Joan Brossa i Pep Bou
Aquí l’escenari xiscla i s’omple de fruits, renovat per una alenada lírica que els rellotges no encerten a vigilar.
Espectacle de Pep Bou a la II Fira de Teatre al carrer, Tàrrega 1981.
Fotografies de Jaume Maymó
Fotografies de Jaume Maymó
¿On dimoni podem inscriure aquest espectacle insòlit, aquesta poètica de les bombolles de sabó, equivalents a les paraules?
Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.
Joan Brossa, text per al programa de l’espectacle Bufaplanetes, març 1983Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.
Documentació i redacció de Jaume Maymó
Gràcies, Jaume
Gràcies, Jaume
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada