27/12/08

Escolteu aquest silenci

Concert irregular d'homenatge
ELS DIRECTORS D'ORQUESTRA

Aquestes imatges corresponen a un dels films que es conserven de Leopold Frègoli, on el podem veure caracteritzat i interpretant el paper de diferents directors d’orquestra. Aquest film va ser projectat a la Fundació Miró, el 8 de desembre de 1981, en un Homenatge a Sebastià Gasch, presidit per Joan Brossa.



Dos anys més tard, Brossa explicava en un programa de la Filmoteca la relació de FRÈGOLI I EL CINEMA:

Leopold Frègoli, el famós transformista italià, era el creador del gènere que cultivava: un art insòlit, a mitges entre l’il·lusionisme i la comèdia. Li deien “El Dante del transformisme”. En un girar d’ulls es convertia en els personatges més inesperats, canviant de vestit i de fisonomia. Podia fer set veus entre masculines i femenines. Ell sol era capaç d’interpretar una obra teatral de vint personatges diferenciats, entrant i sortint contínuament, i sense perdre el ritme de les escenes, fins al punt que el públic dubtava si era ell o un altre actor. A més, Frègoli va ser la primera estrella del cinema. Amic dels germans Lumière, es va construir ell mateix un aparell, el Fregoligraph, amb el qual projectava els seus films després de l’espectacle. Servien principalment per a ensenyar al públic el secret de les seves ràpides transformacions. Itàlia i molts d’altres països van conèixer el cinema gràcies a aquest aparell. Les cintes que veurem (a la Filmoteca) són, de segur, l’únic document cinematogràfic que resta sobre Frègoli. Es tracta d’una sèrie de films de 15 a 18 metres, rodats abans del 1900, damunt pel·lícula Lumière, que ara es projecten seguidament i sense títols. Els primers de la sèrie només són postals en moviment. Als del mig, Frègoli hi introdueix un gag; de fet, els primers de la història del cinema, després de L’arroseur arrosé. Únicament els últims films mostren l’escena tal com la veia l’espectador de teatre. Frègoli també va inventar diversos trucatges com, per exemple, projectar les pel·lícules a l’inrevés o, amagat darera la pantalla, fer enraonar la imatge amb la seva veu. Més tard, el gran transformista va actuar en dos films de Méliès: Transformations éclair i L’Homme-Protée (1898 i 1899). També és innegable la seva influència en alguns films de Max Linder i a la primera època de Stan Laurel. El fregolisme era a l’ambient. La cosa clara és que Frègoli va ser un precursor del món poètic de Méliès i d’alguns gags de Chaplin, que va arribar al cinema molt més tard. Ben pocs historiadors ho constaten!

Joan Brossa, presentació del programa Brossàrium de la Filmoteca, setmana del 4 a l’11 de setembre de 1983.



Un dia et vindré a conèixer
perquè el teu art i la teva
alegria en algun lloc, ho sé,
m'esperen des de sempre.
Em deixaràs emprovar els vestits
i sobretot les perruques.

Joan Brossa, Darrera transformació, 1965 (fragment).

Poema núm. 16, a Petit festival, 1965

[...] em sembla que aquest vespre m'he menjat totes les neules i, si tanco els ulls, m'apareix la paraula FRÈGOLI escrita a la paret.
Jaume Maymó

Moltes gràcies, Jaume.

Cap comentari: