L'homenatge del Diccitionari

El Diccitionari no podia faltar a aquest superhomenatge a Joan Brossa. De fet, l'un i l'altre van molt lligats. El millor diccionari de citacions i frases cèlebres del nostre món, tal com defensem els editors del Diccio, és la casa on sortosament ens hem trobat l'equip Ablogcedari. Potser alguna mena de màgia brossiana ens ha fet ajuntar. Vés a saber.

Si aneu a cal Diccitionari hi trobareu disset entrades dedicades al Brossa, la majoria publicades el dia 30. Si teniu alguna citació o algun poema, ja ho sabeu.

Com a homenatge, us oferim una tria de citacions de Brossa del nostre bloc a deu mans, amb les imatges que hi pengem; la primera citació, tal com surt a cal Diccio.


-Havies d'haver fet una altra fi;/ et mereixies, hipòcrita, un mur a/ un altre clos. La teva dictadura,/ la teva puta vida d'assassí

Autor: Joan Brossa (Barcelona, 13 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta ─que era com més li agradava definir-se─ català.

Citació completa / poema complet:
-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975

Font: Poema "Final ", vist a la pàgina Joan Brossa, poeta.

Nota: Avui fa deu anys que va morir Joan Brossa.

I les restants:

Hi ha uns llibres que es deixen llegir i uns altres que hi has d'anar

És cert que hi ha qui vol i hi ha qui dol,/ però els humans, al fons, som un de sol

No hi ha partits polítics: hi ha articulació de contrastos de parers

No hi ha puja de preus: hi ha revisió de tarifes

Només l'home és testimoni que el camí pot canviar i que al límit de la destrucció també són admeses normes de concepció creadores

Tenen un wàter/ d'aquells tan empipadors:/ a la que vas una mica clar/ hi queda la merda enganxada

Trec el regle,/ la caixa de compassos,/ i començo a traçar/ i dibuixar./ Passa un ocell i acaba el poema

Els homes, com els naips, pel fet d'anar destinats a jocs d'atzar han d'ésser completament opacs

Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre

Aquests versos, com/ una partitura, no són més/ que un conjunt de signes per a/ desxifrar. El lector del poema/ és un executant

Per tenir èxit, sabent que tens un auditori de gats, el més fàcil és posar una sardina a l'escenari...

Es fa difícil d'endevinar on acaben les errates que l'autor fa expressament i els errors normals d'un llibre imprès

La millor sort en els daus és no jugar-hi

La gent que no diu res quan enraona és la que enraona més

Conec la utilitat de la inutilitat. I tinc la riquesa de no voler ser ric

Però la veritable insurrecció no és la dels que agafen el fusell, sinó la que sorgeix del fons de l'home

Joan Sala, Joan Puigmalet, Víctor Pàmies, David Gálvez i Marc Cortès, de cal Diccitionari

L'homenatge de lo Consueta de Reus

Avui fa justament deu anys que ens va deixar el gran poeta visual, Joan Brossa. Un creador diferent i estimat que ens va sorprendre amb la seva genialitat fins el darrer moment. Un personatge proper i planer, que sempre vaig admirar per la seva senzillesa i naturalitat. Amb certa excentricitat estètica que ens fa identificar ràpidament en Brossa.

Com que la meva dèria és la cultura popular i tradicional, tiraré aigua cap el meu molí. Vull dir el nostre molí agraït i productiu que ens dona mostres de vitalitat admirable en tots els aspecte. L'any vinent celebrarem l'any Amades un altre cop. Cinquanta anys de la seva mort. Encara tenim present, el sentit homenatge en el centenari del seu naixement, fa poc més de divuit anys. El 1990 vam viure un seguit d'actes, mostres, reconeixements, publicacions... per honorar la figura del gran Amades.

Una exposició dita El món de Joan Amades, i també el llibre complet sobre la figura del folklorista, vàren agafar com a imatge una proposta del mestre Brossa. Aquella A granada, amb la bèstia ferotge del Costumari Català. Una imatge impactant que va saber donar-nos el talent de Joan Brossa, que també tenia complicitats molts estretes amb el nostre univers de la cultura festiva, els costums i les tradicions.
_{^{Aquesta és la tapa del llibre}} →
I encara una cosa més intima i personal. Aquell 1990, vam seguir amb molta satisfacció l'any Amades. Vam anar a veure aquesta exposició magnífica a Barcelona. Jo vaig portar cap a casa, un dels cartells de l'exposició, que havia fet i signat el bo del Brossa. Encara avui, gairebé vint anys després, aquesta bonica creació, ben emmarcada i dignificada, presideix una de les parets de casa, i puc mirar-la cada dia. El meu admirat Amades, presentat pel gran Brossa, viuen una mica a casa meva. Soc un pel etnofetitxista i aquests símbols gràfics em fan molta companyia. Son coses meves, però...

En aquest dia d'avui, un bon grapat de blocs, -més de 180- ens hem posat d'acord a publicar un post sobre el Joan Brossa. Jo puc acollir-lo en el meu entorn de la cultura popular i tradicional i encara ficar-hi una mica la cullerada. A sota us fico un muntatge fotogràfic de clara inspiració brossaire. Totes les imatges han estat fetes al meu Reus, un centre comercial farcit d'estimuls alfabètics per carrers, places i ravals. L'arlequinat està però inspirat en un enrajolat propi de les decoracions inferiors de les balconades pairals catalanes i un cert toc decadent.

_{Amb tota la meva admiració: Joan Brossa, us estimem.}

( ↑ la versió consu.1 d'ahir, i la variable d'avui la consu.2 ↓ )

Lo Consueta de Reus, del Consuetudinàrium
Gràcies, Bona!

L'homenatge de Joan Todó Cortiella

.

Joan Todó Cortiella, Palumbus Columbus
Gràcies, Joan

L'homenatge del Jaume

Jaume, Temps d'incertesa
Gràcies, Jaume.

L'homenatge de Mariano Zuzunaga & M. Elena Carné

.

Mariano Zuzunaga & M. Elena Carné, Sant Cugat del Vallès
Gràcies, Mariano i M. Elena

L'homenatge d'Assum Ferrando

Assum Ferrando, astrònoma aficionada
Gràcies, Assum!

L'homenatge de Josep Pedrals

Al paner amanit...

1.
Brossa tot sol és un moviment literari.
Brossa és un cor amb tots i cada un dels seus integrants.

Ho dic amb coneixement de causa:
érem molts a recitar-lo i cadascú trobà el seu Brossa;
a mida i estil.

Era un cul de mal seient? El cul d'en Jaumet?
Cul tura? Home natja?

2.
Brossa conté totes les arrels de l'espectacle.
Brossa és audiovisual profund i d'impacte.

Ho dic amb coneixement de causa:
teníem els seus textos i les seves instruccions per a posar-los en solfa;
a mida i estil.

Era un peix que es porta l'oli? L'oli en un llum?
Oli garquia? Capit oli?

Josep Pedrals, El blog d'en Pedrals

Gràcies, Josep!

L'homenatge de Kweilan

Homenatge a Joan Brossa (1919-1998)

Esclata una tempestat que dispersa
els transeünts. El mosso de la cuina
es refugia en una glorieta i fa
en somnis la travessia al món.

Joan Brossa
Poemes irregulars (1957-58)
(De Poemes de seny i cabell, 1977)

Somnis més enllà de les paraules

Hi ha molts escriptors que han parlat del tema dels somnis. Són un tòpic les històries sobre la realitat i el que està més enllà, no només a la literatura occidental sinó que tots coneixem històries plenes d’imaginació de la literatura oriental també.

Joan Brossa ens feia somniar amb les paraules, ho fa encara quan llegim els seus poemes... Tots podem ser el noi que es refugia d’una tempesta i mentres l’aigua cau i llegim aquests versos som capaços de somniar, d’anar fins a l’infinit i tornar.

Kweilan, Llibres llegits i per llegir

Gràcies, Kweilan!

L'homenatge de Josep Sagarra

Una pompa de jabón es una película muy fina de jabón y agua que encierra a una esfera hueca y exhibe una superficie iridiscente. Normalmente las pompas de jabón duran solo unos segundos y luego estallan por sí solas o por contacto con otro objeto. A menudo se usan como objeto de juego para los niños, pero su uso en espectáculos artísticos demuestra que también pueden ser fascinantes para los adultos. Las pompas de jabón pueden ayudar a resolver problemas matemáticos complejos sobre el espacio, ya que siempre buscan la menor área de superficie entre puntos o aristas.

Nuestro Joan Brossa es una pompa de jabón.

Josep Sagarra, POUM a Vallromanes

Gràcies, Pepe!

L'homenatge d'Anna Collado

Avui fa 10 anys que en Joan Brossa ens va deixar. Un grup de blocaires van engegar fa ja unes setmanes, una iniciativa que es culmina avui. L'abloccedari Brossa publicarà avui un enllaç a tots aquells blocs que ens hem sumat a la iniciativa i que, avui, pubiquem un post sobre en Joan Brossa.

Haig de reconèixer que en sabia ben poc de Brossa quan vaig decidir participar. Investigant per internet, he descobert un personatge polifacètic i només per això ja val la pena haver-m'hi involucrat.

En Brossa es definia com a poeta, però les disciplines que va explorar en la seva creació són diverses: poesia (en totes les seves expressions: literària, escènica, corpòria, visual, urbana...), prosa, guions cinematogràfics, llibrets d'òpera i altres textos per a ser musicats, cartllisme, instal·lacions... i segur que em deixo alguna cosa.

M'agrada de Brossa la inimitable forma de jugar amb les lletres. Us poso aquí uns exemples:

Les petjades dels bous eren així:
c c c c
.......c c c c
A l'altra banda devia estar la quadra.

Un poema: Camí


Un poema objecte: Insectari


Una poesia urbana: Barcino
(mira tu quina descoberta... les lletres de la plaça Nova de Barcelona són brossianes!)


Una poesia visual: Clau
(aquest el trobo genial perquè, no són les lletres la clau de totes les coses?)

Anna Collado, L'Anna diu
Gràcies, Anna!

L'homenatge d'en Jaume

Poema Visual Corpori, Joan Brossa (1988)


M’afegeixo a la celebració de l’Ablo(gc)cedari en homenatge a Joan Brossa, amb una obra seua de Poesia i Esculta Urbana: el Poema Visual Corpori, l’Homenatge als caiguts en la Batalla de l’Ebre (1988), que es pot veure a Corbera d’Ebre.










I a la mateix Corbera, al Poble Vell, hi ha un magnífic exemple de poesia urbana, l’Abecedari de la Llibertat.

Jaume, [bauen]
Gràcies, Jaume

L'homenatge de Jaume Subirana

SABORS
Avui, aneu on aneu de la xarxa digital catalanesca i més o menys llibresca, hi trobareu el recordatori que es compleixen deu anys de la mort de Joan Brossa.
Tot plegat surt de l'abloccedari, un esplèndid homenatge d'homenatges i una iniciativa per agrair (als cinc blocaires que hi ha al darrere: Marc Cortès, David Gálvez, Víctor Pàmies, Joan Puig i Joan Sala) i emmarcar.
A mi m'agradaria recomanar-vos "Els entra-i-surts de Brossa", un site que ja té uns anys però que continua sent de primera. Entre una pàgina i l'altra hi trobareu tots els sabors de Brossa, de la z a la a.

Jaume Subirana, Flux
Gràcies, Jaume

L'homenatge de David Figueres

EL SOL DETINGUT

Què fem? On anem?
D'on venim?
Però aquí hi ha una caixa de llapis
de colors.

jOaN bRoSsA

David Figueres, Els dies i les dones
Gràcies, David!

L'homenatge des del bloQG

.
En el desè aniversari de la desaparició del mag

No ens consta que hi hagi cap parentiu entre el Jaume Brossa i Roger a què, avui fa 90 anys (30 de desembre de 1918), es referia Josep Pla en El quadern gris, i el poeta Joan Brossa i Cuervo. Però és curiós que el primer morís el 1919 a Barcelona, el mateix lloc i any en què naixia Joan Brossa.

*

Avui, 30 de desembre del 2008, fa 10 anys que va desaparèixer Joan Brossa. El bloQG s’afegeix a l’ablogcedari o homenatge a Joan Brossa amb aquest petit truc de màgia que, saltant de Brossa en Brossa, ens permet precisament avui de recordar el Brossa que recordem.

Jordi Palou i Ramon Torrents, bloQG
Gràcies, Jordi i Ramon

L'homenatge de Sílvia Martínez

Brrorrsrrssaaarrrrrr



Programa "A Fondo" de Joaquín Soler Serrano (1978).

Sílvia Martínez, Indústries i caminars
Gràcies, Sílvia.

L'homenatge de Xesca Ensenyat

Tot brossat. Preciós.

PRIMER ESCOLTAU AQUESTA MÚSICA MANLLEVADA A UNA AMIGA. DESPRÉS M'EXPLIC. ÉS UNA MÚSICA QUE VA MOLT BÉ PER ESTAR AMB EN JOAN BROSSA. L'EXPOLI L'HE PRACTICAT AL BLOC CHAÒ ONG VIÊT NÂM

Quin dia més bell amb en Joan Brossa. Quantes coses que han sortit a la xarxa: poemes visuals, poemes amb mots, inèdits, estudis, muntatges teatrals... No ens el podrem acabar; i tenir balquena d'aquest tipus de Brossa és ser multimilionari. Per això ens hem tornat vulgars i grollers. Titllar de brossa en Brossa seria una falta de respecte, si no fos que bravejam. No em direu que bravejar de brossa no requereixi, d'una banda, moral, i de l'altra sentit de l'humor: i això ja sí que és esser més rics que els rics. Però és que a la nostra Brossa només la poden sospirar els que somien, sospiren, cerquen i troben tresors de debò. I no cal dir-se Edmond Dantès ni anar-se'n al Carib amb una pastera per desenterrar-los. Jo ara l'he deixat en repòs (en Brossa) entre Miss Giacomini de Miguel Villalonga, germà d'un tal Llorenç, i 'Problema en Pollensa' de la senyora Agatha Christie: una curiosa manera de traduir al castellà 'The regatta mistery'. I mentre me'n vaig a preparar-me una tassa de te, no trob res de tan adient per concloure l'homenatge que deixar-vos amb aquesta dona del vídeo, que a mi m'ha com transtornada. Posau-la dues o tres vegades. Jo tot lo dia la tenc posada.

Mono de Brossa

Cada vegada que veig una A, encara que no sigui majúscula. Sobretot si és vermella i si està al carrer (pobreta) i fa fred i és el vespre. Una pobre A que s'ha de veure en els porxos de plaça...

Mono de Brossa

Dos esperits travessen l'Eixample acotxats dins d'autobusos que circulen en sentits oposats: el de Joan Brossa i el de Miquel Bauçà. Els monitors que han engegat abans de sortir espurnegen sofregits de ceba. Envien les dones a fer la carrera, i no s'amoïnen si l'autopista mata: ells van a la guerra. Escrots indecisos rugosos, escrots resolts tibants, cama de foc, orella de llebre, cartes de poker, cartes espanyoles, construeixen mecanismes amb paraules i capses: i la més acostumada de les coses es transforma en insòlita si aquests dos la toquen. En Miquel com un indi navaho, en Joan amb la pell més rosàcia. De matinada arriben al Born i entren al bar La Palma. Vidres brillants tornassolats com les escates. Una taula sense potes travessa l'espai i es falca entre parets oposades. En Joan escriu: do, re, mi, fa, sol, la, si

Xesca Ensenyat, L'hidroavió apagafocs
Gràcies, Xesca!

L'homenatge de JRoca

De totes les obres de Joan Brossa que conec, la que més m'ha fascinat per la combinació de senzillesa i contundència és aquesta: Burocràcia (1967)

JRoca, Diari MEF, MEF a diari
Gràcies J.

L'homenatge de Montse

Petit homenatge al poeta Joan Brossa (1919-1998)

El nostre gran artista de la poesia visual. Als nens i nenes els agrada, en dono fe. Com a mestra, m'ha servit en més d'una ocasió, per aprendre a estimar les paraules, jugant amb elles.

El secret consisteix, només, a saber mirar.
Joan Brossa

Montse, Diari d'una àvia primerenca
Gràcies, Montse.

L'homenatge de Montse

La poesia és la clau del futur?

Montse, Des del meu mar / desde mi mar

Gràcies, Montse

L'homenatge de Jordi Casadevall i Camps

Brossa: Ah, Llibertat!

Els núvols vénen apilotats

Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo)
Un altre en faig d'igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.

Ah, Llibertat!

Joan Brossa: Comiat

Jordi Casadevall i Camps, Les aigües turbulentes
Gràcies, Jordi

L'homenatge de l'Osser

.
BROSSA
BROSSA
ROSSA
OSSA
S.A.

SOBRAS
OBRAS
BRAS
A

PALETA
ALETA
TELA
POE
TA
PAL

Osser, Cafè en gra
Gràcies, Osser.

L'homenatge de Jordi Martí Font

La (o Sol, o Mi, o Re) Brossa a Palestina, de poc a res (o dos, o fas o sis)

Si el verd es brossa per al Tsahal, cada cop en queda menys per fer música...

Jordi Martí Font, Prendre la paraula
Gràcies, Jordi.

L'homenatge de Xavier Mir

Avui m'hauria agradat fer la meva contribució a l'homenatge blocaire a Brossa en els deu anys de la seva mort. Vull dir que m'hauria agradat dedicar-li un apunt d'altres característiques, estrictament literari. De fet, de ganes de dedicar les meves hores lliures a la cultura no me'n falten. Ho vaig fent en la mesura que puc, però la realitat política no em permet relaxar-me del tot. Per això, em resulta impossible fer-li l'homenatge sense tenyir-lo del to habitual d'aquest bloc. Afortunadament, la catosfera està prou madura perquè altres blocs assegurin la quantitat i la qualitat d'apunts que Brossa es mereix avui. I en realitat, com que els de l'Abloccedari demanen que es faci "'cadascú segons el tarannà del seu bloc i a la seva manera", doncs ves per on, potser ja hi estic fent la meva contribució.

La temptació d'evadir-se de la realitat política entrant en el món de Brossa existeix (i segur que ens hi podem posar ni que sigui una estona avui que la catosfera ens ho deixa tan a l'abast), i més en aquest tram final d'un any tan ple de despropòsits. Despropòsits del PSOE de Catalunya, que el 15 de desembre va carregar-se definitivament allò que pogués quedar del PSC, i despropòsits de CiU, que respon a la proposta de Puigcercós de la pitjor manera que podia fer-ho.

En un comentari a l'apunt d'ahir sobre el grup de Facebook "PSC no, gràcies", en Moisès deixava anar ni més ni menys que trenta-tres perles que configuren el "llibre de servei" dels socialistes al nostre país. I en un altre comentari en J. Gavaldà em deia que "si el "PSC no, gràcies" propugna fer fora el PSC de tot arreu, ERC ho té a la mà ja que dona suport al psoE-C a la Generalitat i a molts ajuntaments, passant per diputacions i consells comarcals...", que és l'altre despropòsit. En última instància, qui té a la mà que el PSOE-C quedi fora del les institucions de govern al Principat és l'electorat. I és aquí on hem de dirigir els esforços. Per això demanava fa uns dies que penséssim tots plegats quins són els punts febles de l'adversari. No hi ha més estratègia que fer veure als qui han votat PSOE els inconvenients d'aquesta elecció perquè perdin suport a les properes eleccions. I, paral·lelament, és clar, acudir nosaltres massivament a les urnes perquè el repartiment d'escons ens sigui favorable.

És amb els resultats de les eleccions a la mà i amb els escons de què cada partit disposa que es fan els acords de govern. I jo prefereixo dirigir els meus esforços a subratllar els punts febles de l'adversari, i no a culpar-ne els del meu bàndol (i quan dic bàndol vull dir els qui volem un estat propi, al marge de partidismes). Ara mateix, Castells diu que no hi ha acord. Doncs què? Com pensen recuperar la capacitat negociadora aquesta gent per poder treure res de bo de l'Estat en què ells sí que creuen? Continuaran amagant l'opció del dret de decidir ni que sigui per tenir alguna cosa per negociar realment amb l'Estat? Ara que ja han perdut tota credibilitat després d'amenaçar amb un vot negatiu als pressupostos desmentit, amb un canvi de relacions inimaginable també desmentir, quin és el proper pas? No tocaria sacrificar Castells? Doncs va!

Xavier Mir, Crònica de la creació d'un estat propi
Gràcies, Xavier.

L'homenatge de l'Albert Badia

.
Cel Plorós, terra riallera


La vida no em sembla una rodona tancada
sinó una espiral. És a dir, cada cosa
anomenada pel seu nom i, pel que fa
a les sirenes, cadascuna canta una nota
en el seu cercle planetari.

(segueix...)

.

Al principi

la matèria i l'energia

de l'Univers estaven concentrades en un punt

Albert Badia, Gravetat infinita
Gràcies, Albert!

L'homenatge de Gemma Pasqual i Escrivà

.
Poema


A tu, qui
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

Poemes objecte, cronologia: contes.

Un vídeo al youtube

Gemma Pasqual i Escrivà

Gràcies, Gemma

L'homenatge de l'Albert Moreno

L'Abloccedari Brossa és una iniciativa sorgida d'un grup de blocaires que volen ara, deu anys després de la mort del poeta fer-li un petit homenatge. La idea és publicar tots simultàniament el 30 de desembre (dia de l'efemèride) un apunt als nostres blocs sobre Brossa, cadascú segons el tarannà del seu bloc.

Aquest bloc té com a temes principals la Geografia i la Història de Catalunya i especialment els aspectes didàctics i divulgatius d'aquestes disciplines. Però en aquest bloc també té cabuda els Voluntaris per la Llengua i les seves activitats al conjunt de Catalunya i especialment a Roses i a la resta de l' Alt Empordà. Evidentment l'homenatge a Brossa: poeta, dramaturg, dissenyador gràfic, conreador de les arts escèniques, de la màgia i admirador de la persona de Frègoli; i del món del cinema forma part de la nostra Història més avantguardista, trencadora i moderna.

La poesia Tots els rics que reprodueixo a continuació retrata l' actitud majoritària de la burgesia catalana de la postguerra, amb honroses excepcions: Josep Espar i Ticó, Ermengol Pessola, Lluís Carulla...

Tots els rics

Tots els rics, tots els benestants,

que han vist encendre's els ulls del poble
s'han adherit a la ganga impura
del règim que ha atacat Catalunya,
però l'ha deixada mercadejar a l' engròs.

No han emigrat les posicions:
han ofert els balcons i les finestres de llurs cases,
han consolidat la col.laboració
amb els destructors de Catalunya
- aquest règim de la xiulada universal.

Tals espadats fan feresa!
Han tallat pins seculars per a millor gaudir del preu.
Informes multituds aixequen les muralles.
¿Com podran tots els rics i benestants
celebrar com a festa la derrota castellana?

Joan Brossa
A partir del silenci
Antologia Polimòrfica
Edició a cura de Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors
pàgina 266

La poesia de Joan Brossa sorgeix d'una catalanitat desacomplexada. Joan Brossa fou simpatitzant o militant -no ho ser amb certesa- del PSUC. Segons Pepe Ribas en el seu llibre "Los 70 a destajo" el tarannà de Joan Brossa era alternatiu , poc ortodox i de difícil classificació ideològica. Pepe Ribas en l'obra abans esmentada no enten que el dogmatisme i fins i tot estalinisme del PSUC acceptés de bon grat una persona tant singular com Joan Brossa.

Països Catalans

Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l' aiguat vindrà el vermell;
aquí ,que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d' un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!

Joan Brossa
A partir del silenci
Antologia Polimòrfica
Edició a cura de Glòria Bordons
Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors
pàgina 62

Els entra-i surts de Brossa
Noms propis: Joan Brossa
Joan Brossa o la revolta poètica
Joc de mans

Albert Moreno, El bloc de l'Albert

Gràcies, Albert

L'homenatge d'Ullcluc Col·lectiu Fotogràfic

Ullcluc Col·lectiu Fotogràfic, l'Espluga de Francolí - Montblanc

Gràcies

L'homenatge de l'Elena Aranda

Tal dia com avui... Joan Brossa

Què fem? On anem?

D'on venim?

Però aquí hi ha una caixa de llapis

de color

Fa 10 anys va morir Joan Brossa de qui la viquipèdia qualifica de poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). Tal dia com avui la blogosfera li ret un homenatge cibernètic, tot i que ell -segurament- s'estimaria més apropar-se a la Filmoteca de Catalunya i asseure's a veure una de les pel·lícules programades, dedicades al record del gran i enyorat Paul Newman.

Elena Aranda, Sobre llibres

Gràcies, Elena

L'homenatge de Pere Izquierdo i Tugas

Un ou ferrat per a'n Brossa

Avui fa deu anys, ja, que ens va deixar en Joan Brossa.

Vull afegir-me a la commemoració blocaire amb una petita anècdota d'aquell gran home, tan incòmode per a molts i tan lúcid per als altres.

Vaig conèixer en Brossa l'any 93, quan dirigia els museus municipals de Sabadell i vam presentar al Museu d'Art el seu llibre-objecte Trasllats, un poemari d'en Brossa amb serigrafies i collages d'Alfons Borrell.

Després de la presentació, el regidor de cultura de l'època i la seva incompetent mà dreta havien organitzat un sopar a un restaurant ben fi de la ciutat, d'aquells que no es poden pagar amb un sou de director de museu.

En Brossa i jo ens vam entendre de seguida, perquè teníem una manera semblant de veure el món. Mentre ens assèiem, em demanava si seria possible que s'instal·lés a viure durant uns dies a la part noble de la casa Turull, seu del Museu d'Art i antiga residència d'una família influent i rica que donà algun diputat a Madrid i feina, per poc sou, a molta gent.

Em va semblar magnífic, tot i que al regidor no li va semblar tant bé i no es va poder fer. I això que en Brossa estava disposat a cedir al Museu tot allò que hi creés...

Mentre en parlàvem van portar la carta, amb plats complicats de noms llarguíssims. En Brossa hi va fer una ullada ràpida, la va tancar, i va dir, davant l'astorament dels pihoprogres que l'envoltaven: "Vull un ou ferrat".

Joan, t'enyoro!

Pere Izquierdo i Tugas, A l'ombra de Bosch Gimpera
Gràcies, Pere!

L'homenatge d'Anderson Gomes

.
Minha homenagem ao mago

Intervenção sobre detalhe da gravura : Argos wird von Hermes eingeschläfert und getötet de julius schnorr von carolsfe (1794 - 1872) Alemanha.

Hoje 30 de dezembro dez anos da partida de Brossa, que difundiu a linguagem poética para lá do sábido, descobrindo para nós a beleza do paradoxo, reconfigurando o mundo... voa brossa entre os mundos que vou eu cá na sombra da letra A.

Anderson Gomes, poema picado.
Gràcies, Anderson.

L'homenatge de Sergio González Valenzuela

Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo

Como parte del homenaje internacional de blogueros a Joan Brossa, hago público el texto curatorial de la exposición "Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo", y que trajo la obra de Brossa a Chile, Brasil, Argentina y Portugal. Me siento muy honrado en haber trabajado junto a Glòria Bordons y la Fundació Joan Brossa, especialmente ya que todos nuestros esfuerzos se vieron recompensados por la magnífica recepción que la obra de Brossa tuvo en nuestra Suramérica, al igual que en Lisboa.

Así mismo, llegamos a establecer una red de poetas y artistas que fuimos conociendo con la itinerancia brossiana, y con quienes nos siguen uniendo la amistada y la admiración por Brossa.
Desde Chile, un fuerte abrazo a todos ellos!

Un encuentro poético entre dos mundos

aquí hi trobareu el text sencer

Sergio González Valenzuela, La poesía en el campo expandido

Gràcies, Sergio!

L'homenatge de Dione Veiga Vieira

.
JOAN BROSSA - sem Fronteiras, no tempo


"Joan Brossa - sem fronteiras na arte e na vida", 2008. Apropriação e digitalização de Imagem. Postagem para o projeto "Abloccedari brossa", como blog participante da "Homenagem à Joan Brossa", em 30 de dezembro de 2008.

Guant-E-mail/Luva-E-mail, 2008. Imagem Digital.

Dione Veiga Vieira, FRAGMENTOS - Escritos dispersos e imagens esparsas
Gràcies, Dione.

L'homenatge d'Hilario Franco

La casa (B)rossa

Nos sumamos a la convocatoria de homenaje de ablogcedari a este maestro de los sellos verbales.

Hilario Franco, Gregorio David i Virginia Sofia
Gràcies, Hilario!

L'homenatge de la Carme Rosanas

No hi ha res millor que callar, quan puc fer-vos sentir la veu del poeta i fer-vos veure allò que va sortir de les seves mans. Ell sabia riure's del món, de tot, de nosaltres mateixos com a país, d'ell i dels que ens el mirem encara.Tres petites mostres:


Eclipse










Poesia Visual
"DEMOSTRACIÓ"

El clown va i diu que el seu país

té un dels sistemes polítics

més progressius i que el món,

encara que no ho vulgui, segueix

el camí tritllat per ells.

I l'august contesta: Llavors, si

no ets a Valladolid ni a Burgos,

és que ets en una altra banda;

i si ets en una altra banda

no ets aquí.

Carme Rosanas, Nova col·lecció de moments
Gràcies, Carme!

L'homenatge d'Albert Giros

Tal com ell ens volia transmetre en la seva Elegía al Che , ... si, des de llavors "ens falta en Brossa" ...

Albert Giros, On the air
Gràcies, Albert.

L'homenatge d'Íngrid Guardiola

Benvolgut Joan, no sé si has arribat a llegir l'homenatge que et va fer Perejaume amb aquell poema que tenia "tot el bosc com a combustible de llum". Hauries de fer-ho. Una de les frases deia: "s'obre, ara, el teatre de les flames". Aquest teatre que tan car és de veure. "El teatre de les flames". Amb tu, mendicant de les paraules, el teló s'obria, s'anava obrint. T'esgarrifaries si fossis aquí: Hom (al cine o al teatre) poques vegades sent dins seu, amb tota honestedat, la frase i l'impuls: "que comenci l'espectacle!" (el veritable espectacle). Per això mateix sembla que mai hagis estat aquí, que encara hagis d'arribar. Hem perdut la innocència a costa de voler-ho tot criticar. L'opinió ha substituït la pura emoció. El poema és per tu la clau i la pistola, la llum i el truc de màgia, també per a nosaltres; tan bé ho has il·lustrat que encara podem trobar la clau, la pistola, la llum i la màgia tot i que passin els anys i s'enfangui la llengua i, molt sovint, també l'ànima. Aquí estem ben desbrossats. I la poesia, com l'Ofèlia de la casa, no té on caure morta, perquè n'hi ha que diuen que l'han matat, sí, sí, que l'han ben matat. Però alguna cosa remuga encara en el forat: en la teva tomba mil ulls s'hi atansen per buscar el vell poema, en la brossa encara llueix la fina espina que donarà al gat nocturna felicitat. Després de tu i el teu final cap principi tornarà a ser igual: que l'Alfa era una A amb un barret, això conta la història amb rigurosa fidelitat. Després de tu, les A's caminen soles i lliures en l'amplitud del regne vocal. Aquí acabo la carta-homenatge en aquest cel teu virtual anomenat Ablogcedari (http://joanbrossa.blogspot.com/), amb data d'aniversari i brossiana complicitat.

Íngrid Guardiola, Magnetic Road

Gràcies, Íngrid!

L'homenatge de José Antonio Millán

El poeta y artista catalán Joan Brossa murió hoy hace diez años. El blog dedicado a él, Abloc/gcedari, convoca esta mañana un homenaje simultáneo en diversos blogs y en el propio sitio.

Brossa jugó mucho con las letras, de modo que para homenajearle hemos usado imágenes reunidas en nuestro proyecto Abecedario Industrial y del Comercio que constituyen su nombre. Se trata, en todos los casos, de letras sacadas de enseñas comerciales que han sido sustituidas por imágenes de objetos que se les asemejan. Así:

B, de bar karaoke en Lisboa.
R de maquinaria de obras públicas en Barcelona.
O de cartel de restaurante, Madrid
S de tienda de accesorios de baño, Barcelona
S de tienda de ropa de niño, Barcelona
A de establecimiento de reparaciones, El Tiemblo (Ávila)

Como recuerda esta obra de Brossa en una céntrica calle barcelonesa, lo importante es que las letras hagan gimnasia...

José Antonio Millán, L&B - Blog de Libros y bitios

Gràcies, José Antonio!

L'homenatge de Marcelo Sahea

Hoje fazem 10 anos que Joan Brossa se foi. Vários admiradores de Brossa na Catalunha abriram um blog (clique no selo acima) para postar homenagens ao poeta. E vários poetas, em seus blogs, prestam hoje sua homenagem. Eia a minha singelíssima contribuição:

Marcelo Sahea, poesilha
Gràcies, Marcelo!

L'homenatge de Biel Mesquida

Per a Joan Brossa

NOCTURN ENTRE FULLES SEQUES DE PAPER D'ESTRASSA
(poema precipitat)

Col·locava els meus llavis damunt el teus
en cada imatge dels moviments que feies,
i anàvem per un caminoi de cada dia sense
tocar-nos, amb les paraules com a lligams,
amb els gests com a danses tàctils del desig,
el teatre era molt vell com els decorats
on interpretàvem aquella funció, els horabaixes.

Biel Mesquida, Plagueta de bord.
Gràcies, Biel.

L'homenatge de Jaume Ayza

Lletra de Nadal

Jaume Ayza, escenograf
Gràcies, Jaume

L'homenatge de Josep Maria Terricabras

Brossa 80+10

Fa Fa deu anys que estem de dol. El 30 de desembre del 1998 va morir un poeta. Va morir Joan Brossa. Avui, la seva vida ens recorda allò que els grans poetes sempre han mostrat: que ser poeta no és saber fer versos o saber escandir-los. Això es pot aprendre fàcilment en un llibre o a l’escola, però cap llibre ni escola del món no han arribat mai a fer un sol poeta. Per ser-ne, s’ha de saber mirar, entendre i parlar, s’ha de saber viure. I, d’això, només se’n sap quan s’és capaç, alhora, de capbussar-se en el llenguatge i d’auscultar els sons del carrer i del silenci. Com en Brossa.

A casa nostra, tothom s’atreveix a fer versos. Massa gent es pensa que en sap. Però un poeta no ho és perquè en fa, sinó perquè es mira el món com un poeta. La seva no és mai una mirada ja vista, la mirada d’algú que simplement sap mirar, sinó aquella que malda per veure i endevinar, capaç de mostrar el que no es veu. La mirada del poeta és un mirar que, si vol il•luminar alguna cosa, primer l’ha de travessar. Com en Brossa.

Ell ha estat, i és, un grandíssim poeta, amb un domini sorprenent de la mirada i del llenguatge, tant quan fa poesia per a ser llegida, com quan en fa de visual o d’escènica. Al rigor tècnic i a la frescor d’idees, hi uneix –aparentment sense esforç– un sentit crític agut, perspicaç, inesperat, sovint desconcertant. Com l’infant que fa avions de paper, Brossa plega i desplega les paraules, se sorprèn amb els moviments incerts dels sons i de les idees que surten de la seva mà, i confia que algun dia l’avió s’envoli de debò i les paraules prenguin cos.

Brossa repeteix amb Frègoli que «l’art és vida, i la vida, transformació», que la relació dels humans amb la realitat és fluïda i canviant, que la realitat mateixa ho és. Això, però, no el fa distant, sinó molt proper. En sap massa, massa, per acceptar que «si no parles d’obrers i xemeneies» ja no ets un poeta social. Ell sap –quants com ell?– que un poeta sempre és un revolucionari.

Ai, no deu ser gens fàcil de viure amb un poeta. Ell, però, tampoc no ho té planer. El poeta necessita, com cap altre, la màgia de l’amor. Una màgia que dura i no s’esbrava. Ara que ja fa deu anys que ens ha deixat, molts el continuem sentint nostre. Sobretot, és clar, la Pepa. Però nosaltres, també. A finals d’any, en Joan, com un arlequí divertit, astut, irreverent, va fer la reverència de comiat. Jo ara també «voldria recitar la meitat d’un sonet i que passés alguna cosa». Ben mirat, però, ja és molt el que ens ha passat. Per la nostra vida ha passat en Brossa!

Josep Maria Terricabras, www.terricabras-filosofia.cat
Gràcies, Josep Maria.

L'homenatge d'Arturo Casas

.

[Fotografía tomada para a ocasión en Igohungila, Betanzania]

Van alá dez anos sen Brossa. Hoxe, 30 de decembro. Bheleza para Joan Brossa, con anacos de lándhoas idas.

Arturo Casas, Lándoa.
Gràcies, Arturo.

L'homenatge de Mercè Piqueras ('Núvols de Brossa')

Núvols de Brossa

M'uneixo a l'homenatge blocaire a Joan Brossa que es fa avui, 30 desembre 2008, als deu anys de la seva mort. Ho faig amb uns núvols de paraules. En realitat, no té cap mèrit per part meva. Tot ho ha fet Wordle. Jo només hi he copiat un poema de Brossa i he escrit el seu nom moltes vegades perquè en el núvol sortís destacat.

Mercè Piqueras, La lectora corrent
Gràcies, Mercè

L'homenatge de Xavier Borràs

Tot Brossa

Brossa
Rossa
Ossa
Ssa
Sa
A

Per a l'Abloccedari, en homenatge a Joan Brossa

Xavier Borràs, Bandera Negra
Gràcies, Xavier

L'homenatge de l'ADG-FAD (Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d'Art)

[cat]
Avui es commemora el 10è aniversari de la mort d'en Joan Brossa, el genial artista i poeta visual que tant ens ha influït als dissenyadors gràfics. M'agradaria fer una referència a una iniciativa que es materialitza en un blog que han muntat un grup de blocaires per retre-li un homenatge, aglutinant tots posts de blocs que es facin en el dia d'avui referent a l'homenatge. El bloc s'anomena l'abloccedari Brossa (http://joanbrossa.blogspot.com), un nom prou escaient sabent com li agradava a en Joan jugar amb les lletres, tant com a nosaltres amb les tipografies.

[es]
Hoy se conmemora el 10º aniversario de la muerte de Joan Brossa, el genial artista y poeta visual que tanto nos ha influido a los diseñadores gráficos. Me gustaría hacer una referencia a una iniciativa que se materializa en un blog que han montado un grupo de bloqueros para rendirle un homenaje, aglutinando todos posts de blocs que se hagan en el día de hoy en lo referente al homenaje. El bloc se llama el abloccedari Brossa (http://joanbrossa.blogspot.com), un nombre lo bastante apropiado sabiendo cómo le gustaba a Joan jugar con las letras, tanto como a nosotros con las tipografías.

Xavier Boronat i Llop, ADG-FAD.
Moltes gràcies, Xavier.

L'homenatge de l'Àngela Llaquet

Àngela Llaquet, Cromets # poètics
Gràcies Àngela

L'homenatge d'Ibán Ramón Rodríguez

30 de diciembre de 2008
Homenaje a Joan Brosa en el 10º aniversario de su fallecimiento.

Ibán Ramón Rodríguez
Gràcies, Ibán

L'homenatge de Matilde & Yvonne

A d'A
“La primera lletra de l’abecedari, l’origen, el punt de partida de l’escriptura i la comunicació” J.B.

A d’Adopció, A d’Amor, A d’AcollidA. A grAn, A de mAre. A petitA, A de criAturA, A d’AbrAçAdA, d’Abric, d’AdmirAció, d’AlegriA, A. Art. A d’AmoixAr, d’AcAronAr, d’AfAlAgAr, d’AcompAnyAr, d’Admetre, d’AcceptAr, d’Acolorir, d’AgrAir. A d’ArAm, de mAti, rosA, de segurA, de juAnAntonio i de mArtínez. A de donAr. A d’ApreciAr, d’AmAr, de sospirAr, d’idolAtrAr, d’AdorAr, A de bogeriA, de pAssió, de benvolençA, d’Afecte, simpAtiA, voluntAt, A de tendresA...

A d’estimAr.

Post elaborat per a l'abloccedari, en homenatge a Joan Brossa en el desè aniversari de la seva mort.

Matilde Rosa i Yvonne Griley, Matilde & Yvonne CAT
Gràcies, Matilde i Yvonne

L'homenatge de l'Oriol Izquierdo - El bloc del Director (ILC)

Durant el nebulós moment del traspàs de l'any 1998 al 1999 es va saber que havies caigut de l'escala i que la mala caiguda et duia a la mort. Es va saber només a mitges, perquè el dia que corria la notícia no hi devia haver diari. I ningú no s'ho devia acabar de creure. Al capdavall, què hi havies de fer tu dalt d'una escala, si ho veies sempre tot des de damunt les sabates? Al capdavall, faltava massa poc perquè fessis vuitanta anys i fossis objecte de tots els homenatges que se't congriaven al voltant i que es van quedar amb un pam de nas. Al capdavall, no s'acabava de saber si l'1 de gener del 1999 era el primer dia de l'últim any del mil·lenni o tan sols un any tan nou nou nou que veure'l passar només ens hauria fet encara una mica més vells... Al capdavall, caure de l'escala i morir-se va ser una manera espectacularment discreta de passar del buit dels vius al nou enigma. I ara, deu anys després, segur que encara te'n rius, mentre mirem de persistir llegint-te. Deixa'm persistir una mica més i retrobar els últims poemes d'aquell, potser, autoretrat del 1992:


De Suite tràmpol o el compte enrera
2
IX

Caminant, caminant, arribo fins a l’horitzó.
No poso en joc cap fet històric.
Només menjo arrels i herbes.
Poc dono la raó a qui es mou per contagi
o practica l’acció sense cap activitat.
La por fa collir flors en termes impossibles
on mai ningú no ha sabut fer un pont
ni s’han vist llums encesos enmig d’un sembrat.
Però els vells sempre ballen on l’herba no creix mai.
Fujo de pressa i guardo el que ha estat meu.
El dia ja no encén cap por ni cap desig.
Només algun dolor pot suggerir el diable.
Em plau d’imaginar l’univers
com una cadena circular en què
cap anella no és la primera ni l’última.
Camino i vaig de l’un costat a l’altre,
i no em sap greu de no arribar a terme:
a fer camí ja hi trobo complaença.
Els núvols xuclen el vent.
Poso el cap al cim d’una muntanya
i revesteixo de qualitats
la passa que sap servir-se de les arrels.
I, si tot comença per acabar,
tot acaba per començar de nou.

1
X

Tancant el cicle, retorno a l’u,
ara, però, amb tots els coneixements.
Transcorren segles i segles.
Les civilitzacions se succeeixen.
Cal afegir al saber una
més ampla dimensió de l’ésser.
Els homes lluiten els uns contra els altres.
Posen la intel·ligència al servei de males coses.
A l’un el preocupen els sentiments
ordinaris de la gent extraordinària;
l’altre s’interessa pels sentiments
extraordinaris de la gent ordinària.
S’aturen. Els satisfà un esquema
i maten la facultat de sorprendre’s.
I és fàcil d’endevinar que vindrà el dia,
després d’erupcions i esquerdes,
que l’univers continuarà existint
sense l’home.

Oriol Izquierdo, El bloc del director (ILC)
Moltes gràcies, Oriol.

L'homenatge d'Enric Borràs

.

brosso

brosses

Brossa

brossem

brosseu

brossen

Per a l’abloccedari

Enric Borràs, editor 30-XII-2008

Enric Borràs, Enric Borràs bloc / El llamp
Gràcies, Enric.

L'homenatge de Sàlvia

Joan Brossa, clau poètica

Recorde un dia con hui, ara fa deu anys, que al obrir el poemari... les lletres estaven tristes, ploraneres, ben negres i de dol. No entenia res. Per més que llegia els versos les paraules restaven mudes, com hibernant entre les blanques fulles del llibre. Què passava?, hem vaig preguntar. Va ser la lectura del períodic la que hem va donar la clau del misteri: Joan Brossa havia fet el seu últim viatge. Aleshores vaig entendre el plany de les paraules, el dol dels versos, la freda brisa al repassar les pàgines del seu llibre.
Una vegada desxifrat el misteri me'n vaig adonar que en realitat jo tenia la clau, l'esperit de Brossa als meus ulls.

Tic-
tac,
tic-
tac.

Tic-
tac,
tic-
tac.

Tic-
tac,
tic-

tac,
tic-
tac...

Tic-tac, tic-tac,
fins a la mort.
Mort jo, tot mort.

Joan Brossa, clau de la poesia. Clau que ens obri portes, calaixos, armaris, baguls, capsetes,... que sense adonar-se'n estan repartides ben dins del nostre ésser i de la nostra societat i ens ajuda a descobrir emocions, sentiments, a racionalitzar el que imaginem i a imaginar la realitat.

La poètica de Brossa ens dona claus amb les que podem obrir el pany de la boira del nostre bosc, de la fantasia i de la il·lusió, de la màgia i l'alquimia alfabètica. Claus grans, llarges, pesades, per a les grans ocasions -l'amor, la mort, l'esperança...-; claus menudes i penjant del coll amb una llarga cadeneta per obrir els secrets més dolços; claus rovellades de panys de portes que han sigut i ja no hi són; claus de plàstic que obrin somnis de neó; claus encriptades que ens donen accés a tot un món enxarxat; claus de vidre amb il·lustracions de colors per als nens i grans; claus... per a tot i per a tots. Les claus de Brossa:

El primer vers és taula i és jardí,
el segon tira una cortina al bosc,
l'altre és trompeta o bé diumenge o bosc,
l'altre perfila curt un nou jardí.

El cinqué vers, estés en un jardí,
té el secret de les fonts com en cap bosc
no pot ocórrer, perquè el joc del bosc
és un altre. Al següent bosc del jardí

ja tria mots senzills i més de tarda,
el següent obra i fa present el vespre.
Trobo la nit perduda en una taula

i armat de límits vaig sabent que un vespre
durà la nit, que crida els tretze vers.
I fa d'arrel de tots els darrers vers.

I sobre les claus revolotetja una papallona de colors que suaument reposa al seu damunt, silenciosa, art de la natura, obrint pas a la pròpia esència de la seua poesia.

I en aquest homenatge a Joan Brossa no estem en solitari, ben al contrari. Una colla de gent de diferents àmbits socials i culturals ens hem unit per a enlairar hui, en aquesta teranyina internaútica, els seus poemes, per a brossairar amb tots vosaltres. Comrpoveu-ho! Doneu-li una ullada al Abloccedari i gaudiu del conreu de les llavors brossianes.
M'acomiade emprenent un llarg Viatge a cavall del seus versos

El poema
es posa en moviment
i us fica per la boca
d'una foradada.

Dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte

Aquí
el poema es para
perquè baixeu i sortiu
a la llum del dia.

Sàlvia, Poesia infantil i juvenil
Gràcies, Sàlvia

L'homenatge de Procsilas

jo també vull ser part de JO4N BROSS4

no sóc un quatre, sóc una A

homenatge a en Joan Brossa, part de l'Abloccedari Brossa

Procsilas
Gràcies, Procsilas

L'homenatge de Roser Giner

BBBBBBBB RRRRRRR OOOOOO SSSSS AAAA

PPPPPPPP OOOOOOO EEEEEEE TTTTT AAAA

''Avui dos carques són tres fills de puta"
Joan Brossa

Napalm

"Per als qui tenen el poder, la violència és legal; només la condemnen quan la utilitzen els de baix"

Joan Brossa

Vaig trobar aquestes sabates en un carreró, igual com es veuen a la fotografia. No vaig fer res més que un senzill 'click'.

Roser Giner, chào ông viêt nam
Gràcies, Roser

L'homenatge de l'Eloísa Otero

JOAN BROSSA, a partir de una lectura de RÀFOLS-CASAMADA

juguen a cartes

vola un colom

algú camina

els mots són signes són llum

rebombori de plats

ocells i paraules

el poema té una forma,

un toc al cor del cant

no camí incert

el poema s'escapa

mentre BROSSA

finestra oberta

travessa l'espai

(entre guspires

ha posat una mica de pols)

Eloísa Otero, Isla Kokotero
Gràcies, Eloísa!

L'homenatge del Santi Tarasón

Barcelona // Hora:8:45 //
Cançó: L'illusionista // Disc: Fellini 8 1/2 (BSO) // Autor: Nino Rota //
Poema: Màgic Cinema // Autor: Joan Brossa //

















Poso cigarret.
M'apropo a vosaltres
amb el mot escrit
i em faig donar foc de debó.

Vosaltres
em doneu un mocador i vet aquí
que el mocador inexplicablement
us desapareix de les mans
per trobar-se escrit en aquest
paper.

Tot seguit
poso cadira, i heus
aquí que teniu a les mans
una cadira veritable.

Finalment
jo entro al poema,
i aquí em teniu projectat
tot sencer.

Santi Tarasón, de Mirant per la finestra
Gràcies, Santi

Homenatge d'El pensador

.
La poesia està feta de paraules. Quan s’hi afegeix altres coses, llavors és BROSSA

Ferran Planell, El pensador
Gràcies, Ferran.

L'homenatge del Jordi Pinyol

Aquest 30 de desembre farà deu anys que es va morir Joan Brossa. En motiu de l'efemèride, un grup de blocaires ha posat en marxa el projecte Abloccedari, per homenatjar el poeta visual a través de la xarxa. La voluntat dels promotors és que durant les primeres hores d'aquest matí, tothom qui ho vulgui publiqui un apunt al seu bloc sobre en Brossa.

La ciutat de Reus ja va homenatjar Joan Brossa aquest mes de novembre passat, en incloure diverses referències al poeta en una bona part dels actes de la quarta edició del festival de poesia Taca d'Oli.

Per la meva part, vull fer una modesta aportació a aquest homenatge mostrant-vos allò que, de ben segur, tots i totes hem fet en algun moment de les nostres vides: imitar la poesia visual que vam descobrir a través de Brossa.

Ja fa uns quants anys que vaig fer aquest parell de poemes visuals. La prova la teniu en el fet que estan escrits en un foli amb una màquina d'escriure. Sí, aquells artilugis que fèiem servir en una altra era, anterior a l'aparició dels ordinadors a les nostres vides. Per aconseguir l'efecte visual que volia havia d'anar movent el rodet de la màquina d'escriure amunt i avall, intercalant les lletres i girant el foli, canviant-lo de posició o doblegant-lo per tal d'obtenir els resultats que podeu veure tot seguit (cliqueu a sobre de les imatges per fer-les més grans i veure-les millor).

Jordi Pinyol, El bloc d'un de Reus
Gràcies, Jordi

L'homenatge del Jordi Vilaró

'Joan Brossa (1919-1998)..."me'n vaig a peu"

Un record a en Joan Brossa, polifacètic Barceloní que avui fa deu anys va passar al mes enllà. Des-de aquí vull reflectir un petit homenatge a aquest gran Barcelonauta de cap a peus, i mai mes bé dit, doncs en Brossa coneixia molt la nostra ciutat, tal i com ha de ser: A PEU!.
Aquest es un fragment d'un article aparegut a L'Avui, ja fa un temps, i que vaig guardar-me en memòria. Quan el vaig llegir em vaig sentir molt identificat amb ell.

El pedestal són les sabates: Les sabates van ser sempre un dels objectes predilectes dels seus poemes objecte. Brossa canviava poc de sabates i de model, que repetia any rere any de les prestatgeries de Can Segarra, sabateria a la qual servava tota la seva fidelitat. Joan Brossa era el poeta del "me'n vaig a peu", que travessava tot Barcelona per seguir les reunions i compromisos amb els seus amics o per anar al seu estudi del carrer Balmes. Durant anys no va fer servir cap mena de transport públic, ja que a penes duia mai diners a la butxaca. O el duien els seus amics en cotxe o anava a peu, fins que Teresa Pàmies li aconsellà una targeta d'autobús per a jubilats que va acabar per convèncer-lo, i aleshores agafava el 31 des de Gal·la Placídia fins al carrer Gènova, que va ser el seu primer itinerari en bus, ja a mitjan anys 80.
(...) escrit per per Pilar Parcerisas a l'Avui el Dijous, 25 de gener del 2007.

Aquí teniu l'article sencer

Cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes

Jordi Vilaró, Barcelona Antiga - Llocs, Costums i Tradicions
Gràcies, Jordi

L'homenatge de l'Oriol Izquierdo ('Brossianes')

Fa uns anys em van encarregar descobrir traces de Brossa per la ciutat de Barcelona per construir algunes passejades literàries.
[...]

N'hi havia moltes de documentades, i no va costar gaire trobar-ne d'altres, bé que algunes podien semblar apòcrifes, com la llista de noms proposats per al restaurant Pla dels Àngels que n'estampava terra i parets.

El Racó d'en Pep
"CUINA CASSOLANA"

Però la recerca va donar també tot un altre fruit: arreu podies endevinar homenatges brossians anònims o del tot inconscients, en el punt més impensat, malaltissament. Com en aquest rètol. On qui tingui la mirada massa neta només veurà una falta d'ortografia. Jo, ara, hi descobreixo la potència d'un nou possible poema objecte...

Que li ofereixo en aquest desè aniversari del seu darrer joc de màgia.

Oriol Izquierdo, Oi?
Gràcies, Oriol

L'homenatge d'Igor Lugris

.

De Lándoa recolho a notícia, e do Abloccedari a proposta, de realizar hoje umha homenagem, umha homenatge, grande ou pequena, ao Joan Brossa, no 10 aniversário da sua morte: La idea és publicar tots simultàniament el 30 de desembre ─dia de l'efemèride─ un apunt als nostres blocs sobre Brossa, cadascú segons el tarannà del seu bloc i a la seva manera.

Este A, preto, tipografia berlin sans FB demi 1300 pontos, está cheio de as brancos, amarelos, azuis e vermelhos, com as tipografias das que mais gosto e/ou que mais emprego no meu trabalho (profesional e/ou artístico), todas de 24 pontos: amertype Md Bt, arial black, courier new, garamond, cancun, verdana, times new roman, bauhaus, clarendon BT, english111 vivace BT, avantgarde, binnerD, lucida sans typewriter, chiller, ravie, pablo LET, kabarettD, etc...

Di a wikipédia que o A é "a primeira letra em quase todo os alfabetos do mundo, com exceção do mongol, tibetano, etíope e outros menos conhecidos". Também nos di que resulta "impossível determinar a verdadeira exatidão da data de surgimento do alfabeto. Porém no começo de 900 a.C., os gregos adotaram o alfabeto fenício e que ainda é utilizado até hoje. Sendo mais que provável que todos os alfabetos europeus tenham se originado do alfabeto fenício".

(Também a pendurei das paredes do meu apartamentinho.)

Igor Lugris, Ovnis e isoglossas
Gràcies, Igor!

L'homenatge de Ferran Moreno Lanza al Bloc de Filosofia, Geografia i Història

Història, segons Joan Brossa

Història

Aquí és
un home.

Aquí és
un cadàver.

Aquí és
una estàtua.

Ferran Moreno Lanza, Bloc de Filosofia, Geografia i Història
Gràcies, Ferran

Homenatge dels "arbres amics / amics arbres"

Joan Brossa
(Barcelona 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998)
·
Traient el foc a llum

Al contrari dels animals, els arbres centenaris
conserven la seva vitalitat i semblen eternitzar-se
en el munt de terra que els aguanta.
No és fàcil de canviar el curs de les coses.
Vaig traient la pols del llenguatge.
Els paisatges són estats d'ànim
i el temps és un desdoblament
de la Història.
·
·
Mare terra

Fes del dia una festa.
Oblida les penes.
D'un poema egipci

Cada cop més, cavalls amb tot el foc
Cremen els olis en terra profunda.
De dalt del pont estant, lleons en joc
S'alcen despertats. L'ona espessa inunda

Els ecos de muntanyes que jo moc.
Hi ha guerra en el meu propi cos rotund de
Blanc, de blau, de vermell, de verd, de groc.
Terribles serps s'enrotllen a la funda

Per retardar la son dels arbres. Banya
En laberints estranys d'obscurs rocalls
La clau de ferro que obre la muntanya.

Amb faixes verdes cosiré miralls
I em sortirà un colom viu de la canya.
Ve l'alba amb tot el foc dels seus cavalls!
·
Joan Brossa, Burocràcia, 1967
·
"Final!"

-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975
·
"Final!", cantat per Miguel Poveda:

Música: Miguel Poveda i Marcelo Mercadante
Arranjaments i bandoneó: Marcelo Mercadante
Piano: Gustavo Llull. Contrabaix: Andrés Serafini
·
·
Amics arbres / Arbres amics
Gràcies, món vegetal!

L'homenatge de l'Individu

Homenatge (inconscient) a Joan Brossa

Un homenatge gironí, quotidià, interactiu i (lu més important) inconscient a Joan Brossa; ben a prop de les dues magnífiques As del Museu del Cinema.

(pista: al mapa que surt fent clic a gironí, l'homenatge és a sota els arbres del carrer Santa Clara i les As...)

L'Individu, L'Individu
Gràcies, L'Individu!

L'homenatge de la Núria

E-pístola -8-

10è aniversari de la mort de Joan Brossa.
Aquí li fan un homenatge a mida.

Núria, Epístoles i pistoles
Gràcies, Núria

L'homenatge de Xavier Boronat i Llop

cabòries

Avui es commemora el 10è aniversari de la mort d'en Joan Brossa i aquesta és la meva aportació al fanzine Malalletra que es publicarà en breu. Aprofito, també, per fer referència a un blog, l'ablocedari Brossa , una iniciativa de blocaires que també volen retre homenatge al genial artista.

Xavier Boronat i Llop, de ...Ja ho sap en Titivil?
Gràcies, Xavier

L'homenatge de Josepmiquel Servià

Pepa Llopis, Joan Brossa i Josepmiquel Servià

El meu petit homenatge, són dos petits poemes que figuren, ja dedicats a ell, en el meu llibre La barca encesa.

ENDEVINALLA
—Per què serveix un rellotge espatllat?
—Doncs, per no saber quina hora és.

CEMENTIRI
Al mateix nínxol reposen
una noia de setze anys
i un vell de noranta-quatre.
Són mare i fill.

Josepmiquel Servià, periodista i poeta.
Gràcies, Josepmiquel

L'homenatge de Sani Girona

.

BR OSSA ... MAJOR

A la vida, sigues sempre poeta, com en Brossa !
(Sani Girona)

A l'abloGCcedari sóc en molt bona companyia...
Voltat de Maduixes i Raïms de Xarel.10
Ara mateix, sota La Panxa del Bou i prop de Platxèria...

Sani Girona, dipofilopersiflex
Gràcies, Sani!

L'homenatge de l'Artur Galofré

.
OCTAVA PER AL REI DE LA MÀGIA

Brossa, fa temps que no et sentim piular.
Deu anys són massa per unes sabates
golafres i amb cordó de mal lligar,
i no t’haurà vagat fer fes d’errates
d’aquest sumari astral tan casolà
que estem engiponant si tu no ens grates.
Poeta, va, surt de la bambolina
i fes el truc del Che i la Colombina.

Artur Galofré, metge

Gràcies, Artur

L'homenatge de Ferran Moreno Lanza

Poema visual de Joan Brossa, 1982

la imatge és un enllaç

Ferran Moreno Lanza, Un que passava
Gràcies Ferran

L'homenatge de Carlos Albiol

L'ablogcedari Brossa és una iniciativa sorgida dels editors dels blocs Base de babades i Diccitionari que van decidir organitzar un homenatge blogaire a Joan Brossa amb motiu del 10é aniversari de la seva mort. Així el dia de l'efemèride, és a dir, avui 30 de desembre cada blog col·laborador amb l'homenatge ha publicat un apunt. A més s'ha creat un ablogcedari, abecedari brossià creuat d'enllaços que dóna nom al projecte i serà la memòria de l'homenatge. El blog creat per l'ocasió l'Ablogcedari inclou els homenatges arribats d'arreu del món i incorpora tots els articles que els més de cent blogaires participants han publicat simultàniament al dia d'avui.

Hi ha un sòl art; el de l'època en que vivim.

- Joan Brossa. Poeta.

Què seria el món on vivim sense els accents ? La diversitat lingüísitca, cultural, política, de pensament és una de les grans riqueses de la humanitat. En una época de la història en que les comunicacions traspassen fornteres (un clar exemple el tenim en aquest homenatge blogaire a Joan Brossa), la globalització amenaça de crear un món pla, sense accents però no és l'única manera d'explotar aquest fenòmen. Hi ha una altra manera positiva de potenciar i respectar aquests accents, d'aprendre i escoltar cada accent per insignificant que sigui. No hi ha accent bo ni accent dolent, hi han simplement accents diferents, i per minoritàris que siguin s'han de respectar i protegir.

Visca els accents del món!

Carlos Albiol, Bé i avant
Gràcies, Carlos!

L'homenatge de Jordi Cervera

Strip-tease amb bloc [Homenatge a Joan Brossa]

L’escenari és a les fosques.
S’encén un focus que projecta un raig de llum al centre de l’espai. Al costat dret s’obre el teló de manera tímida. Es torna a tancar.
Se senten passos al darrere de l’escenari.
Al costat esquerre s’obre una miqueta el teló. Es torna a tancar.
Es tornen a sentir passos, aquesta vegada en direcció contrària.
El públic veu una mà d’home que obre el teló.
Apareix en escena un home.
El focus l’il·lumina. Porta una jaqueta de pana de color beig clar, vella i tacada i es tapa la cara amb les dues mans.
Saluda amb una lleu inclinació del cap i s’asseu en un racó, a l’esquerra de l’escenari i d’esquena al públic.
Treu una baralla de cartes de la butxaca de la jaqueta, les barreja i, molt a poc a poc, les comença a llençar a l’aire d’una en una en diferents direccions.
El focus s’allunya d’ell i es dirigeix cap al centre de l’espai escènic.
S’obre el teló com Déu mana i apareix una noia jove, vestida amb unes sabates de taló una faldilla ampla, una camisa i un mocador al coll i un barret.
Comença a sonar música, una cançó sensual de jazz amb un saxo que brilla i marca la cadència de la melodia.
La noia es despulla lentament.
Primer la faldilla...cames llargues i estilitzades.
Després la camisa...pits rodons i turgents.
El mocador...
I el barret
Finalment... les calces.
La noia queda dreta i despullada al centre de l’escenari.
S’apaga la música.
L’home s’aixeca i es gira.
Mostra el carnet d’identitat al públic.
Joan Brossa Cuervo. Paleta.
Es posa la mà a la butxaca i treu una última carta.
És l’as de piques.
Al voltant de la figura hi diu:
http://joanbrossa.blogspot.com/

Jordi Cervera, El blog de Jordi Cervera
Gracies, Jordi

L'homenatge de Jesús M. Tibau

'Po-e-ma' recordant Brossa

Un grup de blocaires ha tingut la feliç idea de commemorar el desè aniversari del traspàs de Joan Brossa amb la creació d'un blog específic, l'Ablogcedari Brossa, i proposar al món blocaire que avui posem un post dedicat a l'efemèride.

La meva participació, imitant l'estil Brossa, consisteix en aquesta imatge que ve a resumir l'argument d'un conte on una E amb ganes d'investigar es posa enmig d'una poma per crear un bonic poema.

Jesús M. Tibau, de Tens un racó dalt del món
Gràcies, Jesús.

L'homenatge de Jordi Boixader

Durada:2'08''
Data d'enregistrament:29-12-2008
Categoria:Itineraris sonors

Passeig sonor pel Poema visual transitable en tres temps: naixement, camí -amb pauses i entonacions- i destrucció. Iniciem el recorregut per la gran lletra A majúscula de pedra que fa de porta. Resseguim els signes de puntuació escampats sobre l'herba: punt, coma, tres punts, signes d'interrogació i admiració, parèntesi, dos punts, cometes, barra i claudàtors. I, després de la pujada, arribem al final voltejant les runes d'una lletra A idèntica a la primera, però destruïda.

Jordi Boixader, escoltar.cat
Gràcies, Jordi

L'homenatge de Josep Maria Garcia

ESCOLTEU AQUEST SILENCI

Josep Maria Garcia i Pérez
Gràcies Josep Maria

L'homenatge de Josep Porcar

Santificant Brossa

Josep Porcar, Salms
Gràcies, Josep!

L'homenatge de Ferran Garcia

Brossejant.

Ferran Garcia, el blog de l'o.r.i.n.a.l.

Gràcies, Ferran

L'homenatge de la Marta Iglesias Urbano

L'ou del caos, 1988

Marta Iglesias Urbano, Eixabuirant

Gràcies, Marta

L'homenatge de l'Ariadna al laberint grotesc

Quan la poesia visual pren cos i surt al carrer.

Caminant entre el Velòdrom d'Horta i el Parc del Laberint, l'espai urbà esdevé poema. Un caminal ens anuncia la làpida "Naixença, el camí, pauses i entonacions i final". Aixecant-se davan t dels nostres ulls de vianants-lectors, El Poema Visual Transitable en Tres Temps. En ell, la paraula i la lletra han fugit del paper, i s'han fet corpòries, verticals i massisses.

Imatges de la fototeca.cat de l'Enciclopèdia Catalana (ref. 42529, 41898, 41897).

Inicia el recorregut, una gran lletra A, majúscula i de pal, encapçalant la nostra marxa. Creuem un espai on signes de puntuació i d'entonació jeuen a terra, blocs d'accidents i reflexions que marquen el ritme del nostre pas. En arribar a una altra lletra A, destruïda i degradada en l'espai i en el temps, sabem del final del camí. Un poema visual transitable que marca tres temps. Un poema corpori que ens parla en un espai real i urbà. Una creació del poeta que va buscar més enllà de les formes expressives establertes.

Sextina per a un poema visual transitable,
en tres parts, situat en un espai urbà,
a l'entorn del Velòdrom d'Horta.
Als arquitectes
Esteve Bonell i Quico Rius.

La primera de les lletres
té sis metres d'alçada i és de pedra
enmig de balancins, voltada d'arbres.
(Més endavant la podrem veure a trossos.)
Ve a ser com la primera part d'un llibre
on els signes no són res més que signes.

Sobre un parterre hi ha els signes
de puntuació. Entre les lletres
corre un camí vermell (el curs del llibre).
Per fi, entre els desmais hi ha els blocs de pedra
de la mateixa lletra feta a trossos.
El caminal és vorejat per arbres.

Aquest "text" rodejat d'arbres
i junt amb el parterre ple de signes
apunta el pas dels dies fins als trossos
de la segona A. Entre les lletres,
hi trobareu plantes, arbres, herba i pedra,
i, tot plegat, ho imagineu un llibre.

Vol ser, com la vida, un llibre,
que té comes i punts enmig dels arbres,
un naixement i un curs damunt la pedra
i un sol final, ben lluny de falsos signes,
perquè la vida aquí fuig de les lletres
si amb el teu seny ajuntes parts i trossos.

Moltes miques fan bons trossos.
Aquí el secret escapa de tot llibre
i en passejar pel mig de dues lletres
podeu mirar el camí o escoltar uns arbres.
Les coses i el paisatge són signes
per entornar el discurs de pedra a pedra.

L'última lletra de pedra
ens recorda el destí, caiguda a trossos
l'assolament de la vida; i els signes
d'entonació o de pausa -com al llibre-
són incidents dels discurs. (També els arbres
poden enraonar més que les lletres...)

Amb dues lletres, i pegant en pedra,
en camí d'arbres veus desfer-se trossos
de mots d'un llibre nat sota mals signes.

Joan Brossa.

Ariadna al laberint grotesc

Gràcies, Ariadna

L'homenatge del David Ventura

Remix d'un text de Joan Brossa en el 10è aniversari de la seva mort

M'he quedat sense feina. Pis, cotxe, fills, benzina i altres despeses inútils més, com el menjar... És ben cert que no tinc diners i és patent que les últimes monedes a casa són de xocolata. Ja no sé que dir als nens per a fer-los passar la gana. Ahir a la nit per dormir els vaig explicar un truc de papiroflèxia, a veure si els sortia un bon pollastre amb escalivada. Vaig agafar l'últim bitllet i el poc èmfasi que em quedava i els vaig dir: si l'agafeu, el doblegueu pel llarg en dos rectangles, després en quatre, feu llavors un plec oblic amb els quatre papers i el separeu en dos gruixos, obtindreu... un ocell que mourà les ales! Em va sortir un xurro que s'esgarrava si estiraves amb molta força, com el nostre país. Van riure. Això ho pagà tot.

David Ventura, Dolces cadenes

Gràcies, David

L'homenatge del Xavier Querol

Xavier Querol, Biblioaprenent

Gràcies, Xavier

L'homenatge de Victor Da Rosa

.
5, al carrer de wagner.

equilibra o poema na ponta mas –
aparece na outra:

o ponteiro do relógio de joan brossa
não acerta.

(corte)

o dado desliza pelo chão e
redondo ou cúbico não
equilibra.

(corte)

sem música
o desenho da partitura
a seta se atravessa precisa no aço do espelho – e aparece na outra:

.

Victor Da Rosa, notícias de três linhas
Gràcies, Victor!

L'homenatge de la Marta Finazzi

Deu anys sense en Brossa

Particularment m'agraden els seus poemes visuals. Potser em quedaria amb aquell del piano de cua, tot ple de lletres i més lletres. Apretades, formant gairebé un garbuix. Com si la música també fos poesia. També amb la clau que, en comptes de serretes, té un abecedari. El poder de la paraula, de les lletres que inunden la vida, l'obra i la poesia d'en Joan Brossa.

Fa temps que tinc a la tauleta de nit una antologia de poemes d'en Brossa. Els poemes de revolta, perquè darrere de tantes metàfores i dobles sentits, també era un home d'acció, compromès. A "El sol detingut", hi apareix una capsa de llapis de colors, potser els que ell va fer servir per despintar el món que coneixia i tornar-lo a pintar. D'esperança, d'utopia. Una deconstrucció de la realitat, com els seus poemes potser breus, sintètics, caòtics, visuals, urbans, objectes, escènics. Poesia viva, en moviment, perquè com deia en Brossa: "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida".

Marta Finazzi, Una finestra a l'horitzó

Gràcies, Marta

L'homenatge de la Sílvia Miranda

Sílvia Miranda, [Des]enfocada

Gràcies, Sílvia

L'homenatge del Ferran Genís Traveria

.
"POEMA"

Entrada

A B C D E F G H I

J K L M N O P Q R

S T U V W X Y Z

Sortida.

Joan Brossa - Poeta

Ferran Genís Traveria, El Acorazado Potemkin

Gràcies, Ferran

L'homenatge de Roser Pros

Seguint la feliç iniciativa que han tingut els amics de l'Ablogcedari Brossa, avui és el dia perfecte per homenatjar aquest artista, en Joan Brossa, ja que avui tot just, el recordem 10 anys després de la seva mort, produïda el 30 de desembre de 1998, a causa d'un vessament cerebral que li va produir una fortuïta caiguda per les escales del seu estudi.
Per homenatjar i recordar a Joan Brossa es podrien seguir molts camins. Jo he escollit el de la poesia visual i en comptes d'explicar-vos què significa casascun dels poemes que he escollit, prefereixo deixar-vos vagar i divagar per ells, treient-ne vosaltres mateixos/es les vostres conclussions. A mi m'han agradat i és per això que els afegeixo al post del dia.

Abans però, un apunt biogràfic de l'artista perquè tothom sàpiga qui era i què feia.

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 – 30 de desembre de 1998) es dedicà a la poesia, la dramatúrgia i l’art plàstic, afegint al fins aleshores conegut una nota de modernor i d’innovació que és la causa que avui precisament, se li faci aquest homenatge públic, notori i col.lectiu.
Joan Brossa va néixer a Barcelona. De ben jove, l’any 1937 passà a formar part de l'exèrcit republicà i després de la derrota a la Guerra Civil, va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona es relacionà amb poetes i artistes de prestigi reconegut com ara J.V.Foix, Joan Prats o Joan Miró, que el marcaren moltíssim en la seva obra de producció pròpia, però va ser l’amistat que va entaular amb el poeta brasiler i cònsol del Brasil a Barcelona Joao Cabral de Melo, qui el determinà a idear una obra que el vinculés per sempre més al món literari, artístic i especialment, de compromís social.
L’any 1947 amb un grup de joves artistes, fundà la revista Algol de la qual sortirà un únic exemplar. L'any següent, juntament amb Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart i d’altres fundà la revista avantguardista Dau al Set. L’any 1949 publicà el seu primer llibre de poemes i quatre anys després, el 1951 estrenà estrenà les primeres peces teatrals.
Col·laborà amb pintors, escultors, músics, fotògrafs, cineastes i artistes de tots els gèneres: entre ells Antoni Tàpies, Joan Ponç, Miró, Cuixart, Chillida, Perejaume, Carles Santos i d’altres.
Se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana juntament amb Carles Sindreu, amb mestratge reconegut per joves poetes com ara Enric Casasses.
Per bé que la seva obra plàstica no ocupi més que una petita part de la seva enorme producció, mercès a ella Brossa ha esdevingut un referent mundial.

Roser Pros, Ara mateix enfilo aquesta agulla i l'Avançada de l'art.
Gràcies, Roser

L'homenatge de Juan Mata

Brossa nos acompaña

Esta mañana, antes de redactar y publicar esta entrada en recuerdo de Joan Brossa, que se sumará a las muchas que en decenas de blogs le rendirán homenaje hoy, cuando se cumplen diez años de su muerte, he hecho un gesto que vengo repitiendo desde hace años a la hora del desayuno. He tenido que desplazar un pequeño objeto colocado sobre la mesa donde hacemos las comidas.

Es un gesto elemental, rutinario, que hago al menos dos veces al día, en el desayuno y en el almuerzo. Para colocar los platos y los cubiertos debo apartar ligeramente un delicado objeto verde a fin de que no estorbe nuestros movimientos. Es ligero, grato al tacto, discreto.

La escultura-poema, pues eso es en realidad, tiene nombre, Ou amb dos rovells (Huevo con dos yemas) y su autor es Joan Brossa. Como todas sus obras, es una muestra de ironía, sutileza e inteligencia. ¿De qué naturaleza son las yemas encerradas en el huevo? Ese huevo, como si fuese el principio del que nace la vida, contiene... dos libros. La primera yema es un libro de poemas, que Brossa tilda de ' conversables'; la segunda yema es un libro de poemas objeto.

Así pues, las palabras y las imágenes sediciosas de Brossa escoltan nuestras conversaciones cotidianas, pues además del huevo hay una serigrafía suya colgada en una pared del mismo comedor. Me gustaría poder decir, sin engreimiento, con la misma sencillez con que puedo describir las sillas o las cerraduras, que Brossa es parte de nuestra casa. Es el mejor homenaje que uno puede tributarle en un día como hoy.

A los ojos de Brossa, el reverso del mundo siempre es más interesante. Cuando se leen/observan sus obras literarias o artísticas (¿es posible tal distinción en el caso de Brossa?) resulta imposible escapar a la impresión de que, hasta que él nos lo hizo notar, desconocíamos los rostros invisibles de la realidad. Su mirada nos hace menos confiados, más audaces. En sus manos, el lenguaje muestra su lado más festivo, pero también más turbador. Las palabras, la gran obsesión de Brossa, alteran lo evidente y crean lo presentido. Sus imágenes restan solemnidad a la vida cotidiana, la hacen más poética, más alada, más subversiva.

Sus libros de poesía, tan iconoclasta y fértil, alegran las estanterías de nuestra biblioteca.

Reproduzco aquí un poema que bien pudiera entenderse como una definición precisa de su trabajo:


Ser i obrar

Una paret blanca pot servir de carta.
La cara i els fets no són sempre el mateix.
Veig empremtes de peus estampades al sostre.
No hi ha res més mort que un amor quan mor.
Poc vull que la Paraula es quedi en paraules.
Tampoc no demano ajuda a cap dels qui llegeixen.
(Els llibres no poden substituir la vida,
però la vida no pot substituir els llibres.)
Les lletres s'escapen de les paraules
i viuen la seva pròpia vida.
Fugen els números del calendari.
Als límits del pensament, tot ho descobreixo
en els primers moviments de la gent que passa.
D'un cop de martell parteixo una roca
i de l'esquerda en surt
un vol de papallones.

[Ser y obrar

Una pared blanca puede servir de carta.
La cara y los hechos no son siempre lo mismo.
Veo huellas de pies estampadas en el techo.
Nada hay más muerto que un amor cuando muere.
No quiero que la Palabra se quede en palabras.
Tampoco pido ayuda a ninguno de los que leen.
(Los libros no pueden sustituir a la vida,
sin embargo la vida no puede sustituir a los libros.)
Las letras se escapan de las palabras
y viven su propia vida.
Huyen los números del calendario.
En los límites del pensamiento, todo lo descubro
en los primeros movimientos de la gente que pasa.
De un martillazo rompo una roca
y de la grieta sale
un vuelo de mariposas.

Traducción de Andrés Sánchez Robayna]

Juan Mata. Discreto lector

Gracias, Juan

L'Homenatge de l'Estrip

Espai Brossa

Estrip, Descric
Gràcies, Estrip

L'homenatge del Quico Ventura

.

Quico Ventura, artista plàstic
Gràcies, Quico

L'homenatge de Xavier Caballé

.
Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva espais enllà.
Cau de poemes, 1960

Joan Brossa al seu estudi del carrer de Balmes,
cantonada amb la Travessera de Gràcia.
Fotografia de Pau Barceló feta el 1974.

Joan Brossa va néixer el 1919 al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Els primers anys els va viure al carrer de Wagner (actualment desaparegut per la construcció de la Ronda del Mig).

L’any 1958 es va traslladar a l’àtic del carrer de Balmes, 206 a la cruïlla de Balmes amb la Travessera de Gràcia, on va escriure els seus llibres i rebia la visita dels seus amics i tothom que el volia conèixer.

Poc a poc el pis es anar omplint de papers, piles de diaris i llibres. Aquesta és, segurament, una de les icones més conegudes de l’artista: assegut en un balancí en un pis atepeït de papers on es dibuixaven uns passadissos per accedir a la taula, sortir a la terrassa, acostar-se a la prestatgeria dels llibres.

Xavier Caballé, Diari d'un llibre vell
Gràcies, Xavier

L'homenatge de Gabriel Boloix

Un Viatge Per La Sextina

Tots recordem Brossa com un poeta visual, però per damunt de tot era un poeta que també estimava les paraules. I qui estima les paraules quan escriu li agrada fer-les jugar. Una de les formes amb que Brossa va fer jugar a les paraules va ser amb la sextina, una difícilísima composició poliestròfica d’origen medieval. Destaquen els llibres “Vint-i-set sextines i un sonet” de l’any 1981 i “Viatge per la sextina” de l’any 1987.

Quantes sextines es poden amagar en una maleta? Quantes maletes calen per fer un viatge per la sextina?

Estic segur que a Joan Brossa li deurien agradar les maletes. Les maletes tenen quelcom de màgic. Mai saps que t’hi has pogut deixar a dins. Potser un d’aquells souvenirs horribles de l’últim viatge. Quans mags han utilitzat les maletes per un truc de màgia? Brossa adorava la màgia. La seva obra té quelcom que ens fa somiar. Les paraules semblen vives, tan vives que fins i tot es poden moure i viatjar.

I finalment uns versos de..."Sextina a Jean Laplace" (el dibuixant d'Els 8 errors de La Vanguardia)

La vida és un dibuix amb tants d'errors,

que, talment el ninot en el paper,
hem de treure'ns l'engany amb bon enginy.
del llibre Furgó de cua (1989 - 1991)

Gabriel Boloix, Nàufragiobrer
Gràcies, Gabriel!

L'homenatge de la Irene Armangué

El món brossejat

Tot just quan descobria la poesia de la vida més enllà de la poesia de la rima, va aparèixer davant meu l'obra d'un mag que feia saltar les paraules del paper i convertia en art tot el que tocava. Incrèduls els meus ulls, vaig veure com les lletres prenien funció, sentit, forma i moviment i arribaven una mica més enllà; soles i en companyia, dites i fetes, xerrapetes i silencioses, enigmàtiques i màgiques, simples i colpidores, volàtils i aterrissadores, palpables i imaginàries, iròniques i crítiques... sent lletres, o sense ser-ho, què més donava? N'hi havia prou mentre el món estés brossejat. Aquest mag jugava i deixava jugar. Si entres al seu univers, no en surts, no perquè no puguis, sinó perquè no vols. A la imatge, "Musical" (Joan Brossa).

Irene Armangué, Vent del Nord

Gràcies, Irene

L'homenatge de la Gemma Esparo

.

Gemma Esparo, Gemma blog

Gràcies, Gemma!

L'homenatge de Jaume Josep Llambrich

«Sextina del poeta barbabrut i la seva companya»

Avui és 30, i des de l'abloccedari s'ha impulsat una jornada d'homenatge a Brossa, deu anys després que ens deixés. Des del Basar no podíem faltar a la cita així que hem preparat un podcast amb un dels seus poemes, titulat «Sextina del poeta barbabrut i la seva companya», i l'hem acompanyat per un tema de Triplexity titulat Lise.

Per als curiosos literaris, sapigueu que la sextina va ser inventada per Arnaut Daniel, i que és una estructura poètica que «impausa que los sieis vers de chada coblada s'achaban per sieis rimas dispausadas alternativament segon la combinason 6-1-5-2-4-3. La setesma e darniera coblada, compausada de nonmàs tres vers, deu comportar los sieis mots clau dau poema.»

Que passeu una bona jornada d'homenatge!!!

Sextina del poeta barbabrut i la seva companya

—Si du els botons cordats té les mans brutes,
si seu als balancins el cul li penja,
si el fas anar al barber mostra les ungles
i, si es dutxa amb sabó cada diumenge;
els pantalons li cauen i duu barba.
El seu estudi brut m'omple de pena.

Es creu que anar polit no val la pena
i sempre porta unes carpetes brutes;
la cara amb velles pigues, barbs i barba,
simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
si per ell tots els dies són diumenge.
on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.

Si l'has besat perquè es talli les ungles,
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
No m'acompanya al cine cap diumenge.
Només desitja anar amb les calces brutes,
Quan es treu el jersei mai no se'l penja
i només qui s'esmena mereix pena.
Privat per un destí de coses brutes,
dilluns allarga l'ombra fins diumenge.

Baten espesses mates en diumenge,
i el qui no guarda, mai no alça barba.
De pols i paperassa es tornen brutes
les copes d'un arbrat que creix tot d'ungles.
A banda i banda, al límit de la pena,
al costat d'un budell l'altre tot penja.

Amb en Joan, però, la vida penja
d'un calendari ras sense diumenge;
el crit es torna veu i no fan pena
les fruites que li creixen a la barba
quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
dispersa amb quatre mots les aigües brutes.

No hi ha mans brutes si la salut penja
per dins; les ungles cauen en diumenge,
i fuig la barba, i viure val la pena.

(mp3)

Jaume Josep Llambrich, el basar de les espècies
Moltes gràcies, Jaume

L'homenatge de Naomi Bigorra

.

Homenatge a Joan Brossa, poeta, el dia que fa deu anys que es va morir.

lo llaguter, lo carrer del riu
Gràcies, Naomi

L'homenatge de l'Enric Serra

Aprendre llengües amb Brossa

Em sumo des del bloc Aprendre llengües a la iniciativa de l'Abloccedari en homenatge a Joan Brossa, que recull entrades en homenatge a Brossa fetes per blocaires avui dia 30/12/2008, el dia que fa deu anys de la seva mort. M'hi sumo amb aquest poema visual, "Aprendre", que vaig fer fa anys a partir d'un retall de diari on se citava Joan Brossa, perquè aquest autor és veritablement un estímul i un recurs per a l'aprenentatge de llengües. La seva producció visual, per exemple, convida i empeny a fer un ús lúdic de la llengua, formal o informal, que és fonamental en l'aprenentatge idiomàtic. Formadors i aprenents fa anys que tenen el plaer de gaudir de Brossa.

Enric Serra, Aprendre llengües

Gràcies, Enric

L'homenatge de Vilaweb

La blocosfera s'omple de Brossa: l'Abloccedari

Homenatge des de la xarxa al poeta Joan Brossa, el dia que fa deu anys que es va morir

Demà 30 de desembre farà deu anys que Joan Brossa es va morir. En motiu de l'efemèride, un grup de blocaires ha posat en marxa el projecte 'Abloccedari', per homenatjar el poeta visual a través de la xarxa. La voluntat dels promotors és que demà, durant les primeres hores del matí, tothom qui ho vulgui publiqui un apunt al seu bloc sobre en Brossa, 'cadascú segons el tarannà del seu bloc i a la seva manera'. La iniciativa fa un parell de mesos que s'ha posat en marxa i ja s'han registrat més de 180 aportacions, una part de les quals es poden llegir a l'Abloccedari. Hi han fet la seva aportació personatges del món literari i artístic i amics del poeta, com ara el compositor Mestres Quadreny, el poeta Jaume Maimó, l'actor i director de l'Espai Brossa, Hermann Bonnin, l'especialista Glòria Bordons...

Un apunt simultani

El projecte 'Abloccedari' és una iniciativa de cinc blocaires (Marc Cortès, David Gálvez, Víctor Pàmies, Joan Puigmalet i Joan Sala), que es van conèixer a la xarxa per la seva afinitat pels temes de llengua (jocs de paraules, refranys, diccionaris...). Aquest equip a l'abril-maig d'enguany ja va organitzar el primer 'apunt simultani', que va titular 'Projecte Polaco', arran de l'entrada 'Polaco' del diccionari Collins, on incorporava l'accepció despectiva de català. L'Abloccedari en homenatge a Joan Brossa és un segon projecte d'apunt simultani, per aconseguir que el màxim de blocaires possible li dediqui un apunt el mateix dia.

Segons que ha explicat Joan Sala a VilaWeb, els promotors van començar a donar veus a través dels blocaires afins. Però el projecte va anar a més quan Sala va contactar amb l'especialista Glòria Bordons, que va secundar el projecte tot enviant la consigna a molts dels seus contactes brossians. Més endavant, tant el KrTU com la Institució de les Lletres Catalanes també van difondre el projecte. D'aquesta manera, personatges del món de la cultura van començar a enviar les seves col·laboracions al bloc dedicat a Joan Brossa.

L'equip promotor va anar publicant les col·laboracions que arribaven de personatges que no tenien ni bloc ni web on publicar la seva aportació. Aquests primers apunts en van portar d'altres. Els organitzadors finalment han decidit que aplegaran tots els apunts i participants en aquesta pàgina, tots els que l'enviïn, és clar.

De moment, són gairebé dos-cents els participants que ho han fet saber, dels quals una vuitantena ja han enviat el seu apunt a l'abloccedari. Predominen les versions de poemes visuals, poemes dedicats al Brossa i altres intervencions. L'èxit de la iniciativa, doncs, ja és assegurat. Per Joan Sala l'èxit es deu a Joan Brossa, 'un artista carismàtic que la gent estima. Va tocar tants camps (la poesia visual, la poesia textual, el teatre, la màgia...) que tothom troba algun aspecte que li agrada. A mi, per exemple, m'agrada sobretot la seva poesia visual i, en general, el seu pensament. Al final de la pàgina de l'abloccedari hi hem afegit dues frases que em penso que són molt definitòries i amb les quals em sento totalment identificat':

Epíleg I
Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.

Epíleg II
Conec la utilitat de la inutilitat.
I tinc la riquesa de no voler ser ric.

Per saber-ne més de Joan Brossa

Per saber-ne més de Joan Brossa podeu consultar la web www.joanbrossa.org, feta per admiradors de l'artista. I també la web de l'Espai Escènic Joan Brossa, que al març organitzarà el BarriBrossa 2009, dedicat íntegrament al poeta, i també la web de la Fundació Joan Brossa, que es va inaugurar el 1999 i que presideix Pepa Llopis, companya de l'artista.

També s'aplega informació de Joan Brossa a les pàgines d'autors de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana (AELC), i a l'espai Lletra de la UOC, un text de Glòria Bordons sobre en Brossa.

A VilaWeb trobareu el pianista Carles Santos parlant de Joan Brossa en vídeo ('Hi ha gent que es dedica a suavitzar Joan Brossa'), arran de l'obra teatral creada per Santos 'Brossalobrossotdebrossat'; el discurs de Quim Monzó arran de la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, on cita Brossa; la publicació del poemari inèdit 'El dia a dia (1988-1992)'; i de cirereta del pastís, el vídeo inèdit de l'striptease de Christa Leem, que Joan Brossa va guionar i dirigir.

M. S.

Vilaweb
Gràcies, Vicent i Montse.

L'homenatge de J. Sansalvador

Aquest bloc ha recollit amb molta satisfacció la invitació de participar a l'explosió de posts sobre Joan Brossa el dia que fa deu anys que va deixar-nos. S'afegeix a la campanya amb la reproducció d'una anècdota divertida, una situació sense cap ni peus que ben segur que el poeta havia explicat mil vegades.

Està extreta de l'obra No la saps, aquesta?, de Lluís Permanyer, Ed. La Campana (5ª edició, 1997)

"Joan Brossa, jornalero"

El poeta Joan Brossa mai no havia tingut carnet d'identitat. Quan no va haver-hi més remei, es va resignar a treure-se'l, malgrat que és una burocràcia que l'atabala molt. Per això no va saber omplir el formulari, però un policia molt servicial li va dir que li ho faria ell. I li va anar fent totes les preguntes personals fins que es va encarrilar aquest diàleg surrealista :

-¿Profesión?
-Poeta.
-¿Paleta?
-No; paleta no.
-¡No se preocupe! Pondremos: jornalero.

I Brossa es va encongir d'espatlles i va callar.

J. Sansalvador, de De res, massa
Gràcies, J. Sansalvador!

L'homenatge de Guillem Benejam

El poeta Joan Brossa (1919-1998) ha estat el poeta avantguardista d'aquest segle per antonomàsia. Gairebé desconegut fins a la publicació de Poesia rasa (1970) i convertit després en una referència indiscutible, tota la seva obra ha destacat per un interès desbordant per l'home i un procés continu d'investigació. Les seves paraules són el millor exponent d'aquest esperit d'avantguarda:

"Considero la investigació com un viatge a l'inconegut, una capbussada al mirall de la imaginació; per tant no puc assegurar on porten les meves experiències actuals ni què pensaré jo mateix d'aquí a uns anys. De moment continuaré forçant els mitjans habituals de percepció per descobrir nous espais de sensibilitat. Accepto el passat pel fet que m'ha portat al present, i el futur depèn del present. Comprenc molt bé el poeta Stephen Spender quan diu que a la vida només existeix 'el meu sempre'."

Avui, 30 de decembre, es celebra el desè aniversari de la seva mort. És per aquest fet que el grup Abloccedari ha engegat una iniciativa; "una iniciativa sorgida d'un grup de blocaires que vol ara, deu anys després de la mort del poeta, fer-li un petit homenatge", a través de la publicació de missatges de varis blocaires, sobre Joan Brossa, tot formant un autèntic abloccedari amb els noms de tota persona que hi ha participat.

Guillem Benejam, La lletra d'un himne
Gràcies, Guillem

L'homenatge de Pep Bové

Brossa i Cuervo, Joan (Barcelona 1919-1998). Poeta en el més ampli sentit del mot, escriví poesia en estrofes tradicionals (sonets, odes sàfiques, sextines, romanços, etc.), poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses circumstancials (recollides a Vivàrium - 1972 - i Anafil -1987 -) i poètiques, teatre, guions de cinema, poesia visual i poesia objectual. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts.

.

Que passeu una bona entrada d'any i que la iniciativa triomfi, el vostre amic

Pep Bové, Té la mà Maria - Reus
Gràcies, reusenc

L'homenatge de Francesc Gelabert

Quina pila de Brossa avui!

Avui 30 de desembre del 2008, una colla de blogaires catalans commemorem el desè aniversari de la mort de Joan Brossa, fent un apunt simultani als nostres respectius blogs a proposta i iniciativa de Marc Cortès, David Gálvez, Víctor Pàmies, Joan Puigmalet i Joan Sala, que entre molts d'altres blogs personals i col·lectius en els que treballen dia a dia, han tingut la pensada de crear un blog d'homenatge a Brossa, l'Abloccedari, on es recullen totes les aportacions dels blogs que participen en aquesta iniciativa.

Però qui va ser i que va fer Joan Brossa? Segurament a la majoria ens sona el seu nom, però potser no el sabríem ubicar exactament, tots coincidiríem en que va ser un artista, però potser uns dirien que era un escultor, o un pintor, un guionista, o escriptor, músic, o dramaturg, o fins hi tot poeta... realment tots encertaríem parcialment ja que va ser un autèntic artista total, i la seva extensíssima obra abasta totes les facetes de l'art, tot i que els que haguessin dit que era poeta serien els que s'endurien el premi gros, perquè així és com ell preferia definir-se, ja que tot el que feia, encara que pogués abandonar la forma habitual que la tinta té sobre el paper, no deixava mai de ser poesia.

Si voleu saber més sobre el personatge, hi ha nombroses pàgines web que parlen de Joan Brossa, la sempre imprescindible Viquipèdia, JoanBrossa.org, la pàgina de la seva fundació, la pàgina sobre escriptors en llengua catalana... i per descomptat: l'Abloccedari, que a partir d'avui serà una referència imprescindible sobre el poeta.

L'homenatge abans de començar pròpiament dit ja ha tingut ressó en alguns mitjans digitals, així doncs ahir per exemple el reportatge diari de "La Nit a Vilaweb" ja va ser dedicat a aquest homenatge: "La blocosfera s'omple de Brossa: l'Abloccedari"; així com el blog del 3cat24.cat sobre Internet i noves tecnologies "Vida Digital" també en fa una referència: "Els bloguers catalans recorden Brossa".

Fotografia del poema corpori "Bàrcino", a la Plaça Nova, prop de la catedral de Barcelona, d'Alex Castellá.

Francesc Gelabert, francesc.gelabert.cat
Gràcies Francesc!

L'homenatge de (((j)))

.

Altra volta

Lletra: Joan Brossa, Segona variació de 'Tema i variacions'
Música: ((( j )))

Altra volta

Pou absorvent, el jo, inútil desferra
que al sentit de cap fletxa giravolta.
Poetes lliris desdenyen la guerra
que es fa latent al sí de la revolta.

Jo no vull perdre el contacte amb la terra
i la relació amb la gent que em volta.
Vells, poetes i mestres, us enterra
la lluita; l’home us supera altra volta.

Si els arbustos recolzen en sabates
Damunt la terra un trist destí ens retroba
I tothom mor de pena entre les mates.

Tot el gènere humà dintre de la cova
d’un món fantàstic d’irreals patates
No daran idea de cap força nova.

(((j))), altrament, cantautor
Moltes gràcies!

L'homenatge de Jaume Puig

Alerta per la dreta

Poema visual, en tres dimensions, abandonat a Trafalgar Square després de la manifestació del dia 15 de març de 2008

Jaume Puig, Nau Argos
Gràcies, Jaume

L'homenatge de Mon

Brossa màgic

ABCDE G

H JKLMN

OPQRSTU

VWXYZ ... FI

---

Mon, la Garrofa de Mont-roig
Gràcies, Mon

L'homenatge de l'escola Cooperativa el Puig d'Esparreguera

.

.

.

Avui dia 30 de desembre fa deu anys que ens va deixar el poeta Joan Brossa.
Volem que aquest article al nostre bloc sigui un homenatge a la seva persona. Per a il·lustrar aquest article les imatges mostren poemes objecte i poesies visuals a l'estil "brossià" fets amb els nois i noies que l'any passat van fer sisè de Primària. Joan Brossa ens ha inspirat.
Escola Cooperativa El Puig. Esparreguera

El nom de la nostra Escola el trobareu a la U.(Cliqueu damunt la lletra U i veureu on aneu a parar...!)

Volem felicitar a les persones que han fet possible aquest Abloccedari.

Escola Cooperativa el Puig d'Esparreguera

Gràcies, nois i noies

L'homenatge de Joan M. Minguet

.

Fa deu anys que en Joan Brossa ens va deixar. La seva obra ens segueix influenciant, com ho demostra l'esplèndida iniciativa de l'abloccedari a la qual, modestament, m'afegeixo.

Joan M. Minguet Batllori
Gràcies, Joan M.

L'homenatge de Xurri

Hoy día 30 de diciembre hace 10 años que murió Joan Brossa, artista total que hizo incursiones en la poesía, el teatro, el cine y las artes plásticas. Los editores del Diccitionari y de Base de badades han organizado un homenaje virtual en el que se publiquen entradas sobre Brossa en todos los blogs participantes simultáneamente, en la mañana del día 30 - esto es: hoy. Creo que somos casi 200 participantes; se puede ver quien participa en el blog ad-hoc (os dejo el banner en la barra lateral). Si me buscáis, estoy en la “o”.

Y sin más dilación, aquí va mi homenaje particular a un artista tan juguetón:

Visitad el blog, y los blogs participantes. Os gustará.

Xurri, Post-its sacados de la papelera
Gràcies, Xurri!

L'homenatge d'Albert Ullibarri

Pescadas

Foto Genaro de Jesús

Per Joan Brossa, en record de Quiriquibú.

Albert Ullibarri, The Daily Avalanche

Gràcies, Albert

L'homenatge del Llibreter

Rei Brossa

El meu Joan Brossa és una nit de reis de fa deu anys.

Poques vegades m’ha entristit tant la mort d’un poeta com la mort de Joan Brossa, el 30 de desembre de 1998. Els comissaris de l’excel·lència us diran que era un poeta menor, i jo us dic que m’és ben igual. No tan sols m’agrada la seva obra juganera, compromesa, punyent i diversa, m’agradava també una cosa tan difícil de quantificar i certificar com l’actitud. No és una categoria crítica i no la trobareu als llibres de text, però no em puc estar de dir que em resultava francament simpàtic. Per això em vaig emocionar quan els Reis em van portar l’Ou amb dos rovells de Joan Brossa. Sé que no caldria precisar-ho, però per si de cas recordaré que els ous de dos rovells són els que ponen les gallines. L’Ou amb dos rovells és una figura de ceràmica de color verd que conté dos llibrets: Tria de poemes conversables i Tast de poemes objecte. Em consta que els Reis van haver d’emprar a fons les seves eines de recerca per trobar-ne un.

Mesos més tard, el Teatre Lliure estrenava Cantonada Brossa. El públic havia de recórrer tot l’edifici del carrer Montseny per gaudir d’una selecció de peces teatrals de Joan Brossa. S’hi sortejava un Ou amb dos rovells. Llavors ens va sorprendre, però avui em sembla ben lògic: ens va tocar a nosaltres. Així que ara tenim dos ous amb dos rovells. I copio això i somric:

Pas de lluna (fragment)

La roca on recau la lluna clara
i en boques de fogons dintre les cases
un gall ha post un ou de closca verda,
de closca verda.

Jo ja he fet la carta als Reis. No tan extensa com a can Jauss, però és segur que amb la mateixa il·lusió. Avui toca anar a dormir d’hora...

El llibreter
Gràcies, llibreter!

L'homenatge de l'Oriol Nubiola

.

Oriol Nubiola - Dixit

Gràcies, Oriol

L'homenatge d'Albert Domènech

Brossa-Tàpies, l'estètica de la clandestinitat

A Joan Brossa (dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista, poeta, veu i imatge de l’imaginari col·lectiu) en el desè aniversari de la seva mort.

Per atzars commemoratius hauré penjat a la xarxa tres articles seguits (inclòs aquest) sobre el llibre català i els problemes que va patir amb la repressió i la censura franquistes. No ho he fet premeditadament (perquè el que volia és que els articles fossin variats), però les commemoracions han vingut així i també és una bona manera de veure els efectes de la censura en els llibres durant els diversos períodes del franquisme. En el cas d’avui ens ocupem del franquisme tardà de la mà de Joan Brossa i com a participació dintre de l’Abloccedari en homenatge a Joan Brossa.
No és cap secret dir que Joan Brossa no fou un autor popular fins que arribà al final de la seva intensa vida artística, quan finalment li fou reconeguda en vida la seva trajectòria i sortí dels cenacles intel·lectuals d’avantguarda, per sorpresa d’ell mateix.
Malgrat que no fos un nom àmpliament conegut dintre del panorama català de la postguerra i del franquisme tardà, Joan Brossa va fer ús d’una gran llibertat creativa, que el duia a fer l’obra que ell considerava adient, malgrat les limitacions quant a la difusió que això li comportava. Feia l’obra en què creia malgrat que això li dificultés seriosament poder-la publicar, és a dir, divulgar. D’altra banda, les seves conviccions polítiques el van portar a col·laborar amb totes les iniciatives que li arribaven a favor d’un canvi de sistema polític i de la reclamació de llibertat, tant individual com col·lectiva, sense contrapartides.
Per aquest motiu, des de Comissions Obreres de Mataró, el 1971 hom li demanà un recull de poesies que titulà Des d’un got d’aigua fins al petroli per publicar-lo, vendre’l i recaptar fons per a mantenir els Comitès de Solidaritat i tota la resta d’activitats clandestines que desenvolupava aquest sindicat. D'aquesta edició clandestina se'n feu un tiratge de 800 exemplars segons consta en l'edició ja normal que va fer Edicions Robrenyo de Mataró el 1977, mort ja el dictador.
Joan Brossa s’hi avení, assumint el risc que aquest fet comportava. El llibre duia la seva signatura i també la del seu amic Antoni Tàpies, que signà el dibuix de la portada. Ambdós artistes havien col·laborat en l’edició de llibres d’artistes per a bibliòfils i en altres tipus de llibres sempre autoritzats i també van fer-ho en aquest cas tant singular. De fet, la relació Brossa-Tàpies fou fructífera i al llarg dels anys van col·laborar en una vintena de projectes editorials, però aquest és potser el que més surt del que podríem anomenar normalitat dintre d’un període d’anormalitat legislativa i editorial.En aquest cas, el llibre s’imprimí en foli (29 x 21,5 cm.) ciclostilat a una cara i fou relligat a l’americana amb una coberta de cartolina marró dissenyada per Pere Casanovas que situà el dibuix de Tàpies a la part superior. La cartolina i la tipografia de màquina d’escriure impresa amb ciclostil li confereixen un aire de clandestinitat que contrasta amb el disseny de la portada, que no renuncia a certa estètica compositiva i tipogràfica.
Joan Brossa trià per a aquest llibre un recull de poemes que daten de la dècada dels 50 i que per raons òbvies no havien estat publicats i restaven en un calaix. Des d'un got d'aigua fins al petroli és un recull de poemes de caràcter patriòtic i polític, on reivindica una Catalunya lliure de submissions econòmiques, polítiques o religioses. L’obra esdevé, doncs, una denúncia del franquisme i la seva hipocresia en la combinació del binomi Capital-Església i la conseqüent opressió del proletariat i de Catalunya.
Hem de suposar que aquest llibre tingué una divulgació escassa per la contundència de la poesia brossiana -gens fàcil per a no iniciats-, per la temàtica i per la distribució clandestina. Això explicaria que en algun magatzem particular n’hagin restat força exemplars que són els que ara surten a la venda, tots en un estat de conservació semblant, i a uns preus semblants a unes quantes llibreries de vell.
Sigui com sigui, és una mostra més del compromís de la intel·lectualitat amb el país i amb la lluita antifranquista des del vessant cultural, que ens mostra que Joan Brossa fou capaç d’arriscar-se a les represàlies del sistema, tenint en compte que en aquell moment no era una personalitat reconeguda internacionalment –com ho és ara- i que per tant podria haver tingut, arran d’aquest llibre, més problemes seriosos amb les autoritats franquistes.
En homenatge al compromís cívic de Joan Brossa reprodueixo els darrers versos del llibre i del poema O terra o cendra:

No retornem enrera amb la nefanda troca:
ferms en el nostre dret guardem mesura justa
o el pont de l’únic pas possible s’enderroca.

Agost 1950

Albert Domènech (Galderich), Piscolabis librorum
Gràcies, Albert

L'homenatge de Vicent Usó

Reivindicació de Joan Brossa

Una relectura de l'Elegia al Che, de Joan Brossa (1971)

Vicent Usó, El rastre de Clarisse
Moltes gràcies, Vicent.

L'homenatge de la Marta

.

Estic a l'encreuament
dels camins, fora poblat.

Les tisores són un instrument
que es compon de dues làmines
tallants amb mànec, encreuades
i articulades en un eix.

(Homenatge al poema "Tornada" i als poemes objecte de Joan Brossa.)

+ Abloccedari + Brossa

Marta, Maduixaaaa

Gràcies, Marta

L'homenatge de Joan Puigmalet

Brossa i Fabra: dos poemes i un assaig

No controlo pas l'obra diversa i fascinant de Joan Brossa. Del poc que en conec, en sabia un poema que havia dedicat a Pompeu Fabra. L'incitador d'aquest homenatge, sabedor de la meva afició, me'n va fer arribar un segon (Gràcies, Joan: pel poema i per aquesta aventura brossiana tan maca). Doncs apa, vaig pensar, ja tens per on començar. D'això no en traurem pas un assaig sobre la relació entre Brossa i Fabra, però en treure'm un bon entreteniment. De fet parlar de la relació entre Brossa i l'alfabet hagués estat més fàcil i més atractiu visualment, però vaig agafar un altre camí. Vaig llegir (és un dir) uns quants llibres més sense trobar cap altre poema, però vaig topar amb un assaig lexicogràfic que també els relaciona. Heus aquí el resultat de tot plegat:

ENTREACTE

Homenatge a Pompeu Fabra

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d'altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d'adjectius mirant pel
forat del teló.

El poema següent ara començarà.

La poesia com a espectacle: l'escena on es representen els jocs del llenguatge, amb els seus integrants gramaticals canviant-se de vestit per tal d'oferir-nos una nova interpretació de la màgia dels mots. Deia Brossa: "M'agradaria arribar a escriure sense adjectius. Madurar vol dir saber ser essencial.". Potser és per això que en aquest entreacte els adjectius resten fora de l'escenari, mirant pel forat del teló. El darrer vers, mostra d'un metallenguatge habitual a Brossa, ens acompanya cap al següent espectacle poètic del llibre. Aquest poema, que pertany a Els ulls i les orelles del poeta (1961), també es pot trobar dins de Joan Brossa, entre les coses i la lectura. Objectes, poemes, muntatges, instal·lacions (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1994). L'any 1996 va ser publicat en traducció holandesa, segons consta a la magnífica web brossiana de Glòria Bordons.

ENRAONA POMPEU FABRA

Disc homenatge
en el Centenari de Pompeu Fabra.

Fins aquí el poema; si voleu sentir
la veu del mestre, llavors haureu de comprar
el disc.

Per Brossa la poesia és sovint acció escènica, afegint un aspecte teatral al simple joc dels mots. En aquest poema, que s'acaba abans que les seves paraules, l'autor ens presenta simplement una acció que el lector podrà fer o no. Ens diu, novament usant metallenguatge, fins on arriba el poema i des d'on comença l'acció que ens indica. Pertany al llibre "Ot", segon llibre d'Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975) (Altafulla, Barcelona, 1984). De fet ot- és un prefix amb un significat acústic que s'adiu perfectament a la temàtica d'aquest poema. També es troba recollit a l'antologia Poesia i prosa (Tres i Quatre, València, 1995).

¿Què tenen en comú els dos poemes, a part de la concepció poètica brossiana que hem esbossat matusserament? Simplement, un explícit respecte per Fabra, a qui dedica el primer poema com a homenatge i de qui diu que és un "mestre" en el segon (el nom mestre referit a Fabra, sovint amb majúscula inicial, és molt freqüent entre els seus admiradors, passats i presents).

Més ens ha sorprès trobar que Brossa també havia estat analitzat des de la lexicografia. L'any 2000, Sandra Cuadrado va publicar "Creativitat lèxica i avaluació lexicogràfica: contrastos entre el Diccionari de Pompeu Fabra i el lèxic de Joan Brossa" (dins La lingüística de Pompeu Fabra, IIFV- URV, Alacant, volum II, pp. 271-290). Aquest assaig, que comença amb la reproducció del primer dels poemes que hem vist, es planteja quina deu ser la relació entre el diccionari Fabra i el lèxic d'un escriptor postfabrià experimental de qui se suposa que podria trencar amb la normativa. El corpus que analitza són sis obres teatrals, i les conclusions són clares: "La llengua de Brossa s'adequa prou a la llengua estàndard descrita per Fabra. Brossa, que és considerat un poeta trencador i avantguardista, en termes generals, podríem dir que no s'aparta gaire de la previsió del DGLC." (p. 288). De fet, el motiu d'aquesta conclusió potser es troba més en la banda de Fabra que no en una decisió conscient de Brossa: "un diccionari com el DGLC -amb tan poca tradició lexicogràfica en què basar-se- es va continuar adequant durant un llarg període de temps a la llengua literària" (p. 288). Potser si l'autora s'hagués centrat en la poesia el rupturisme lèxic brossià seria més accentuat. Però això només és una simple i infundada suposició.

Brossa, un escriptor postfabrià experimental i trencador, però que en la seva producció sembla respectar tant el DGLC com el seu autor.

Puigmalet, Gazophylacium

L'homenatge de Julio Fernández

la llave de Brossa (la llave que abre todas las puertas)

Esta es la única llave que abre todas las puertas.

Homenaje a Brossa, 30 Diciembre de 2008.

Julio Fernández Peláez, Inaudita.org

Gràcies, Julio

L'homenatge de Montse Assens

brisall en homenatge a Joan Brossa

*
Absurd és,
que jo,
que no sé res de tu,
buidi la màgia
d'un capell de copa alta
per obtenir el motiu
del que estic fent.

Absurda seria
si ja no ho fes,
ara que
conec de tu
tot el que sé.

Absurda sóc,
com Absurda és la màgiA
que nimba al poetA
*

*
Reconec que no coneixia l'obra d'en Brossa
i agraeixo l'oportunitat que he tingut de gaudir-ne.

Montse Assens, Brisalls de mar
Gràcies, Montse.

L'homenatge de Francesc Puigcarbó

Tot va començar quan aquell tipus li va posar les potetes al triangle.

Todo empezó cuando aquel tipo le puso las patitas al triángulo

30 de desembre: Homenatge a Brossa

Bloc d'en Francesc Puigcarbó
Gràcies, Francesc.

L'homenatge d'Albert Benzekry i Arimon ('Poètiques brossianes')

Poètiques brossianes

Per recordar el desè aniversari de la mort del poeta Joan Brossa, una colla de blocaires han proposat una iniciativa conjunta. Que avui, dia 30, qui ho desitgi es sumi als actes d'homenatge amb un apunt al seu bloc o bé, si no en té, que enviï el seu escrit al bloc creat expressament per a l'ocasió. Val la pena visitar-lo, de veritat. La quantitat i la qualitat de les col•laboracions el fan altament recomanable. Felicitem als impulsors de la iniciativa. Humilment, aquest bloc també s'hi vol sumar amb la sega –i la recuperació– d'un article dedicat a les poètiques d'aquest prestidigitador de la paraula que va morir avui fa deu anys.

Poètiques de Joan Brossa

La de Joan Brossa és la recerca constant de l'expressivitat més enllà del poema convencional o del poema literari, com ell solia dir-ne. En la seva intervenció als Jocs Florals de 1985 queda molt clara la posició que adopta en tant que poeta que es vol contemporani: "el poeta actual ha d'ampliar el seu camp, sortir dels llibres i projectar-se amb un seguit de mitjans que li dóna la societat mateixa i que el poeta pot fer servir com a vehicles insòlits tot injectant-los un contingut ètic que la societat no els confereix." Aquests mots de Brossa es corresponen perfectament amb el contingut innovador de la seva obra i amb molts dels seus poemes metaliteraris: "Després d'escriure el poema, / els límits de la pàgina ja no són / on va ser tallat el paper." (1) Efectivament, els límits de la pàgina seran tots els territoris que Brossa explorarà amb els mitjans que tindrà a l'abast per fer sortir el poema de la pàgina i dotar-lo d'altres textures. L'al•lusió al contingut ètic de la poesia, però, no és un tema nou que introdueixi Brossa. En el seu assaig sobre Funció de la poesia i funció de la crítica, Eliot ja advertia que "(...) amb la idea de la noble finalitat moral de la poesia, apareix la qüestió de la relació entre ètica i estètica; i, finalment, en les simples afirmacions que la poesia delecta i embelleix la societat, hi ha una certa consciència del problema de la relació entre poeta i lector i el lloc que ocupa la poesia en la societat. Un cop hem començat ja no hi ha aturador." (2) Brossa va treballar molt sobre aquesta base des d'uns inicis avantguardistes molt influenciats per J. V. Foix, adoptant, sempre, amb independència de l'estètica, un posicionament crític amb l'ordre establert i agitador de consciències. En la immediata postguerra el franquisme avalava un art neoclàssic i acadèmic que bandejava qualsevol vel•leïtat avantguardista. En aquest sentit, Foix, com a membre de la generació anterior a la Guerra Civil, va fer de pont amb les generacions més joves interessades per l'avantguarda. Sovintejaren les seves tertúlies Artur Carbonell i Carles Sindreu, el qual, juntament amb Brossa, recuperarà la poesia visual a Catalunya.

En aquests inicis, Brossa centrà la seva investigació en el text i en la imatge hipnagògica –les imatges que es projecten durant la vigília del son–, i els seus resultats els incorporà al sonet. És a partir dels sonets, i de la constatació de llurs limitacions mètriques, que ampliarà el camp d'investigació incorporant-hi l'espai a fi i efecte d'aconseguir allò que ha qualificat de la quarta dimensió del poema. (3) Brossa, doncs, aconsellat per Foix, s'introduí en la mètrica tradicional a partir del sonet i no seria fins els anys setanta que l'experimentació el duria a la sextina i a la "composició" que comenta en l'article. El conreu de la sextina tingué ressò en altres escriptors, singularment en Maria Mercè Marçal, qui en el seu llibre La germana, l'estrangera (1981-1984) n'agrupa un total de 15 –Terra de mai– advertint que "són més deutores de l'esperit amb què Joan Brossa s'ha llançat a la investigació sobre les possibilitats de l'estrofa, que no pas del mateix Arnaut Daniel, a qui, tanmateix, vull retre homenatge." (4)

L'experiència de composició cibernètica fa dir a Brossa que "el lirisme més abrandat, les imatges més còsmiques, talment nascudes del fons del subconscient, poden ser la conseqüència d'una operació electrònica. Això ens obliga a revisar posicions personals respecte a l'abast de l'acte creador i sembla probable que, alhora que es desmitifiquin actituds tradicionals, es plantegin noves possibilitats en la manera de poetitzar." Opinió que és perfectament coherent amb les seves posicions avantguardistes inicials i connecta amb la imatgeria hipnagògica apresa de Foix.

L'itinerari estètic recorregut per Brossa és certament molt vast i polièdric i ell mateix reconeix que "la meva obra ha tingut sempre el to experimental que acompanya l'evolució de l'art. M'he mogut, i em moc, en una línia alternativa a l'art oficial, que ens vol comparses a tots." Aquesta actitud transgressora per força havia de tenir repercussions en la recepció de la seva obra que, potser, no és convenient barrejar amb la quota d'autoodi de torn cada vegada que l'artista opina sobre l'acollida que li dispensa el món cultural de casa nostra. En aquest sentit, la seva errada no és "haver nascut a Catalunya" sinó, en qualsevol cas, haver estat el més agosarat en els plantejaments literaris i haver difuminat de manera interdisciplinar els límits entre la composició literària i l'obra plàstica, i això, sovint, amb un deix lúdic que, segons Glòria Bordons, ens confirma la seva poètica: "la concepció de la seva poesia com a joc transcendent en què s'espera que l'altre participant, el lector, aprengui alguna cosa sobre el món en què viu, mentre gaudeix amb el propi fet poètic." (5) El propi poeta, però, ens ho diu d'una manera més concreta: "A tu, qui / siguis, t'invito / a trobar les coses amb/ la transcendental bellesa, / com jo les trobo, i tindràs el / poema." (6)

A principis dels anys seixanta, però, Brossa ja ha iniciat els seus treballs de poesia visual com una prolongació de l'expressivitat que no té cabuda en els mots. Col•labora amb artistes plàstics com Tàpies o Miró i, des de 1967, es llença a l'aventura de la creació d'objectes. En aquests moments la recepció de Brossa no és la que ell voldria però a inicis dels setanta la situació fa un tomb. Amb Cappare (1973) guanya el premi Crítica Serra d'Or de poesia. Al pròleg del volum Gimferrer hi diu: "Fa 10 anys, Joan Brossa era un poeta que no semblava tenir existència literària –ni gairebé física– fora d'un nucli molt fidel d'amics i lectors. Inèdit en gran part, sovint ignorat, la seva obra, tan a repèl dels gustos d'aquell moment, semblava destinada a no trobar per molt de temps la situació que li pertocava en la valoració i coneixement general. Era, en darrer terme, un escriptor marginat: cal reconèixer-ho. Avui, la seva situació és exactament la contrària: cada cop més editat, influeix en els poetes de les noves lleves i pica el crostó dels gasius garratibats." (7)

Malgrat la contínua recerca d'un nou terreny entre "allò visual i allò semàntic" la poesia de Brossa també ofereix al lector "poemes en aparença prosaics i buits de contingut, l'efecte poètic dels quals rau en el fet de treure del seu context habitual fragments de la realitat, descrita minuciosament." Vegem-ho: "Un home esternuda./ Passa un cotxe./ Un botiguer tira la porta de ferro avall./ Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua./ Me'n vaig a dormir./ Això és tot." (8) El poema pertany a Poesia rasa (1950) –llibre de títol revelador–, que inaugura una diguem-ne etapa de signe realista i quotidià força influenciada per l'obra del poeta brasiler Cabral de Melo. Versos despullats de retòrica i un llenguatge totalment prosaic en seran la divisa estètica. Paral•lelament a l'interès per la realitat, Brossa desenvolupa obres que reflexionen sobre la relació entre significat i significant amb un sintetisme orientalitzant que introduirà, de forma progressiva, elements visuals que supleixen les llacunes del llenguatge. Aquest camí iniciat per Brossa, sobretot a partir dels anys 60 –El saltamartí, 1963–, l'anirà desplaçant de l'escena literària cap a la plàstica, fins al punt d'haver-se organitzat mostres i exposicions sobre la seva obra i, part d'aquesta, haver transcendit i trobat un lloc plausible on desenvolupar tota la seva expressivitat en un marc plenament urbà.

El mateix Eliot que esmentàvem a l'inici de l'article distingia entre poetes que posen les seves dots verbals, rítmiques i imaginatives al servei d'idees en què creuen apassionadament i poetes que empren les idees de què estan més o menys convençuts com a primera matèria dels seus poemes. Brossa, certament, l'hauria posat en un compromís gens menyspreable. Com a l'antiguitat els pitagòrics amb els números, Brossa era del parer que "qui pugui remuntar-se a l'origen, trobarà un/ univers que no seria res sense la paraula. Entre/ les lletres de l'abecedari encara resta molt per descobrir." I se n'anà a trobar-ho, deixant, com sempre, les claus posades al pany de la porta per tal de foragitar-ne els lladres, si és que venien per entrar sense trucar.

-------------------------------------------------------------------

(1). Tarannà (1969-1975), Ed. AltaFulla, Barcelona, 1987, pg. 272.
(2). Funció de la poesia i funció de la crítica, Columna, Barcelona, 1995, pg. 58.
(3). Salvo, Ramon. Dins FULL Internacional d'investigacions i poètiques, núm 23, novembre de 1997.
(4). Marçal, Maria Mercè. Llengua abolida (1973-1988),Tres i Quatre, València, 1989, pg. 295.
(5). Poemes escollits. Joan Brossa. Ed. 62, MOLC, Barcelona, 1999, pg. 10.
(6). Poemes escollits. Joan Brossa. Ed. 62, MOLC, Barcelona, 1999, pg. 176.
(7). Brossa, Joan. Cappare, Proa, Barcelona, 1973, pg. 7.
(8). Poemes escollits. Joan Brossa. Ed. 62, MOLC, Barcelona, 1999, pg. 125.

Albert Benzekry i Arimon, Sega de mots

Gràcies, Albert

L'homenatge de L'hora del lector

Benvolguts amics i benvolgudes amigues dels homenatges literaris, i amigues i amics també dels aniversaris visuals, i fins i tot amics i amigues de tant en tant dels nombres rodons, avui dimarts 30 de desembre es compleixen 10 anys de la mort del poeta Joan Brossa, i resulta que ha sorgit un grup de benvolguts amics blocaires que s'ha ficat a remoure cel i terra per tal de retre-li un petit homenatge a Brossa. És per això pel que aquests amics han format un col·lectiu anomenat L'abloccedari Brossa, que coordina el voltant dels dos-cents blocs que avui ens afegim a recordar l'obra i la memòria d'un dels més moderns i heterodoxos (valgui la redundància) dels
poetes catalans, i europeus, i de tot el món, qui era capaç de compondre sonets i sextines amb bon pols i d'escriure, amb una pilota de futbol o amb un revòlver, poemes que impactaven als ulls com un directe de boxa.

La manera d'aquest bloc d'afegir-se a l'homenatge col·lectiu a Brossa, benvolguts amics i benvolgudes amigues, ha estat tornar a reproduir avui el reportatge de la Marina Espasa i de l'Enric Juste, que es va emetre a L'hora del lector dedicada a Joan Brossa, amb la participació de la Rosa Novell i del Carles Santos, el passat dia 15 de maig.

I si voleu tornar a veure l'esmentat programa, aquí el teniu disponible sencer i de franc, gràcies al servei de TV3 a la carta.

I per últim, benvolguts amics i benvolgudes amigues de la vida en Brossa, ja sabeu que podeu afegir tots els vostres comentaris d'inspiració brossiana que us vinguin al baló del cap o al revòlver del cor. Bon dimarts de poesia i d'homenatges lírics, amigues i amics!

(No us perdeu aquest article de Ramón de España que Estambularia va deixar com a comentari al blog del Sr. Boix)

L'hora del lector, El blog del Sr. Boix
Gràcies, Sr. Boix i Cia.

L'homenatge de Vicent Baydal

Les dues B: Brossa i Barcelona

Brossa a la Plaça Nova

Quan vaig visitar Barcelona per primera vegada fa onze anys no sabia qui era exactament Brossa. Brossa, però, ja era arreu de la ciutat. Quan hi vaig tornar un parell d'any després ja ho sabia: el vaig contemplar silenciós al costat de la Seu, just abans de pujar pel carrer del Bisbe, donant-me la benvinguda al pujolet de la Barcino romana sota un aqüeducte més fals que un duro sevillano. El que no sabia quan vaig arribar per quedar-m'hi, ara fa cinc anys, és que Brossa em perseguiria per totes bandes. Primer va ser l'antifaç, aquell petit antifaç al terra de la Rambla que veia tots els dies quan eixia del carrer Roca camí de la boca del metro. M'intrigava, sempre m'intrigava. Amb lleganyes als ulls pensava en la seua significació i fins i tot em va inspirar alguns versos sobre la vida viciosa del passeig barceloní per excel·lència.

Brossa a la Rambla

Després van ser les Lletres Gimnastes, aquelles que sempre em miraven de gaidó quan feia el meu trajecte preferit pel Gòtic: Roca, Cardenal Casañas, plaça del Pi, Sant Josep Oriol, placeta del Pi, Alsina, Raurich, Escudellers, Aglà i Obradors fins arribar a casa de Guixa, aquell baix tan divertit on ho vam passar tan bé. Les A d'El Ingenio, des de la porta de fora o des del trespol de dins, sempre em veien passar a corre-cuita pensant en les meues coses o admirant-me de la bellesa especial de la ciutat.

Brossa al carrer Raurich

Llavors, quan em vaig adonar que aquell també era Brossa i que ja me l'havia trobat a la catedral, a la Rambla i a Raurich, vaig començar a sospitar que em seguia, que anara on anara per aquella ciutat me'l trobaria i no seria jo qui l'observara sinó que seria ell qui em miraria La confirmació va arribar una Fira del Llibre antic i d'ocasió. Agunes vegades havia vist l'escultura d'un llibre a la Gran Via, però no era aquella la meua zona i tampoc no li havia prestat massa atenció. Només aleshores, tot creuant el passeig de Gràcia, m'hi vaig atansar i m'hi vaig fixar detingudament: també era Brossa, fix, immòbil, esguardant els milers de barcelonins que hi passaven i també a mi en aquell moment.

Brossa a la Gran Via

Aleshores vaig començar a llegir Brossa. Si ell havia de veure constantment el que jo feia, si havia de vigilar-me, si havia de cuidar de mi, preferia tindre'l de bones, saber d'ell, conéixer-lo, parlar-li dels temes que l'apassionaren. Per això, quan el vaig trobar al costat de la Diagonal, camí de l'Institut Francés sobre la façana del Col·legi d'Aparelladors, ja no em va sorprendre la seua presència i fins i tot vaig poder xarrar una estona amb ell: molt boniques les lletres del seu abecedari... ah, sí, i el seu saltamartí, aquell que sempre acaba posant-se dret!

Brossa al carrer del Bon Pastor

Ara parlem de quan en quan. M'agrada saludar-lo pels matins a la Rambla, quan vinc caminant des de la Barceloneta. Si passe per Raurich, normalment ara de pujada, no deixe d'alentir el pas perquè les A em reconeguen. Per la Gran Via i pel Col·legi d'Aparelladors em deixe veure poc, però sé que sempre hi tinc el Brossa prop si vaig per aquelles zones. Finalment, on ens veiem prou a sovint és al seu espai escènic, no a dins, on encara no he gosat d'entrar-hi pel respecte que encara em causa, sinó a fora, a Allada Vermell, mentre sopem a Pizza Paco o prenem una cervesa a qualsevol de les terrassetes del carrer peatonal. La gran B de Brossa ens observa, ens parla i alguna vegada ens ha confessat que, malgrat tot, encara li agrada la gran B que és Barcelona, una ciutat que el va homenatjar i que ell va honrar amb les seues arts, les bones arts de Brossa.

Brossa a Allada Vermell

Vicent Baydal, Vent d Cabylia

Gràcies, Vicent

L'homenatge d'Helena

.

Helena, El punt volat de la ela geminada
Gràcies, Helena.

L'homenatge de Júlia Costa

.

LA : sisena nota, SEXTINA
PAN: deu dels boscos, de vegades identificat amb el FAUNE
X: lletra que simbolitza la incògnita, el MISTERI, la MÀGIA
A: Inici de TOT. L'inici humà s'esdevé a la PANXA, i en ella es conserva un punt central i d'intercanvi vital, EL MELIC.
DEL: preposició que indiCA PUNT DE PARTIDA, CAUSA, MOTIU i moltes coses més, únida íntimament a l'article masculí EL, que en català precedeix els noms en el llenguatge col·loquial 'EL BROSSA', 'DEL BROSSA'...
BOU: animal mític, l'A invertida és el seu SÍMBOL

PANXA DEL BOU: Indret mític on fa estada de forma temporal un dels personatges més emblemàtics de les rondalles catalanes, en PATUFET. Mentre Jonàs, el bíblic, o Pinotxo, l'italià, romanen al ventre d'una balena, PATUFET, símbol de l'ésser desvalgut que supera la seva petitesa, ho fa a la panxa del BOU, animal mediterrani per excel·lència, símbol terrenal de força i resistència. En català s'utilitza col·loquialment 'FER PANXA' quan la porció d'un tot es desvia de la vertical, sortint enfora.

POEMA

En Pinxo va dir en el Panxo: 'Vols que et punxi amb un punxó?'
I el Panxo va dir en el Pinxo: 'Punxa'm, però a la PANXA, NO!

REFLEXIONS SOBRE EL TEXT (NO US OBLIDEU DE LLEGIR LA LLETRA PETITA):

Els Pinxos sempre han suposat que els Panxos s'alegren de les seves punxades... De vegades els Panxos han d'acceptar que els Pinxos els punxin UNA MICA, per això cal insistir... A LA PANXA, NO!!! Algun dia en Panxo punxarà en Pinxo, tot arriba.

Liu-Ja Tascó i D'Horcec

Júlia Costa, La panxa del bou

Gràcies, Júlia

L'homenatge de Belart

Brossa sorprèn amb la senzillesa de les seves propostes, tanmateix ens fa pensar. Escullo la Clau de serres lletrades perquè em suggereix coneixement, obertura, accés, empatia, tolerància, misteri, estètica i m’evoca al meu món meravellós de l’scrabble. Tot un còctel colat per la intel·ligència i clarividència brossiana.

Clau de serres lletrades, Joan Brossa, 1982

Belart, Hatshepsut

Gràcies, Belart

L'homenatge de Xavier Caballé

El meu homenatge a Joan Brossa consisteix en mostrar-vos cinc exemples de la seva poesia visual, existents als carrers de Barcelona, perfectament integrats amb el paisatge urbà. No són, ni de bon tros, totes les propostes de Joan Brossa existents a Barcelona… només una selecció de cinc d'elles.

Premi FAD Sebastià Gasch, a la Rambla

L'antifaç, símbol del teatre i la festa. Aquesta obra, de l'any 1991, vol recordar l'atorgament del premi FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals a les escultures humanes que, gràcies als turistes, s'han convertit en una icona de Barcelona. El podeu trobar a la vorera central de la Rambla dels Estudis, a la cantonada del carrer del Carme.

"Bàrcino", a la Plaça Nova

"el pal sec de la B, tan brossiana; la piràmide amb l'accent obert de la A; la robusta Clarendon de la R; la lluna minvant que fa la C; el baix relleu del pal i del punt de la I inscrit dins d'un quadrat; l'única lletra d'alumini, la N, formada per unes veles evocadores del Mediterrani; i el sol radiant que la representa la O, en el qual figura la signatura de l'artista"

"Lletres gimnastes", al carrer d'en Rauric número 6

A l'aparador de la botiga "El ingenio", al carrer d'en Rauric 6, la botiga especialitzada en el món del Carnestoltes i les festes populars més antiga de Barcelona. Hi va situar dos poemes a l'aparador: el que podeu veure a la fotografia, a la paret esquerra de l'entrada de la botiga, amb dues lletres A col·locades de costat. L'altra, al vestíbul, són dues lletres A cavalcades l'una sobre l'altra, com si fessin un exercici de gimnàstica.

"Faust", a l'interior de l'illa Joan Brossa, carrer de Rosselló entre els carrers d'Aribau i d'Enric Granados

Al carrer de Rosselló 191 hi ha un interior d'illa convertit en parc urbà. Al seu interior hi ha una zona de jocs infantils que és vigilada per aquest Faust que toca una melodia entre la A i la Z. El Parc es va inaugurar l'any 2001, però la figura del Faust va ser impresa l'any 1988