La meva admiració per en Joan Brossa, dins d'aquest homenatge promogut pel blog abloccedari Joan Brossa, és la capacitat que tenia per descobrir l'aspecte poètic d'un motiu rutinari, d'un material real.
En aquest poema visual d'en Brossa de resultat directe, un dels que destacaria, se'm fa molt difícil parlar de versos perquè els daus són disposats de forma vertical i horitzontal sense cap marc que els revesteixi. En canvi els punts de dins dels daus, els números, estan dintre d'uns límits ben definits que asseguren l'existència d'aquest atzar. Unes petites modificacions en els daus poden fer que l'atzar quedi en un segon terme.
El jo d'aquesta poesia no és pas un subjecte, sinó un espai on es conciten la connexió de l'atzar i el temps delimitat. L'estructura dels quadrats estan en continuïtat entre ells on es pot llegir la numeració dels daus en qualsevol disposició, i on confegim una idea de totalitat amb l'enunciat en color vermell "contra l'atzar". Aquest no està col·locat a part de dalt, ja que els elements s'han disposat a l'inversa perquè el que importa és el contingut no l'enunciat.
La poesia de Brossa ha de ser llegida, interpretada i gaudir-la trobant el seu principi estructurador.
. . . . . . .
Laura Dalmau, És l'hora d'hissar els somnis
Entrades
1 comentari:
Exquisit...........................
felicitats !
Publica un comentari a l'entrada