Homenatge des de Figueres a Granada

He posat la lluna al tocadiscos

Una colla d’amigues i amics de Barcelona i Girona vam quedar en trobar-nos a Figueres, el 22 de gener de 1984, per anar a veure el Museu del Joguet de Catalunya que, com deia Joan Brossa, és el millor museu d’aquesta ciutat.
Brossa, amfitrió d’aquesta excursió, aprofità la visita per fer una donació de joguines velles i plenes de somnis al museu, a qui un dia va dedicar una sextina.

Dibuix d’Àfrica Manils, fet a Figueres tot dinant amb en Brossa i els amics, 1984.
-A Montse Miró, in memoriam, filla de Montcada i Reixac i mestre-

Després de dinar, vam anar a Girona per veure la restauració de les cases de l’Onyar. És en aquesta ciutat, tot passejant pels carrers, per la Rambla i el pont de l’Eiffel, que surt el nom de Federico García Lorca.
Els sorolls i crits del carrer, i les dificultats de la petita gravadora, ens acompanyen tota l’estona en aquest diàleg entre Montse Miró i Joan Brossa.

Jaume Maymó

Diàleg entre Brossa i Montse Miró sobre Lorca

Transcripció del diàleg lorquià:

...

Joan Brossa
A mi m’agrada molt.
Hi ha un moment, per exemple,
El llanto de Sánchez Mejías,
...no?
“¡Que no quiero verla!
La sangre de Ignacio sobre la arena.
Que mi recuerdo se quema.
¡Avisad a los jazmines
con su blancura pequeña!”

Montse Miró
I valores per igual en el mateix aspecte, per exemple, els poemes que va fer quan va anar a New York?

Joan Brossa
Sí, oh, allò és l’hòstia.
Allò és la poesia social, perquè no fa concessió a la galeria.
Fa una denúncia, perquè
“Este hombre que se orina en una deslumbrante paloma”,
és la millor descripció del Papa.
“Y se orina en una deslumbrante paloma”.
Fa una cosa creativa sense renunciar a la imaginació
i en canvi és una denúncia.
A mi, Poeta en Nueva York m’agrada moltíssim.
...
Sí, a més, allò que hi ha de l’andalús fotut entre mig de gratacels,
...gringos...

Montse Miró“
... i que el plàstic li vessa sobre les alçades...”

Joan Brossa
El trobo molt maco.
Una de les obres cabdals per a mi.
I després fa allò de Divan de Tamarit.
Sí, aquesta és l’última obra que va fer,
que és una mica passional i després ja el van matar.

Montse Miró
Són els poemes eròtics?

Joan Brossa
Sí.

Montse Miró
Algun n’he llegit.

Joan Brossa
Són molt problemàtics.
Es veu l’home que vivia molt angoixat.
Després ja va venir la guerra i el van matar.
Són molt bonics també.
“Todo se ha roto en el mundo,
no queda más que el silencio”.

Montse Miró
Sí, però és que va més enllà, inclús de la mateixa guerra.
Té un sentit de trencament de la persona.

Joan Brossa
Sí, però és existencial.
“Todo se ha roto en el mundo
ya que...”
Fantàstic!

Dibuix de Juan de Loxa, ex-director del Museu Casa-natal de Federico García Lorca, Fuentevaqueros (Granada)

“Fui a la guerra con Lorca en el bolsillo. Era un libro pequeño que todavía conservo y, a veces, llevo también en el bolsillo. Lo compré en las ramblas por dos pesetas. Cuando volví de la guerra, yo, ya era otro.”

Joan Brossa, De poeta a poeta, Magazine de La Vanguardia, 24 de maig de 1998