30/12/08

L'homenatge del David Ventura

Remix d'un text de Joan Brossa en el 10è aniversari de la seva mort

M'he quedat sense feina. Pis, cotxe, fills, benzina i altres despeses inútils més, com el menjar... És ben cert que no tinc diners i és patent que les últimes monedes a casa són de xocolata. Ja no sé que dir als nens per a fer-los passar la gana. Ahir a la nit per dormir els vaig explicar un truc de papiroflèxia, a veure si els sortia un bon pollastre amb escalivada. Vaig agafar l'últim bitllet i el poc èmfasi que em quedava i els vaig dir: si l'agafeu, el doblegueu pel llarg en dos rectangles, després en quatre, feu llavors un plec oblic amb els quatre papers i el separeu en dos gruixos, obtindreu... un ocell que mourà les ales! Em va sortir un xurro que s'esgarrava si estiraves amb molta força, com el nostre país. Van riure. Això ho pagà tot.

David Ventura, Dolces cadenes
Gràcies, David