Sessió contínua

Joan Brossa i el cinema

Recordo la taula rodona que es va organitzar en el Círculo de lectores del carrer Princesa, després de la presentación al CCCB de la pel·lícula FOC AL CÀNTIR, dirigida per Frederic Amat, a partir del guió escrit per Joan Brossa als anys quaranta.

fotograma de la pel·lícula Foc al càntir

Frederic Amat, abans de realitzar la pel·lícula, havia fet un story board molt creatiu, sumant la seva creativitat plàstica a la cinematogràfica i sense perdre de referència, i mirant-lo sempre de reull, el guió de Brossa, per sort ara recuperat.

Un cop més, Amat ha demostrat el seu ofici i el seu talent creatiu i desbordant, tal com va fer abans quan es va apropar, per exemple, al món lorquià i Fabià Puigcerver va voler fer un teatre itinerant -com Lorca amb La Barraca- i construir un teatre desmuntable.

També hem tingut la sort de veure aquest treball artístic, el story board, editat en forma de llibre. La seva publicación va ser el motiu de la taula rodona i de parlar de la relació de Brossa i el cinema, amb l’assistència, si no recordo malament, de Frederic Amat, Manuel Huerga i Carles Santos.

Santos sempre ha dit que al costat de Brossa ha après més música que amb qualsevol dels professors que ha tingut, sense parlar mai de música i, això sí, tot anant amb ell al cinema. “El Brossa que jo vaig conèixer sentia el plaer de la música, tant amb el grinyol d’una porta com amb el propi Tristany, descobrint al mateix temps i en un cinema de barri l’aleshores desconegut Spielberg. Tot això i tot allò i més encara, sense internet, però amb molt de nas i moltes antenes”.

Gran part dels diàlegs de la taula rodona van girar al voltant de la relació de Brossa i la Filmoteca, perquè tothom recordava haver-lo vist o trobat a la cua de la filmoteca.

El sentiment que em va quedar d’aquell dia era que les anècdotes personals, viscudes d’aprop i en el darrers anys, havien tapat realmente la llarga trajectòria de Brossa i el cinema. Era difícil no coincidir amb en Brossa a les sessions de la Filmoteca o veure’l assegut sempre a la mateixa butaca.

A SESSIÓ CONTÍNUA hem volgut dibuixar i projectar la llarga història d’aquesta relació íntimamente lligada al cinema que, com en el cas de la música i la màgia, s’inicia molt aviat, quan Brossa era petit i de la ma del pare i de l’àvia materna.

Espectador precoç i privilegiat, Brossa mai va perdre l’interès per la sala fosca i no sabem, com apunta J. Sala-Sanahuja (Brossa i la màgia quotidiana, a Brossa o la revolta poètica, 2001), si tenim un il·lusionista (el Mag Wu) que va esdevenir poeta o a l’inrevés. Nosaltres, hem mirat de seguir el rastre del seu propi testimoni –entrevistes, articles i col·laboracions diverses-, i posar-ho a la mobiola.

HOME 1: I també m’agradava de fer forats a terra.
HOME 2: En realitat...
HOME 1: I treballar, i passejar.
HOME 2: I anar al cinema i anar al cinema.

Com a play back final (veure ARLEQUINS a l’abloccedari) i com ens recorda Frederic Amat (L’onada Brossa, a Brossa o la revolta poètica, 2001), en la mateixa obra poètica de Brossa “trobem, freqüentment, poemas dedicats al setè art i fins i tot en moltes de les seves creacions de poesia escènica o visual hi ha una concepción de seqüències, enquadraments i altres elements cinematogràfics. Com a mostra més tangible d’aquesta vinculació, als anys seixanta va col·laborar com a guionista amb el realitzador Pere Portabella.”

fotografies del rodatge de No compteu amb els dits, de Pere Portabella amb guió de Joan Brosssa

Si voleu veure alguna de les pel·lícules de l'univers brossià, aquí en teniu dos exemples: Vampyr 1932 de Carl Theodor Dreyer o Le Locataire Diabolique de Georges Méliès.

S’apaga el llum.

SESSIÓ CONTÍNUA

a cura de Jaume Maymó

Gràcies, Jaume, una altra vegada