Ratllant una A
Font de pedraManel i Ferran Costa, poetes visuals, País Valencià
Gràcies, Manel i Ferran
Gràcies, Manel i Ferran
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el logo de l'homenatge
El podeu posar al vostre bloc per a fer l'enllaç amb l'abloccedari.
Fotografia feta per no sabem qui, posada sense permís de ningú, i que ens comprometem a treure si algú ho considera convenient.
Entrades
Comentaris
Gràcies, soperos!
5 comentaris:
Molt, molt, bons !!! tots dos poemes...
Aquests són dels que em fa enveja de no haver-los fet jo...
felicitats!
I amb la A ratllada es pot fer una sopa de lletres. UnA micA sosA, però sopA Al cAp i A lA fi.
Un 10 pel de la font de pedra.
El concepte que m'arriba és embussador(la gota d'aigua no arribarà a caure mai) , però en canvi estèticament és, no ho sé, si pogués el tindria a casa com una escultura.
Ja he entrat al vostre blog i m'ha agradat molt...us he deixat un parell de comentaris a un poemes objecte...
El de l'escacs, m'ha agradat especialment...
FELICITATS!!!
toni prat
poemesvisuals.com
Permeteu-me encara que us hi afegeixi un comentari discrepant d'aquest anònim...
Per a mi ans de ser un embussador, és una manera molt eloqüent i sutil de reconèixer que no hi han pedres de "pedra" o més ben dit mortes...
Moltes vegades només cal que ens possin una aixeta/desllurigador per treure'ns coses de dins que mai ningú s'hagués imaginat...
toni prat
poemesvisuals.com
Publica un comentari a l'entrada