22/1/09

L'aperitiu

Quan les impressions esdevenen poemes

“Damunt la taula hi ha un violí, una flauta i una concertina. Tinc la sensación mental d’una felicitat completa.”
En entrar, nov. 1944

De sobte, una ratxada d’aire fresc tira més fotografies per la finestra.

Com a preludi poden fer el mateix efecte que l’aperitiu i obrir la gana,
com ho explica la GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, volum 2, 1970

aperitiu -iva 1 adj Que obre la gana.
2 m ALIM Agent estimulant de la secreció gàstrica
i, per tant, afavoridor d’una millor digestió dels
aliments. L’efecte dels aperitius de natura
alcohòlica (amargants, bitter, vermuts, etc)
és més aviat causat per factors psíquics que no
pas per mecanismes bioquímics autònoms.



“L’aperitiu posa l’escombra dreta i dóna interpretacions diverses a les parets on arriba el mar; enfonsa els fums dels còmics i, espectacle mercurial, acara puntes de ganivet… Perquè, aquí, l’or no fa d’amulet. De vegades els personatges pinten dos ulls al capdamunt dels arbres i, maniquins, porten al límit la força expressiva de la immobilitat; altres vegades aguanten una pedra amb la punta del peu mentre el pianista els passa la farina enlaire.”
La clau del teatre, octubre 1979, presentació per a L’aperitiu, espectacle de mim d’Albert Vidal


La sonoritat de la veu,
la seva força modulada,
reuneix les energies del pensament
si entre les síl·labes de les paraules
barreges les lletres dels punts cardinals.
Sumari astral, 19-1-1997

“Avui, tots som Brossa. A escena, l’onada del balancí en un mar de cendre. S’encén toronja la lluna. Canten els gripaus. Cau el teló. Recomencem.”
Frederic Amat, L’onada Brossa, Joan Brossa o la revolta poètica, 2001

Cap comentari: