30/12/08

L'homenatge de la Victòria

SOLstici BROSSA


“Un zero també pot ser una bona xifra”
“Observo els detalls del foc pintat per semblar una cara”
“Sense la mort la vida fóra impossible"
Joan Brossa


Aperduda a la boira
de la teva mancança,
burxo dins el crepuscle
a través de les cendres
per esbrinar les claus
de l’alfabet albat
que va rodolar amb tu
fins el forat obac.

Ensumo l’aigua clara
dels teus somnis astrals.
Comprenc l’enigma
de la cara del foc.
...I no goso cridar
per por que una allau greu
no m’enterri la veu.
Tu ja saps quina gàbia
ens manté presoners.
Sabrem obrir la porta,
lliures, com tu solies fer?

Accepto la certesa
glaçada de la mort,
tanmateix una fita,
talment el zero és
una bona xifra.

Assajo mirar el món
com tu ho faries
i apamar de quin peu
ens calcem tots.
Tu me fas l’ullet
i jugues a les cartes.
Ja no tens vuits ni nous.
Totes et lliguen.
Els cavalls de paper
s'enfilen pels balcons.


( la imatge és un xamfrà del Port de Sóller )
Gràcies, Victòria