. Segons Pepe Ribas en el seu llibre "Los 70 a destajo" el tarannà de Joan Brossa era alternatiu , poc ortodox i de difícil classificació ideològica. Pepe Ribas en l'obra abans esmentada no enten que el dogmatisme i fins i tot estalinisme del PSUC acceptés de bon grat una persona tant singular com Joan Brossa.


Països Catalans

Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l' aiguat vindrà el vermell;
aquí ,que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d' un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!

Joan Brossa
A partir del silenci
Antologia Polimòrfica
Edició a cura de Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors
pàgina 62


Els entra-i surts de Brossa
Noms propis: Joan Brossa
Joan Brossa o la revolta poètica
Joc de mans









Albert Moreno, El bloc de l'Albert
Gràcies, Albert

L'homenatge d'Ullcluc Col·lectiu Fotogràfic


Ullcluc Col·lectiu Fotogràfic, l'Espluga de Francolí - Montblanc
Gràcies

L'homenatge de l'Elena Aranda

Tal dia com avui... Joan Brossa

Què fem? On anem?
D'on venim?

Però aquí hi ha una caixa de llapis
de color


Fa 10 anys va morir Joan Brossa de qui la viquipèdia qualifica de poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). Tal dia com avui la blogosfera li ret un homenatge cibernètic, tot i que ell -segurament- s'estimaria més apropar-se a la Filmoteca de Catalunya i asseure's a veure una de les pel·lícules programades, dedicades al record del gran i enyorat Paul Newman.


Elena Aranda, Sobre llibres
Gràcies, Elena

L'homenatge de Pere Izquierdo i Tugas

Un ou ferrat per a'n Brossa

Avui fa deu anys, ja, que ens va deixar en Joan Brossa.
Vull afegir-me a la commemoració blocaire amb una petita anècdota d'aquell gran home, tan incòmode per a molts i tan lúcid per als altres.

Vaig conèixer en Brossa l'any 93, quan dirigia els museus municipals de Sabadell i vam presentar al Museu d'Art el seu llibre-objecte Trasllats, un poemari d'en Brossa amb serigrafies i collages d'Alfons Borrell.

Després de la presentació, el regidor de cultura de l'època i la seva incompetent mà dreta havien organitzat un sopar a un restaurant ben fi de la ciutat, d'aquells que no es poden pagar amb un sou de director de museu.

En Brossa i jo ens vam entendre de seguida, perquè teníem una manera semblant de veure el món. Mentre ens assèiem, em demanava si seria possible que s'instal·lés a viure durant uns dies a la part noble de la casa Turull, seu del Museu d'Art i antiga residència d'una família influent i rica que donà algun diputat a Madrid i feina, per poc sou, a molta gent.

Em va semblar magnífic, tot i que al regidor no li va semblar tant bé i no es va poder fer. I això que en Brossa estava disposat a cedir al Museu tot allò que hi creés...

Mentre en parlàvem van portar la carta, amb plats complicats de noms llarguíssims. En Brossa hi va fer una ullada ràpida, la va tancar, i va dir, davant l'astorament dels pihoprogres que l'envoltaven: "Vull un ou ferrat".

Joan, t'enyoro!

Pere Izquierdo i Tugas, A l'ombra de Bosch Gimpera
Gràcies, Pere!

L'homenatge d'Anderson Gomes

.
Minha homenagem ao mago

Intervenção sobre detalhe da gravura : Argos wird von Hermes eingeschläfert und getötet de julius schnorr von carolsfe (1794 - 1872) Alemanha.

Hoje 30 de dezembro dez anos da partida de Brossa, que difundiu a linguagem poética para lá do sábido, descobrindo para nós a beleza do paradoxo, reconfigurando o mundo... voa brossa entre os mundos que vou eu cá na sombra da letra A.


Anderson Gomes, poema picado.
Gràcies, Anderson.

L'homenatge de Sergio González Valenzuela

Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo


Como parte del homenaje internacional de blogueros a Joan Brossa, hago público el texto curatorial de la exposición "Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo", y que trajo la obra de Brossa a Chile, Brasil, Argentina y Portugal. Me siento muy honrado en haber trabajado junto a Glòria Bordons y la Fundació Joan Brossa, especialmente ya que todos nuestros esfuerzos se vieron recompensados por la magnífica recepción que la obra de Brossa tuvo en nuestra Suramérica, al igual que en Lisboa.

Así mismo, llegamos a establecer una red de poetas y artistas que fuimos conociendo con la itinerancia brossiana, y con quienes nos siguen uniendo la amistada y la admiración por Brossa.
Desde Chile, un fuerte abrazo a todos ellos!



Sergio González Valenzuela, La poesía en el campo expandido

Gràcies, Sergio!

L'homenatge de Dione Veiga Vieira

.
JOAN BROSSA - sem Fronteiras, no tempo


"Joan Brossa - sem fronteiras na arte e na vida", 2008. Apropriação e digitalização de Imagem. Postagem para o projeto "Abloccedari brossa", como blog participante da "Homenagem à Joan Brossa", em 30 de dezembro de 2008.




Guant-E-mail/Luva-E-mail, 2008. Imagem Digital.